El Raul Pastò Ceballos em feia arribar fotografies de l’esglesiola de Santa Maria de Lloberola, al terme de Biosca, a la comarca de la Segarra a la que s'hi arriba per la carretera que deixa Lloberola, direcció a Sant Climenç, a uns 2km s'agafa un trencall a la dreta que ens porta a l'església.
![]()
Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una sola nau, té un absis rodó cobert amb volta peraltada sobre motllura de pla i cavet evolucionada. La nau és cobert amb volta apuntada. Te dos arcs torals i un de preabsidal apuntat. El mateix tipus de motllura de l'absis és a l'arrencada de la volta i dels arcs.
Els dos podis de l'absis tenen l'inferior total, una alçada de 70 centímetres i el superior, de 50 centímetres
Com a decoració té al frontis, dues cares en relleu molt desgastades. A l'absis i murs laterals, de la nau, cornisa a un metre de la coberta. A l'absis a més, hi ha columnes quadrangulars amb els angles bisellats i decorats amb claus. El capitell és llis, pla i cavet, però més sortit que la cornisa. Hi ha dues obertures a l'absis i un altra al mur del costat de l'epístola.
![]()
La portada és d'arc de mig punt adovellat, a sobre té una estirada espitllera. A la part superior, campanar d'espadanya de dues obertures.
![]()
L’Església ha estat sobreelevada sense que aquest fet s’esmenti a la fitxa de patrimoni.
No es coneix cap notícia històrica sobre els orígens d'aquesta capella de la parròquia de Sant Miquel de Lloberola.
Aquest temple no era particular sinó un santuari parroquial.
Hi ha una placa de marbre a les dovelles on hi posa: "RESTAURACIÓ 1950".Ens agradarà tenir noticia de l’auto de la restauració a l’email coneixercatalunya@gmail.com la “inèrcia perniciosa” arrela amb extrema facilitat fins en terres de secà.
Lloberola em portava molts records:
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/01/sant-miquel-de-lloberola-el-turo-bonic.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/07/lestudi-de-lloberola-biosca-la-segarra.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/02/trentines-de-la-segarra-sant-francesc-i.html
Quan al topònim, pel sufix ola , advertim que és un diminutiu de Llobera –lloc de llops - ; estem a la línea que divideix la Segarra i el Solsonès, i justament és dins d’aquesta comarca, que naixia en formar-se el Bisbat, on està el poble de Llobera.
Tenim coneixement que Biosca, en quin terme està Lloberola, ha demanat la seva inclusió al Solsonès. Això i la concentració de municipis que com a conseqüència de la fallida econòmica de l’estat caldrà fer, implicarà dissortadament que potser també el nostre nivell de vida retorni al període de l’alta edat mitjana.
Cuideu-vos molt, seguiu les instruccions dels experts, i no deixeu mai de sortir a conèixer Catalunya
Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una sola nau, té un absis rodó cobert amb volta peraltada sobre motllura de pla i cavet evolucionada. La nau és cobert amb volta apuntada. Te dos arcs torals i un de preabsidal apuntat. El mateix tipus de motllura de l'absis és a l'arrencada de la volta i dels arcs.
Els dos podis de l'absis tenen l'inferior total, una alçada de 70 centímetres i el superior, de 50 centímetres
Com a decoració té al frontis, dues cares en relleu molt desgastades. A l'absis i murs laterals, de la nau, cornisa a un metre de la coberta. A l'absis a més, hi ha columnes quadrangulars amb els angles bisellats i decorats amb claus. El capitell és llis, pla i cavet, però més sortit que la cornisa. Hi ha dues obertures a l'absis i un altra al mur del costat de l'epístola.
La portada és d'arc de mig punt adovellat, a sobre té una estirada espitllera. A la part superior, campanar d'espadanya de dues obertures.
L’Església ha estat sobreelevada sense que aquest fet s’esmenti a la fitxa de patrimoni.
No es coneix cap notícia històrica sobre els orígens d'aquesta capella de la parròquia de Sant Miquel de Lloberola.
Aquest temple no era particular sinó un santuari parroquial.
Hi ha una placa de marbre a les dovelles on hi posa: "RESTAURACIÓ 1950".Ens agradarà tenir noticia de l’auto de la restauració a l’email coneixercatalunya@gmail.com la “inèrcia perniciosa” arrela amb extrema facilitat fins en terres de secà.
Lloberola em portava molts records:
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/01/sant-miquel-de-lloberola-el-turo-bonic.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/07/lestudi-de-lloberola-biosca-la-segarra.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/02/trentines-de-la-segarra-sant-francesc-i.html
Quan al topònim, pel sufix ola , advertim que és un diminutiu de Llobera –lloc de llops - ; estem a la línea que divideix la Segarra i el Solsonès, i justament és dins d’aquesta comarca, que naixia en formar-se el Bisbat, on està el poble de Llobera.
Tenim coneixement que Biosca, en quin terme està Lloberola, ha demanat la seva inclusió al Solsonès. Això i la concentració de municipis que com a conseqüència de la fallida econòmica de l’estat caldrà fer, implicarà dissortadament que potser també el nostre nivell de vida retorni al període de l’alta edat mitjana.
Cuideu-vos molt, seguiu les instruccions dels experts, i no deixeu mai de sortir a conèixer Catalunya