La Gemma Capdevila Ribes em feia arribar unes imatges de les runam dessolat que havia estat monestir de Sant Genís de Bellera, avui en terme municipal de Senterada, dins la comarca del Pallars Jussà, a l'extrem sud de l'enclavament de Larén.
El monestir de Sant Genís de Bellera apareix document per primer cop l’any 840, en una venda, el lloc el regia l’abat Vulgarà , tenia dotze monjos, i era dedicat a sant Genís, sant Adrià i sant Esteve.
Propietat del comte Sunyer de Pallars, l’any 936 el cedí a la seu d’Urgell, que el confià al monestir de Gerri de la Sal.
L’any 1053 havia decaigut totalment i els comtes de Pallars el vengueren a un particular.
Fou restaurat en qualitat de priorat canonical a la fi del segle XI i fou confiat al monestir de Santa Maria de Lavaix - actualment també en ruïnes, que altrament es troben la major part de l'any, negades pel pantà d'Escales - ; Gerri en protestà, però sense èxit.
L’any 1273 era regit per un prior i tenia vuit canonges.
Al segle següent era una simple possessió de Lavaix, i continuà essent-ho fins al segle XIX.
Coincidint amb el primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) les dependències conventuals foren transformades en corrals.
![]()
El que havia estat l'església de planta rectangular, d'una sola nau capçada per un absis semicircular, és la part més antiga del conjunt.
![]()
El nombre altíssim d’edificis amb valor històric i/o artístic que es concentraren en aquestes comarques, i la desídia política administrativa que han patit secularment, tant des del REINO DE ESPAÑA, com des de la BARCINUNYA IMPERIAL, converteixen en una tasca difícil, trobar i/o refer la seva ‘traça’ documental.
Fem una crida en primer lloc als pallaresos , que estenem però, a totes les bones persones de Catalunya, i d’arreu del món, perquè ens ajudin en aquesta tasca de recuperar la nostra memòria històrica a l’email coneixercataunya@gmail.com
El monestir de Sant Genís de Bellera apareix document per primer cop l’any 840, en una venda, el lloc el regia l’abat Vulgarà , tenia dotze monjos, i era dedicat a sant Genís, sant Adrià i sant Esteve.
Propietat del comte Sunyer de Pallars, l’any 936 el cedí a la seu d’Urgell, que el confià al monestir de Gerri de la Sal.
L’any 1053 havia decaigut totalment i els comtes de Pallars el vengueren a un particular.
Fou restaurat en qualitat de priorat canonical a la fi del segle XI i fou confiat al monestir de Santa Maria de Lavaix - actualment també en ruïnes, que altrament es troben la major part de l'any, negades pel pantà d'Escales - ; Gerri en protestà, però sense èxit.
L’any 1273 era regit per un prior i tenia vuit canonges.
Al segle següent era una simple possessió de Lavaix, i continuà essent-ho fins al segle XIX.
Coincidint amb el primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) les dependències conventuals foren transformades en corrals.
El que havia estat l'església de planta rectangular, d'una sola nau capçada per un absis semicircular, és la part més antiga del conjunt.
El nombre altíssim d’edificis amb valor històric i/o artístic que es concentraren en aquestes comarques, i la desídia política administrativa que han patit secularment, tant des del REINO DE ESPAÑA, com des de la BARCINUNYA IMPERIAL, converteixen en una tasca difícil, trobar i/o refer la seva ‘traça’ documental.
Fem una crida en primer lloc als pallaresos , que estenem però, a totes les bones persones de Catalunya, i d’arreu del món, perquè ens ajudin en aquesta tasca de recuperar la nostra memòria històrica a l’email coneixercataunya@gmail.com