Veníem de la Panadella on havíem esmorzat; el Tomàs Irigaray Lopez, i l’Antonio Mora Vergés, trobem molt bé això d’omplir-se la boca de Catalunya, però encara trobem millor, ‘fer país’ fins en les coses més petites.
![]()
L’advocació de Sant Martí ens confirma la presència de les tropes franques en la reconquesta als àrabs, com fèiem ja quan parlàvem de Briançó.
L’església és un edifici de planta rectangular, d'una sola nau amb coberta exterior a doble vessant, capelles laterals amb cobertes exteriors a una vessant i capçalera plana, està situada a l'entrada del poble, integrada dins de l'actual nucli urbà, i ocupant l’espai de la primitiva església romànica de la que no se’n conserven restes apreciables.
![]()
La torre campanar, situada en un angle de la façana principal, se'ns presenta d'estructura poligonal amb quatre ulls d'arc de mig punt, i està dividida en tres cossos separats per una cornisa motllurada amb cantells de maó; pel costat posterior s’aprecien encara les obertures que palesen clarament un ús previ i/o coetani de caire militar i/o defensiu.
![]()
A la façana principal hi troben la porta d'accés estructurada a partir d'un frontó mig arrodonit i que presenta un ràfec de pedra al voltant del seu perímetre. Dins del timpà hi ha oberta una fornícula que acull una escultura d'un Sant Martí. Sota del frontó es disposa la llinda que estructura la porta d'accés, i presenta un relleu de la tiara papal i la data incisa "1862".
Destaquen també la presència de pilastres en ambdós brancals de la porta d'accés. Per sobre d'aquesta porta d'accés es situa un òcul de dimensions notables i corona la façana, un pinacle.
Les mides d’aquesta església ens permeten imaginar un poblament que superava llargament els 300 veïns en el moment en que fou aixecada; actualment el cens TOTAL de Sant Guim de Freixenet, amb una superfície de 25,1 km², era de 1.104 habitants l’any 2012, de les quals vivien a la Tallada 48.
![]()
Li demanàvem a Sant Martí – una vegada més – ajuda per salvar la nostra pàtria dels seus seculars enemics.
L’advocació de Sant Martí ens confirma la presència de les tropes franques en la reconquesta als àrabs, com fèiem ja quan parlàvem de Briançó.
L’església és un edifici de planta rectangular, d'una sola nau amb coberta exterior a doble vessant, capelles laterals amb cobertes exteriors a una vessant i capçalera plana, està situada a l'entrada del poble, integrada dins de l'actual nucli urbà, i ocupant l’espai de la primitiva església romànica de la que no se’n conserven restes apreciables.
La torre campanar, situada en un angle de la façana principal, se'ns presenta d'estructura poligonal amb quatre ulls d'arc de mig punt, i està dividida en tres cossos separats per una cornisa motllurada amb cantells de maó; pel costat posterior s’aprecien encara les obertures que palesen clarament un ús previ i/o coetani de caire militar i/o defensiu.
A la façana principal hi troben la porta d'accés estructurada a partir d'un frontó mig arrodonit i que presenta un ràfec de pedra al voltant del seu perímetre. Dins del timpà hi ha oberta una fornícula que acull una escultura d'un Sant Martí. Sota del frontó es disposa la llinda que estructura la porta d'accés, i presenta un relleu de la tiara papal i la data incisa "1862".
Destaquen també la presència de pilastres en ambdós brancals de la porta d'accés. Per sobre d'aquesta porta d'accés es situa un òcul de dimensions notables i corona la façana, un pinacle.
Les mides d’aquesta església ens permeten imaginar un poblament que superava llargament els 300 veïns en el moment en que fou aixecada; actualment el cens TOTAL de Sant Guim de Freixenet, amb una superfície de 25,1 km², era de 1.104 habitants l’any 2012, de les quals vivien a la Tallada 48.
Li demanàvem a Sant Martí – una vegada més – ajuda per salvar la nostra pàtria dels seus seculars enemics.