El Jose Delgado publicava imatges, possiblement postals fotogràfiques de l’edifici de l’Asil/Hospital de la Garriga, que sortosament es salvava del furor anticatalà de la dictadura franquista.
![]()
![]()
Llegia que l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937) va ser l’autor del projecte d’edifici de l’Asil/ Hospital destinat a les finalitats que des del seu origen s’havia proposat la Junta de la Caritat.
![]()
Amb l’ajuda desinteressada de l’arquitecte Raspall es va dissenyar i es va posar la primera pedra del futur edifici el 21 gener de 1912, data que es va fer coincidir amb la plantada a la Garriga de mil moreres com a homenatge i record d’aquella efemèrides.
El programa d’actes feia goig de llegir: “Sessió inaugural, que tindrà lloc en el Saló Sport de l’Hotel Catalunya; col·locació de la primera pedra de l’edifici“La Caritat”; plantació d’arbres en els terrenys destinats a dit edifici; repartiment de berenar als nois i noies de les escoles assistents a la festa”. També una memòria editada per la Junta de la Caritat deia:” Colocóse con el aplauso de todo el pueblo la primera piedra del citado edificio, piedra primorosamente tallada y regalada por nuestro amigo y socio D.Miguel Garriga, y bajo la dirección del ya citado arquitecto Sr. Raspall, aprovechando la oferta de la Sociedad protectora de Animales y Plantas de Catalunya, de mancomunar la ceremonia de la primera piedra con la Fiesta del Árbol, que aquella Sociedad celebró con motivo de haber obtenido el secretario de la misma, D. Federico Wynn, mil moreras de la industria serícola”. Està clar que el programa s’escrviak en llengua castellana, perquè com deia el ‘pillin reial’ “A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano”
https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-joan-carles-i_153012_102.html
Va ser la festa de l’arbre i la festa d’una primera pedra que iniciava un gran edifici bastit d’esforços i d’il·lusions.
Els vents bufaven a favor: el mateix 1912, l’Ignasi Sala i Tió- industrial dedicat al comerç de cotó ue va arribar a ser el primer importador de Catalunya, fundant la comercial Sala i Trías de Mataró - es quedava amb les làmines d’emprèstit municipal, per un valor de 20.000 pessetes, i poc temps després hi va renunciar a favor del nou hospital. L’ajuda era molt important. A més, per construir l’edifici, cada mestre d’obres de la Garriga va deixar, setmanalment i de manera gratuïta, un paleta durant un temps, fins que finalment ho assumí un de sol, pagat, ara ja, per la Junta.
Les obres anaren tan ràpides que fins i tot les religioses franciscanes s’instal·laren aquell mateix any a l’edifici del carrer Llerona, que quedava construït inicialment amb una part destinada a atendre els pobres i indigents i una altra, a la residència de les monges que rebien l’autorització del bisbe per tenir-hi un oratori. Abans d’acabar l’any, la llum, gràcies a Estabanell i Pahisa, substituïa el gas en el nou edifici.
El 1914 les obres encara continuaven pujant i la petita i gran història d’aquests treballs i esforços solidaris ens explica que, el 1915, el Patronat constava d’unes 35 persones i entitats distribuïdes en tres categories que pagaven anualment unes quotes de 10, 20 i 30 pessetes.
Josep Sancho Marraco (la Garriga, 27 de febrer del 1879 - 16 de setembre del 1960) deixava a l’Asil/Hospital un important llegat format pels seus drets d’autor i pels seus valors mobiliaris.
![]()
Els arquitectes, Pere Ventura , del ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i en el seu cas lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercataluya@gmail.com, i Joaquim de Ros i de Ramis (Sant Celoni, agost de 1911 - Barcelona, 2 de maig de 1988) signaven el projecte d’ampliació de l’edifici que s’inaugurava el 24 de setembre de 1964.
Treballaren a la casa els arquitectes Andreu Bosch i Lluís Cuspinera, i l’arquitecte tècnic Frederic de Buen, de tots ells ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i en el seu cas lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercataluya@gmail.com
http://www.asilhospitallg.com/historia/
Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de la Garriga, del Vallès Oriental , ...., de Catalunya, no ho deixeu per més endavant, feu-ho avui o demà quan encara és possible.
Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !
Llegia que l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937) va ser l’autor del projecte d’edifici de l’Asil/ Hospital destinat a les finalitats que des del seu origen s’havia proposat la Junta de la Caritat.
Amb l’ajuda desinteressada de l’arquitecte Raspall es va dissenyar i es va posar la primera pedra del futur edifici el 21 gener de 1912, data que es va fer coincidir amb la plantada a la Garriga de mil moreres com a homenatge i record d’aquella efemèrides.
El programa d’actes feia goig de llegir: “Sessió inaugural, que tindrà lloc en el Saló Sport de l’Hotel Catalunya; col·locació de la primera pedra de l’edifici“La Caritat”; plantació d’arbres en els terrenys destinats a dit edifici; repartiment de berenar als nois i noies de les escoles assistents a la festa”. També una memòria editada per la Junta de la Caritat deia:” Colocóse con el aplauso de todo el pueblo la primera piedra del citado edificio, piedra primorosamente tallada y regalada por nuestro amigo y socio D.Miguel Garriga, y bajo la dirección del ya citado arquitecto Sr. Raspall, aprovechando la oferta de la Sociedad protectora de Animales y Plantas de Catalunya, de mancomunar la ceremonia de la primera piedra con la Fiesta del Árbol, que aquella Sociedad celebró con motivo de haber obtenido el secretario de la misma, D. Federico Wynn, mil moreras de la industria serícola”. Està clar que el programa s’escrviak en llengua castellana, perquè com deia el ‘pillin reial’ “A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano”
https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-joan-carles-i_153012_102.html
Va ser la festa de l’arbre i la festa d’una primera pedra que iniciava un gran edifici bastit d’esforços i d’il·lusions.
Els vents bufaven a favor: el mateix 1912, l’Ignasi Sala i Tió- industrial dedicat al comerç de cotó ue va arribar a ser el primer importador de Catalunya, fundant la comercial Sala i Trías de Mataró - es quedava amb les làmines d’emprèstit municipal, per un valor de 20.000 pessetes, i poc temps després hi va renunciar a favor del nou hospital. L’ajuda era molt important. A més, per construir l’edifici, cada mestre d’obres de la Garriga va deixar, setmanalment i de manera gratuïta, un paleta durant un temps, fins que finalment ho assumí un de sol, pagat, ara ja, per la Junta.
Les obres anaren tan ràpides que fins i tot les religioses franciscanes s’instal·laren aquell mateix any a l’edifici del carrer Llerona, que quedava construït inicialment amb una part destinada a atendre els pobres i indigents i una altra, a la residència de les monges que rebien l’autorització del bisbe per tenir-hi un oratori. Abans d’acabar l’any, la llum, gràcies a Estabanell i Pahisa, substituïa el gas en el nou edifici.
El 1914 les obres encara continuaven pujant i la petita i gran història d’aquests treballs i esforços solidaris ens explica que, el 1915, el Patronat constava d’unes 35 persones i entitats distribuïdes en tres categories que pagaven anualment unes quotes de 10, 20 i 30 pessetes.
Josep Sancho Marraco (la Garriga, 27 de febrer del 1879 - 16 de setembre del 1960) deixava a l’Asil/Hospital un important llegat format pels seus drets d’autor i pels seus valors mobiliaris.
Els arquitectes, Pere Ventura , del ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i en el seu cas lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercataluya@gmail.com, i Joaquim de Ros i de Ramis (Sant Celoni, agost de 1911 - Barcelona, 2 de maig de 1988) signaven el projecte d’ampliació de l’edifici que s’inaugurava el 24 de setembre de 1964.
Treballaren a la casa els arquitectes Andreu Bosch i Lluís Cuspinera, i l’arquitecte tècnic Frederic de Buen, de tots ells ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i en el seu cas lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercataluya@gmail.com
http://www.asilhospitallg.com/historia/
Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita de la Garriga, del Vallès Oriental , ...., de Catalunya, no ho deixeu per més endavant, feu-ho avui o demà quan encara és possible.
Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !