L'any 1894 Doña Dominga Juera i Patxot (1828-1900) demana a l’ Institut de les Carmelites de la Caritat que s'instal•li a Calonge per fundar-hi una escola per a noies.
La protectora compra una casa al carrer Major , i el 3 de novembre arriben 5 germanes, aviat cal fer una ampliació i es compren els terrenys propers. Les obres les dirigeix un mestre d'obres de Sant Feliu de Guíxols, Pere Pascual i Bagué (1848-1926)– em trobat Bagués en altres llocs - que aixecava la Torre Roura.
El dia 25 d'abril de 1895 es demana autorització per aixecar la capella.
El 6 de novembre de 1895 comencen les obres i el 15 de juliol de l'any següent té lloc la inauguració i benedicció.
Durant la Setmana Tràgica s'abandona el convent i es destrueix l'interior i les imatges.
L’any 1910 s'obre una subscripció pública per a la restauració i poc després tornen les monges que continuaran la seva tasca fins a l’any 1973.
La descripció tècnica ens explica que el conjunt consta de 3 parts: el convent, la capella i el pati interior o claustre. La capella, la part més interessant, és d'una sola nau dividida en 3 trams per arcs formers sostinguts per mènsules i absis poligonal. La coberta és de volta de canó. El primer tram serveix de cor i té la barana de fusta que es perllonga al costat dret en una galeria, sota la qual trobem un passadís lateral separat de la nau per dues arcades de mig punt. Les úniques obertures són la finestra de l'altar i les dues de la façana amb vitralls. El parament és arrebossat simulant carreus. A l'exterior només veiem la façana entre mitgeres. El cos inferior té una gran porta rectangular i el superior les 2 finestres bessones d'arc de mig punt. L'edifici queda rematat per un fris apuntat decorat amb esgrafiats i dos cossos cúbics sostenint florons. El parament és de franges bicolors de maons i d'arrebossat gris.
![]()
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , està clar que en la tasca de conservar la ‘memòria històrica’ els nostre politics – de tots els colors – no estan per la feina, recordeu que el segon feixisme acabava ‘formalment’ l’any 1978, o sia que malgrat fa més de trenta-cinc anys que diuen que ‘es posaran a la feina’, els resultats s’entesten en desmentir-los, oi ?.
La protectora compra una casa al carrer Major , i el 3 de novembre arriben 5 germanes, aviat cal fer una ampliació i es compren els terrenys propers. Les obres les dirigeix un mestre d'obres de Sant Feliu de Guíxols, Pere Pascual i Bagué (1848-1926)– em trobat Bagués en altres llocs - que aixecava la Torre Roura.
El dia 25 d'abril de 1895 es demana autorització per aixecar la capella.
El 6 de novembre de 1895 comencen les obres i el 15 de juliol de l'any següent té lloc la inauguració i benedicció.
Durant la Setmana Tràgica s'abandona el convent i es destrueix l'interior i les imatges.
L’any 1910 s'obre una subscripció pública per a la restauració i poc després tornen les monges que continuaran la seva tasca fins a l’any 1973.
La descripció tècnica ens explica que el conjunt consta de 3 parts: el convent, la capella i el pati interior o claustre. La capella, la part més interessant, és d'una sola nau dividida en 3 trams per arcs formers sostinguts per mènsules i absis poligonal. La coberta és de volta de canó. El primer tram serveix de cor i té la barana de fusta que es perllonga al costat dret en una galeria, sota la qual trobem un passadís lateral separat de la nau per dues arcades de mig punt. Les úniques obertures són la finestra de l'altar i les dues de la façana amb vitralls. El parament és arrebossat simulant carreus. A l'exterior només veiem la façana entre mitgeres. El cos inferior té una gran porta rectangular i el superior les 2 finestres bessones d'arc de mig punt. L'edifici queda rematat per un fris apuntat decorat amb esgrafiats i dos cossos cúbics sostenint florons. El parament és de franges bicolors de maons i d'arrebossat gris.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , està clar que en la tasca de conservar la ‘memòria històrica’ els nostre politics – de tots els colors – no estan per la feina, recordeu que el segon feixisme acabava ‘formalment’ l’any 1978, o sia que malgrat fa més de trenta-cinc anys que diuen que ‘es posaran a la feina’, els resultats s’entesten en desmentir-los, oi ?.