El Jordi Vila Juncá exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atès la situació de “ presó comarcal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, el aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà als mitjans informatius perquè en valorin la seva publicació.
M’enviava fotografies de Sant Joan Fumat, al terme de les Valls de Valira, i de la seva església advocada a Sant Joan Baptista.
L’havia fotografiat . A.Moras l’any 1983
Hem demanat a Patrimoni Gencat , i a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) ,al Bisbat d’Urgell,.., dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà; no en sabem res, i necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.
Patrimoni Gencat en diu; edifici d'una sola nau, capçada a llevant per un absis de perfil circular rebaixat, oberta a la nau a través d'un doble plec absidial i coberta per una volta de quart d'esfera. La nau és coberta per una encavallada de fusta de doble vessant, que sosté a l'exterior una coberta de llosa. Als peus de la nau hi ha un cor de fusta en alt que presenta incisions que formen un motiu ornamental.
Al mur sud de la nau s'obre un petit nínxol en arc escarser on hi ha un altaret amb una marededéu, el qual és flanquejat per dues finestres rectangulars. La porta d'accés al temple es troba a la façana de ponent. Es tracta d'una porta adovellada, en arc rebaixat i dos carreus motllurats a les impostes, que presenten una forma de capitell força sintètic. A l'esquerra de la porta, des del punt de vista de l'observador, s'obre una nova finestra rectangular. El conjunt de la façana és coronat per un ull de bou circular. L'absis està flanquejat a l'exterior per dos cossos de secció quadrangular, similars a pilars però sense cap mena de funció estructural, que recorren tot l'absis de dalt a baix.
La coberta és de llosa a doble vessant, amb un ràfec prominent sobre la façana de ponent. En aquest punt, la part superior de la coberta adopta un tercer pla, diferent dels altres dos plans d'inclinació, que rep el nom de frontispici o pinyó.
El conjunt presenta un campanar de torre, d'aspecte robust, adossat a la façana nord, pròxim a l'absis. Consta d'un cos inferior de secció quadrangular que, a través de quatre petxines, es converteix en un cos superior de secció octogonal, amb quatre finestres obertes als quatre vents. La part superior de la torre és rematada per dues motllures de perfil de mitja canya, i està coronada per un teuladet cònic de llosa.
El parament intern del temple està totalment arrebossat, mentre que en una intervenció recent s'ha repicat tot el parament extern.
L'església de Sant Joan Fumat sembla una construcció d'època barroca, possiblement dels segles XVII i XVIII, que és el resultat de la renovació d'un temple anterior, possiblement d'època medieval. Les restauracions recents (des de la dècada de 1980 en davant) han modificat notablement l'aparença externa del temple, amb el repicat de l'arrebossat extern i l'afegit d'una coberta cònica al campanar, anteriorment inexistent.
Havíem documentat l’edifici que aixoplugava l’escola pública, abans idurant la dictadura franquista. El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 2190 veïns, i es tancava l’any 2019 amb 791 habitants, una pèrdua del 63,88% - massa comú al Pirineu català – no es donava ni a Hiroshima ni a Nagassaki desprès de l’impacte de la bomba atòmica. L’única opció possible – sense però, cap garantia – per revertir aquesta situació passa per aconseguir la llibertat nacional de Catalunya.