Una imatge facilitada el 10-1927 per Magí Pius Sandiumenge – del que ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com, el cognom matern, la seva peripècia vital, i el lloc i data de naixement i traspàs - , situa la “masia innominada “ a l’ Àrea geogràfica, Planes , Barcelona , Barcelonès, Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental , Catalunya, literalment a l’ull de l’huracà especulatiu de Catalunya.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3724/rec/272
Em proposava, pateixo o gaudeixo d’una virtut “ la santa obstinació” , trobar dades de la casa i àdhuc de l’advocació de la capella :
En la meva recerca trobava la col·laboració del geògraf Xavi Garcia Ramos que m’enviava un enllaç, i em deia, la dada de Sant Cugat ha de ser errònia, el turonet del darrera podria ser el turó de la Rovira:
S’identifica la casa com Can/ Cal , Santpere, Sentpere, Sempere i Sampere.
Les seves terres limitaven amb la Travessera de Salt, el carrer Sardenya i les de Cal Comte a l’alçada de Providència. A ponent, els seus límits tancaven amb les terres de Ca l’Alegre de Dalt, aproximadament en el carrer Secretari Coloma.
El mas es construí al segle XVIII, essent propietària Eulàlia Santpere. El 1940 fou enderrocada la casa, restant només dempeus la capella i la masoveria, que serien també enderrocades més tard. Les terres foren venudes a la família Borés Sans i, part d’elles, serviren per allotjar el Club Esportiu Europa, entitat de futbol.
La masia tenia certa presència de casa senyorial. Formada per un edifici de planta rectangular, disposava de cossos annexes pel costat dret, dedicats a magatzem i a espais per a les labors del camp. A la banda esquerra hi havia l’espai per als masovers i la capella. L’edifici s’estructurava en planta baixa, pis principal, segon pis i golfes, només en la part centra, el què feia que aquesta fos més elevada. El pis principal tenia, en la seva façana, tres obertures a l’exterior en forma de balcons.
http://cartaarqueologica.bcn.cat/3348
Cap dada de l’advocació de la capella, i cap referència a l’autor d’aquet edifici magnífic, com acostumo, posaré una espelma al Centre de Documentació deCultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin), i un altra al Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME
Descartem quan a l’advocació que fos Santa Maria de l’Especulació Urbanística,de gran veneració a Barcelona.
Per descomptat, enviaré un enllaç de la publicació a mdc@csuc.cat
Agrairem que ens feu arribar a l’email coneixercatalunya@gmai.com qualsevol dada que ens permeti conèixer més i millor la història de la casa.