El Raul Pastó Ceballos , retratava l’Església de Sant Pere de la Goda, al terme d’Argençola , al límit de l’Alta Anoia, a les envistes ja de la Segarra.
![]()
![]()
![]()
Quan al topònim hom defensa que deriva d’un antic poble germànic que en els primers segles del cristianisme envaí gran part del aleshores imperi Romà.
Aquesta església es trobava situada dins l'antic terme del castell de la Goda. Inicialment tingué la consideració de parròquia. A principis del XIV passà a ser sufragània de Fiol.”
La primera vegada que es cita el terme és l'any 960, en què el Comte Borrell donà al seu fidel Isarn, fill de Sala de Conflent, el Castell de la Roqueta, en el terme de Fontanet, que el seu pare havia aprisiat. El castell donat afrontava amb el terme anomenat Hort de Goda ( Orto de Goda).
L'existència de l'església i de la seva consideració de parròquia es troba en una llista de parròquies del Bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, on apareix la parròquia de la Goda. La darrera confirmació com a parròquia és anterior a 1145.
Després deixa d'aparèixer en les llistes parroquials dels segles XIV i XV, i tampoc figura en la visita pastoral que l'any 1331 realitzà el bisbe de Vic, Galceran Sacosta. Així entre els segles XIII i principis del XIV passà a ser sufragània de Sant cristofol/Menna de Fiol.”
Quan a la descripció llegia que té una sola nau, sense absis, coberta amb volta de canó apuntada. A la capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada que dóna al mas, ara enrunat, que es va construir adossat a la capella.
La porta és de mig punt, adovellada, amb una arquivolta a l'extradós. El campanar, restaurat, és de doble espadanya.
En el seu interior no hi ha cap element.
Es tracta d'una obra romànica força tardana, bastida segurament a finals del segle XII o XIII. Pels voltants hi ha les restes de les cases del poble, tot plegat envaït per la vegetació i d'accés força complicat.
Sortiu de casa, gaudiu de Catalunya, feu-ho seguint les mesures bàsiques, higiene de mans, distància de seguretat, mascareta, ..., dissortadament la Covid.19 no estarà controlada en les properes setmanes i mesos, i per als humans, dia passat, dia perdut, oi?.
Quan al topònim hom defensa que deriva d’un antic poble germànic que en els primers segles del cristianisme envaí gran part del aleshores imperi Romà.
Aquesta església es trobava situada dins l'antic terme del castell de la Goda. Inicialment tingué la consideració de parròquia. A principis del XIV passà a ser sufragània de Fiol.”
La primera vegada que es cita el terme és l'any 960, en què el Comte Borrell donà al seu fidel Isarn, fill de Sala de Conflent, el Castell de la Roqueta, en el terme de Fontanet, que el seu pare havia aprisiat. El castell donat afrontava amb el terme anomenat Hort de Goda ( Orto de Goda).
L'existència de l'església i de la seva consideració de parròquia es troba en una llista de parròquies del Bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, on apareix la parròquia de la Goda. La darrera confirmació com a parròquia és anterior a 1145.
Després deixa d'aparèixer en les llistes parroquials dels segles XIV i XV, i tampoc figura en la visita pastoral que l'any 1331 realitzà el bisbe de Vic, Galceran Sacosta. Així entre els segles XIII i principis del XIV passà a ser sufragània de Sant cristofol/Menna de Fiol.”
Quan a la descripció llegia que té una sola nau, sense absis, coberta amb volta de canó apuntada. A la capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada que dóna al mas, ara enrunat, que es va construir adossat a la capella.
La porta és de mig punt, adovellada, amb una arquivolta a l'extradós. El campanar, restaurat, és de doble espadanya.
En el seu interior no hi ha cap element.
Es tracta d'una obra romànica força tardana, bastida segurament a finals del segle XII o XIII. Pels voltants hi ha les restes de les cases del poble, tot plegat envaït per la vegetació i d'accés força complicat.
Sortiu de casa, gaudiu de Catalunya, feu-ho seguint les mesures bàsiques, higiene de mans, distància de seguretat, mascareta, ..., dissortadament la Covid.19 no estarà controlada en les properes setmanes i mesos, i per als humans, dia passat, dia perdut, oi?.