El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar una fotografia de l’Escola Pública que Tortellà dedicava a la memòria d’un dels seus fills més il·lustres; Joan Roura-Parella (Tortellà, 1897- Middletown, Connecticut (Estats Units), 1983)
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?
registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=434&pos=4340
![]()
Fins el 1924 en que l'ajuntament acorda iniciar els tràmits per a la construció d'una escola, aquestes ocupaven els baixos de la Casa de la Vila. Aquest espai actualment és un annex del nou ajuntament.
L’autor del projecte és l’arquitecte Rafael Sánchez Echevarria - del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixements i traspàs , si és possible obtenir-ne una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com . Després d'algunes dificultats l'escola comença a funcionar el 1933.
Vint i tres anys més tard Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) hi realitza obres de reforma que van consistir en la renovació del teulat que amenaçava ruïna imminent, l'aplacat amb pedra del sòcol de la façana, vorera a l'entrada.
I en els anys 90 una nova reforma, de la que no s’esmenta l’autor - del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@ gmail.com , hi ha donat l'aspecte actual.
![]()
Joan Roura-Parella (Tortellà, 1897- Middletown, Connecticut (Estats Units), 1983), era fill d'en Josep Roura Vergés (1858-1941), natural de Tortellà i ferrer de professió, a qui se´l recorda com un excel·lent ferrer de tall i com un home autodidacte d'una bona cultura; va dipositar totes les seves inquietuds intel·lectuals en el seu fill Joan, i veritablement aquest no el va defrauda. La seva mare Margarita Parella Güell (1866-1925), nascuda a Tortellà, tenia poc més de 30 anys quan va néixer el seu fill Joan. Els seus avis paterns —Josep Roura Blanch, que també era ferrer de tall, i Isabel Vergés— procedien de Sadernes, mentre que els avis materns —Pere Parella i margarita Güell— eren naturals de Tortellà .
La família Roura provenia de Sant Grau d'Entreperes, llogaret situat a la Serra d'Entreperes, per bé que a mitjans del segle XIX es va instal·lar a la masia de Monteia (Sales de Llierca). Al igual que l'avi, el seu pare va aprendre un ofici manual, en un moment en què a Tortellà existia una potent indústria forestal dedicada a la fabricació d'objectes de boix, en especial culleres, la qual cosa conferia a la vila un aire liberal. "Tortellà vivia sostingut per un liberalisme actiu i militant, aferrat a les idees republicanes i covant odi contra els carlins"]
Els primers passos d'estudiant els donà al Col·legi Públic de Tortellà amb el mestre Joan Bosch i Cusí (Espolla 1866 - Barcelona 1939) , home que ben aviat va copsar la intel·ligència i gran capacitat de treball d'aquell alumne. A l'edat de tretze anys, aconsellat pel senyor Bosch, es traslladà a Girona, on estudià amb el mestre Josep Dalmau Carles (Sant Cebrià dels Alls, Cruïlles, 1857-Girona, 1928) , i després, entre 1913-1917, va ingressar a l'Escola Normal de Girona, on va cursar els estudis de magisteri amb Cassià Costal Marinel·lo ( Mollet d’Empordà, 11.04-1876 + Barcelona, 19.01.1937 ) .
L’any 1918 obtingué el títol de mestre d'ensenyament primari i l'any següent va fer les oposicions d'ingrés a l'Escola d'Estudis Superiors del Magisteri, a Madrid; va ser número u, per la qual cosa se li concedí una beca. En tots els anys que estudià a l'esmentada escola aconseguí ser el primer de la seva promoció; l'any 1923 va obtenir el títol de mestre Normal en l'especialitat de ciències.
![]()
Fou professor agregat de pedagogia a la Universitat de Barcelona als anys republicans i membre destacat de l'Escola de Barcelona a l'exili.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?
registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=434&pos=4340
Fins el 1924 en que l'ajuntament acorda iniciar els tràmits per a la construció d'una escola, aquestes ocupaven els baixos de la Casa de la Vila. Aquest espai actualment és un annex del nou ajuntament.
L’autor del projecte és l’arquitecte Rafael Sánchez Echevarria - del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixements i traspàs , si és possible obtenir-ne una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com . Després d'algunes dificultats l'escola comença a funcionar el 1933.
Vint i tres anys més tard Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) hi realitza obres de reforma que van consistir en la renovació del teulat que amenaçava ruïna imminent, l'aplacat amb pedra del sòcol de la façana, vorera a l'entrada.
I en els anys 90 una nova reforma, de la que no s’esmenta l’autor - del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@ gmail.com , hi ha donat l'aspecte actual.
Joan Roura-Parella (Tortellà, 1897- Middletown, Connecticut (Estats Units), 1983), era fill d'en Josep Roura Vergés (1858-1941), natural de Tortellà i ferrer de professió, a qui se´l recorda com un excel·lent ferrer de tall i com un home autodidacte d'una bona cultura; va dipositar totes les seves inquietuds intel·lectuals en el seu fill Joan, i veritablement aquest no el va defrauda. La seva mare Margarita Parella Güell (1866-1925), nascuda a Tortellà, tenia poc més de 30 anys quan va néixer el seu fill Joan. Els seus avis paterns —Josep Roura Blanch, que també era ferrer de tall, i Isabel Vergés— procedien de Sadernes, mentre que els avis materns —Pere Parella i margarita Güell— eren naturals de Tortellà .
La família Roura provenia de Sant Grau d'Entreperes, llogaret situat a la Serra d'Entreperes, per bé que a mitjans del segle XIX es va instal·lar a la masia de Monteia (Sales de Llierca). Al igual que l'avi, el seu pare va aprendre un ofici manual, en un moment en què a Tortellà existia una potent indústria forestal dedicada a la fabricació d'objectes de boix, en especial culleres, la qual cosa conferia a la vila un aire liberal. "Tortellà vivia sostingut per un liberalisme actiu i militant, aferrat a les idees republicanes i covant odi contra els carlins"]
Els primers passos d'estudiant els donà al Col·legi Públic de Tortellà amb el mestre Joan Bosch i Cusí (Espolla 1866 - Barcelona 1939) , home que ben aviat va copsar la intel·ligència i gran capacitat de treball d'aquell alumne. A l'edat de tretze anys, aconsellat pel senyor Bosch, es traslladà a Girona, on estudià amb el mestre Josep Dalmau Carles (Sant Cebrià dels Alls, Cruïlles, 1857-Girona, 1928) , i després, entre 1913-1917, va ingressar a l'Escola Normal de Girona, on va cursar els estudis de magisteri amb Cassià Costal Marinel·lo ( Mollet d’Empordà, 11.04-1876 + Barcelona, 19.01.1937 ) .
L’any 1918 obtingué el títol de mestre d'ensenyament primari i l'any següent va fer les oposicions d'ingrés a l'Escola d'Estudis Superiors del Magisteri, a Madrid; va ser número u, per la qual cosa se li concedí una beca. En tots els anys que estudià a l'esmentada escola aconseguí ser el primer de la seva promoció; l'any 1923 va obtenir el títol de mestre Normal en l'especialitat de ciències.
Fou professor agregat de pedagogia a la Universitat de Barcelona als anys republicans i membre destacat de l'Escola de Barcelona a l'exili.