El Jordi Vila Juncà publica una fotografia de la façana de l’església parroquial d’Estamariu , a la comarca de l’Urgell sobirà, advocada a Santa Cecília i Sant Vicenç; en els documents de la visita parroquial del 1758, es diu que a la parròquia vella de Sant Vicenç només hi ha el culte per la festivitat de de Tot Sants, i que el culte durant la resta de l'any s’havia traslladat a l'església del Roser, actual església parroquial de santa Cecília.
Així doncs, l’actual església parroquial, del segle XVII , va ser dedicada en un principi a la Mare de Déu del Roser i més tard , no trobàvem la data exacta a Santa Cecília, .
Des de finals de 1997, comparteixen tots tres la paret central de l’altar, després d’una remodelació de l’església.
Sant Vicenç i Santa Cecília comparteixen, també, el patronatge del municipi.
Fotografia. Jordi Contijoch Boada
A més d’aquests sants de l’altar major, hi ha una Marededéu del Roser (lateral esquerre), una Marededéu dels Dolors (capella lateral de la dreta) i un Santcrist.
Patrimoni Genat en fa aquesta descripcio; església adossada al caseriu del poble d'Estamariu pel seu flanc ponentí, d'una sola nau rematada a nord amb una capçalera plana coberta amb volta de closca de quart d'esfera, amb motllures que li donen un aspecte de petxina. El presbiteri es troba a un nivell superior de la nau, i s'hi accedeix a través d'escales que ocupen tot el seu front. La nau, coberta per una volta de canó amb llunetes, presenta una capella al costat esquerre, oberta a la nau en arc rebaixat, i un cor en alt als peus, amb la barana de fusta tornejada. L'església també presenta una finestra d'esqueixada simple al mur de llevant.
Externament, l'església, que presenta una línia molt simple només alterada per la torre del campanar, presenta una coberta de teula de doble vessant. L'accés principal al temple es troba a la façana meridional, amb una porta adovellada en arc de mig punt, flanquejada per dues finestres quadrangulars -la de l'esquerra tapiada-, i un ull de bou circular en alt, amb dovelles de tosca. El remat de la façana meridional és horitzontal, amb una coronació en un breu fris motllurat.
En el terme d’Estamariu, dalt de la muntanya, hi ha les restes d'una antiga ermita advocada a Santa Cecília (documentada pels avis de la població), sols en resten les bases de les parets.
S’explica que era un lloc de romiatge, i el dia de la Santa, s'hi celebrava una missa i s'acabava la festa compartint un tall de coca i una presa de xocolata. Ens agradarà rebre’n una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Quan al topònim el diccionari català valència balear defensa que Estamariu, ve del llatí ĭpsu tamarīce, ‘el tamariu (nom de planta)’.
Que la Mare de Déu del Roser, Santa Cecilia i Sant Vicenç intercedeixin davant l’Altíssim perquè s’aturin les morts de persones grans, malalts crònics, minusvàlids i persones amb pocs recursos econòmics.
Cuideu-vos molt, ja sabeu que els atacs contra Catalunya i els catalans, o contra la seva llengua i la selva cultura, encara els surten de franc als seus autors.