Jordi Vilá Juncá publica una fotografia de la façana de l’Església parroquial de Miravall, advocada a la Mare de Déu de la Concepció.
El terme de les Valls d’Aguilar fou “creat “ l’any 1972 quan la ranera de la dictadura s’intuïa irreversible , comprèn els antics termes de Noves de Segre, Castellàs, la Guàrdia d’Ares i Taús. El nom adoptat pel nou municipi no és prou adequat, ja que, si bé comprèn la vall del riu de la Guàrdia o d’Aguilar i les de la seva conca (el riu de Castellàs i el de Solans), Taús pertany a la conca de la Noguera Pallaresa i no a la d’Aguilar.
L’església de la Mare de Déu de la Concepció, que era sufragània de la de Baén, és romànica; ha estat modificada. Té una nau, capçada per un absis semicircular, i dues capelles laterals a manera de transsepte.
Patrimoni Gencat , inusualment s’esplaia explicant-nos que l'església de la Mare de Déu de la Concepció de Miravall és un edifici que en l'estat actual planteja nombrosos interrogants, de tal manera que resulta difícil destriar quina part correspon a l'estructura original i quina part correspon a afegits posteriors.
És un temple d'una sola nau, coberta amb volta de canó, coronada a llevant per una testera plana, que tanca l'obertura d'un absis semicircular, cobert amb una volta de quart d'esfera i considerablement més baix que la nau, motiu pel qual devia construir-se aquesta important testera, tapant l'obertura absidial, on s'obria una finestra actualment paredada. Prop de testera actual, en els murs nord i sud, s'obren sengles capelles rectangulars, cobertes amb una volta de canó, de perfil semicircular, que presenten cadascuna, una finestra de doble esqueixada, orientades a llevant. Pel seu aspecte, sembla que aquestes capelles haurien de respondre a afegits tardans, però l'estructura de les finestres, idèntiques a la que s'obre al fons de l'absis, i sobretot, el fet que no s'observa cap discontinuïtat entre els paraments exteriors de les capelles i els de la nau, plantegen seriosos dubtes sobre el procés constructiu , i no pot descartar-se que l'edifici respongui a un únic procés constructiu, almenys pel que respecta a la nau i les capelles.
Al centre de la nau hi ha una gran llosa rectangular, amb tres creus gravades i una anella de ferro que possiblement dóna accés a una cripta.
La porta, en arc de mig punt, s'obre a la façana de ponent, i damunt aquesta porta hi ha una finestra de doble esqueixada que és potser l'element més netament medieval que conserva l'edifici. En el mur meridional de la nau, prop del mur que tanca la nau per llevant, hi ha una finestra de doble esqueixada que està paredada.
L'aparell és de reble, irregular en tots els paraments, i no hi ha elements decoratius que permetin establir un marc referencial per a un tipus constructiu.
És difícil establir una cronologia. La finestra de ponent respon a formes pròpies del segle XI, d'altra banda però les capelles laterals sabem que són més tardanes però no és possible datar-les
Des de la baixa edat mitjana, el lloc de Miravall formà part de la senyoria dels vescomtes de Castellbò, els quals gaudien de tota la jurisdicció sobre l'indret. Dins de la divisió administrativa del vescomtat de Castellbò, Miravall estava integrat dins de la batllia de la Vall d'Aguilar, del quarter de Castellbò.
No es coneixen notícies antigues referents a l'església de la Mare de Déu de la Concepció de Miravall, que era sufragània de la de Berén, excepte pel que fa a la creació d'un benefici a la capella de la Santa Creu de dita església, l'any 1750.
El topònim és clarament descriptiu de la posició en la que està el nucli del llogaret de Miravall situat en un coster a l’esquerra del riu de Castellàs, enfront d’Espaén.
El Miquel Pujol Mur, i la Maria Rosa Planell Grau – la parella romànica - , tenien ocasió d’accedir al interior de l’església, i ens expliquen les seves impressions a :
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/09/mare-de-deu-de-la-concepcio-miravall.html
Malgrat la incúria de les administracions i amb TOTES les mesures de prevenció que calgui, mentre us sigui possible sortiu a conèixer Catalunya
