El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de les runes de la que fou l’església del Castell de Biosca a la comarca de la Segarra, advocada com bona part de les esglésies dels territoris recuperats als àrabs a Santa Maria.
Per accedir-hi cal travessar l'interior del poble per la part de ponent, pujant pel carrer Pasterola. A poc més de cent metres de l'última edificació s'ha de girar a la dreta en direcció al cementiri. Des de la corba abans d'arribar-hi, caldrà caminar un centenar de metres fins a l'antiga església del castell, on cal extremar les precaucions per circular-hi a causa de l'estat tan ruïnós de les restes.
![]()
![]()
![]()
La primera notícia d'aquesta església és del 1093, any en què Berenguer de Brocard, castlà del lloc, va fer un llegat testamentari de dues unces per al campanar de santa Maria de Biosca.
L'any 1100 l'església de Santa Maria de Biosca i altres del seu terme foren donades a l'església de Solsona per Pere de Brocard. L'any 1102 l'església fou consagrada.
L'església de Santa maria de Biosca fou la parròquia de la vila fins al començament del segle XVIII, època en la que s'edificà una nova església parroquial al centre del poble, sota la mateixa advocació.
Durant els darrers temps s'hi veneraven els sants màrtirs Abdó i Senén, segons titulars de l'església.
L'església fou sobrealçada al segle XIX i va esdevenir una autèntica torre semicircular integrada a la moderna fortificació.
![]()
Durant la mal dita primera guerra Carlina (1833-1840) el castell de Biosca fou destruït pels carlins el 1837 i, posteriorment, el 1839, reedificat pel capità general de Catalunya Ramon de Meer i Kindelán, baró de Meer, (Barcelona, 11 de gener de 1787 - Madrid, 5 de novembre de 1869)
Patrimoni Gencat ens explica que és un edifici d'una sola nau, hi ha dues capelles laterals amb volta de creueria. Al mur sud, hi ha quatre capelles obertes al mur.
L'absis semicircular, amb arcuacions llombardes i bell aparellat, fou sobrealçat al segle XIX i integrat en la fortificació.
Conserva la volta primitiva, probablement del segle XII.
Cuideu-vos molt, seguiu les instruccions dels experts, i no deixeu mai de sortir a conèixer Catalunya
Per accedir-hi cal travessar l'interior del poble per la part de ponent, pujant pel carrer Pasterola. A poc més de cent metres de l'última edificació s'ha de girar a la dreta en direcció al cementiri. Des de la corba abans d'arribar-hi, caldrà caminar un centenar de metres fins a l'antiga església del castell, on cal extremar les precaucions per circular-hi a causa de l'estat tan ruïnós de les restes.
La primera notícia d'aquesta església és del 1093, any en què Berenguer de Brocard, castlà del lloc, va fer un llegat testamentari de dues unces per al campanar de santa Maria de Biosca.
L'any 1100 l'església de Santa Maria de Biosca i altres del seu terme foren donades a l'església de Solsona per Pere de Brocard. L'any 1102 l'església fou consagrada.
L'església de Santa maria de Biosca fou la parròquia de la vila fins al començament del segle XVIII, època en la que s'edificà una nova església parroquial al centre del poble, sota la mateixa advocació.
Durant els darrers temps s'hi veneraven els sants màrtirs Abdó i Senén, segons titulars de l'església.
L'església fou sobrealçada al segle XIX i va esdevenir una autèntica torre semicircular integrada a la moderna fortificació.
Durant la mal dita primera guerra Carlina (1833-1840) el castell de Biosca fou destruït pels carlins el 1837 i, posteriorment, el 1839, reedificat pel capità general de Catalunya Ramon de Meer i Kindelán, baró de Meer, (Barcelona, 11 de gener de 1787 - Madrid, 5 de novembre de 1869)
Patrimoni Gencat ens explica que és un edifici d'una sola nau, hi ha dues capelles laterals amb volta de creueria. Al mur sud, hi ha quatre capelles obertes al mur.
L'absis semicircular, amb arcuacions llombardes i bell aparellat, fou sobrealçat al segle XIX i integrat en la fortificació.
Conserva la volta primitiva, probablement del segle XII.
Cuideu-vos molt, seguiu les instruccions dels experts, i no deixeu mai de sortir a conèixer Catalunya