SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE L'AJUDA. BALENYÀ. OSONA.

El dijous 14.11.2020 teníem un matí ocupat el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, anàvem a la fageda de Sauva Negra, al terme de Balenyà a la comarca d’Osona.

Feta la feina, ens arribàvem al santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda , un i altre havíem renovat el permís de conduir fins al 75 anys, o això esperem perquè en el meu cas encara no m’ha arribat el nou.

I com fem sempre li encomanaven a la família , als amics, absents i presents, i demanàvem la seva intercessió davant l’Altíssim, segons les dades de les funeràries facilitades per Salut, 15.080 persones han mort a Catalunya des de l’inici de la pandèmia.

Ens comentaven que l’església havia patit el robatori de la caixa on es dipositen les almoines, o els diners per l’adquisició de postals, goigs,..., el robo sacríleg serà dissortadament més i més habitual, en aquesta societat que més enllà dels discursos, oblida aviat als que es despengen de l’activitat econòmica.

El Mapa de Patrimoni ens diu del santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, que la primera notícia documental de l'església es remunta a l'any 955, quan consta la casa de Sant Fruitós en el testament del sacerdot Sunyer.

En la documentació de l'any 1031 ja consta que tenia funcions parroquials. Pocs anys més tard, es va construir una nova església sobre les restes de l'anterior, consagrada pel bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, sota l'advocació de Sant Fruitós i els seus diaques, Sant Aurigi i Sant Eulogi. En aquest moment també va establir l'espai de la sagrera i el seu terme parroquial.

En les visites pastorals del segle XIV hi consten els altars de Santa Maria, Sant Salvador i Sant Bartomeu.

Al voltant del segle XVII es van fer obres al temple, consistents en la construcció dels altars del Roser i de Sant Isidre i en la construcció d'una portalada renaixentista.

Durant el segle XVIII van fer-s'hi diverses reformes, entre les que destaca l'alçament de la nau i l'adaptació de les capelles laterals i la construcció del nou presbiteri i d'un comunidor a l'exterior, que avui és l’espai on els fidels posen les espelmes.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/04/el-comunidor-del-santuari-de-la.html

A finals del segle XIX va canviar la seva advocació per la de la Mare de Déu, que des del segle XIII hi tenia un altar propi, i s'hi va construir una nova capella del Santíssim.

A mitjans del segle XX va perdre les seves funcions parroquials en favor de l'església de Sant Josep del nucli dels Hostalets, que a partir d'aleshores estarà dedicada a Sant Fruitós. Des d'aleshores ha esdevingut un santuari marià de gran devoció popular.

No hem esbrinat – encara – l’advocació del sant misteriós.