En ocasió de publicar l’ermita de l’Arcàngel Sant Rafel , situada a la dreta del camí Ral a la sortida de Bolvir direcció a la Seu d'Urgell, a la comarca de la Cerdanya jussana, trobava una fotografia de l’any 1923, feta pel JosepSalvany i Blanch, ( 1866-1929 ) “Campanar de l'església de l' Esperança de Bolvir”
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7798/rec/3
Patrimoni Gencat ens diu , la Capella se la Mare de Déu de l’Esperança de Bolvir , és un edifici del segle XIV , d'una sola nau amb volta de canó.
Jordi Contijoch Boada.
La façana presenta un eix de simetria central, coronat pel campanar d'espadanya d'una sola obertura.
A l'interior, darrera l'altar, és on hi havia el retaule gòtic del segle XV de la Mare de Déu de l'Esperança fins a l’alçament armat del militars feixismes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRATIC de la II República, que per salvaguardar-lo es va portar a l'Església Parroquial de Santa Cecília, on és avui dia.
fotografia 2010 . Jordi Contijoch Boada.
El cor està als peus de la capella, on s'hi puja per una escala de fusta. La coberta és un embigat, a dues vessants, cobert de llicorella.
La làpida de marbre era per a la tomba de Guillem Pere, presbiter de Meranges, que feu edificar la capella l'any 1347. No se sap si el van arribar a enterrar aquí, ja que l'any de la seva mort va quedar sense omplir. El text està escrit en llatí en caràcters gòtics; hi ha dos escuts ogivals representant una mà i les inicials G.P. El text, traduït, diu així: “Aquesta és la tomba de Guillem Pere, presbiter de Meranges, que féu edificar aquesta capella l'any del Senyor 1347, durant el temps Pasqual, ell emigrà d'aquest segle l'any del Senyor 13.. Que la seva ànima reposi en pau!”
La façana es va renovar cap als anys 30 del segle XX.
Les obertures de les finestres ja existents, es van transformar.
La porta era adovellada de mig punt i les finestres eren rectangulars.
Les finestres són de mig punt com la porta i presenten carreus ben treballats i arcs ben dovellats
Del tot recomanable la lectura de El retaule gòtic de Bolvir de Jean-Louis Blanchon (Tarba, Occitània, 31 de gener de 1941
Insistim en que la denominació “capella” habitualment s’utilitza per designar una part d’una església, o un edifici religiós, situat dins del nucli urbà, o formant part d’una edificació , i en diem “ermita” a l’edifici religiós situat FORA DEL NUCLI URBÀ, i que no forma part de can conjunts d’edificis. El bandejament de la religió de la vida social, no hauria d’haver comportat l’altíssim nivell d’estultícia del que fins presumeixen algunes persones que es qualifiquen d’intel·lectuals.
Que la Mare de Déu de l’Esperança intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia , que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques.