El Jordi Vila Juncá exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades.
En aquesta ocasió publica una fotografia de l’església parroquial de Carmeniu advocada a Sant Fruitós
Al diccionari català valencia balear diu de Carmeniu, etimològicament deriva de casa Minici (nom personal germànic). En l'Acta Cons. Seu Urg. apareix Casa Muniz com a nom corresponent a l'actual poble per Carmeniu (cfr. Meyer-Lübke Noms lloc Urg. 16).
L’havia fotografiat . A.Moras l’any 1985
Hem demanat a Patrimoni Gencat , i a l’Arxiu Nacional de Catalunya dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà; no en sabem res, i necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.
Patrimoni Gencat ens diu; edifici religiós d'una nau rectangular, cobert amb cel ras i inclús l'absis que també és rectangular. Té la porta adovellada al mur de l'evangeli. Es orientada a l'oest.
Es una construcció rústega de pedres unides amb fang i sense fer filades.
Església d'una sola nau, adossada pel costat de ponent a la cort d'una gran casa amb era que queda a la part superior del poble. L'església està capçada a ponent per una capçalera plana. La coberta del temple està constituïda per una volta d'arc rebaixat a la meitat oriental del mateix, i per un trebol de canyís enguixat a la meitat occidental. Per sobre d'aquesta coberta hi ha un entramat de fusta que sosté un llosat a doble vessant.
L'interior de l'església presenta un arrebossat de calç força malmès per les filtracions d'aigua des de la coberta, particularment per la cara nord de l'església, que afecten també al trebol de canyís, del qual en cauen fragments. Als peus de la nau hi ha un cor de fusta en alt, al qual s'accedeix per una tramada d'escales adossat al mur de llevant.
La porta d'accés al temple es troba al mur de migdia, prop de l'angle amb el mur est. És en arc de mig punt, presenta una motllura arrebossada al seu voltant per la cara exterior i té un tancament format per un batent de fusta.
A l'exterior, l'església presenta un aspecte massís, amb poques obertures, i amb uns paraments a base de petits carreuons de llosa, toscament desbastats, que presenten traces d'arrebossat, particularment a la meitat de ponent dels murs laterals del temple. La façana de llevant comença a un nivell força inferior a la solada de l'interior de l'església, fet que indica que per a la seva construcció va caldre fer la preparació corresponent per anivellar un espai particularment abrupte. A banda de la porta, i pel que fa a obertures, només hi ha dos òculs circulars, situats en la mateixa vertical, a la façana de llevant: més gran l'inferior que el superior. Aquesta mateixa façana és coronada per un potent campanar d'espadanya de dos ulls, culminat en doble vessant.
Malgrat no tenir constància de documentació que ens parli de l'evolució constructiva de l'edifici, la seva tipologia, marcada pel tipus de parament, la manca d'articulació murària, la solidesa i la sobrietat de la construcció i l'existència de dos òculs circulars al mur oposat a l'altar major ens fan pensar en una obra típica del segle XVIII, període en què foren construïdes nombroses esglésies a la comarca i també ampliades i reformades moltes esglésies preexistents.
Si sobreviviu a la Covid.19 , i si finalment no es duen a terme els afusellaments anunciats pels “armats” , poseu l’Urgell sobirà a la vostra agenda.