Deixem constància que en data 2107.2020, els enllaços de Patrimoni Gencat continuen fallant:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=2163
A gos flac tot són puces
El Raul Pastó Ceballos fa una excel·lent tasca recollint imatges del patrimoni històric arreu de Catalunya, això en aquesta dissortada època de la Covid.19, em permet continuar amb les publicacions del coneixercatalunya
Retratava les restes de l’església situada al fossar, advocada a l’Arcàngel Sant Miquel, i quin origen no es coneix amb exactitud, si bé apareix documentada des del 1154 i se sap que el 1166 es convertí en parròquia.
![]()
Quan al topònim Alcover llegiu ;
https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-de-lloc-i-de-persona-del-Camp-de-Tarragona-Estralla-1.pdf
La irregularitat d'aquesta construcció fa difícil una lectura d'estils i d'etapes. Hi ha diverses hipòtesis, però actualment sembla acceptada la que planteja l'existència inicial d'una església romànica, de 26,85m. de llargada per 11 m. d'amplada. En fer-se la muralla, l'església quedà fora del clos. En una moment determinat va esfondrar-se, i fou, vers el segle XV, reconstruïda en part amb sis arcs gòtics de suport, mentre l'altre part, sense sostre, es va utilitzar com a cementiri. Actualment ha quedat totalment integrada dins els fossar.
La irregularitat de la construcció fa que Cosme Vidal Rosich, més conegut com a Josep Aladern (Alcover, l'Alt Camp, 28 de desembre de 1869 - Barcelona, 16 d'octubre de 1918) afirmi que fou edificada entre les tàpies del que havia estat una fortalesa àrab.
L'església és d'una sola nau, de planta rectangular, absis pla, amb murs de tàpia i amb coberta a dues vessants sostinguda per arcs diafragma (un d'ells forma part del mur de tancament de la nau, situat als peus de l'església).
![]()
![]()
Les esglésies dels fossars, amb comptades excepcions, estaven advocades al Crist de la Bona Mort.
Té porta d'accés lateral d'arc de mig punt amb dovelles de pedra. A l'interior es poden veure cinc arcs apuntats i un sisè d'amagat en el mur de tancament. destaca l'absis construït damunt de tres esgraons que l'aixequen per damunt de la nau, un púlpit (possiblement construït posteriorment a la resta del conjunt). Des de l'interior de la nau encara es pot veure la teulada del temple realitzada amb canyes.
De la part de l'antiga església que va quedar com a cementiri, se'n conserven els murs i la primera porta, d'arc de mig punt. A la part superior d'aquesta es troba la imatge de l’Arcàngel Sant Miquel, val a dir que força irreconeixible.
![]()
Es tracta d'una escultura medieval de pedra i d'estil romànic de més d'un metre d'alçada. Aquesta, exposada durant molts anys sota les inclemències del temps, va ser enretirada i restaurada. També se'n va fer una rèplica. Actualment, la peça original es conserva a les dependències del Museu Municipal d'Alcover (MMAL) mentre que la rèplica està al cementiri.
Encara resta en peu la paret de la façana frontal, amb una obertura atrompetada. Aquesta part forma un petit recinte amb nínxols integrats als murs de l'església.
També cal destacar una creu de pedra, buida de dins i d'estil gòtic, probablement esculpida entre el segles XIII i XVI.
Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita d’Alcover , del Camp jussà de Tarragona, ...., de Catalunya, ara que encara és possible.
Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=2163
A gos flac tot són puces
El Raul Pastó Ceballos fa una excel·lent tasca recollint imatges del patrimoni històric arreu de Catalunya, això en aquesta dissortada època de la Covid.19, em permet continuar amb les publicacions del coneixercatalunya
Retratava les restes de l’església situada al fossar, advocada a l’Arcàngel Sant Miquel, i quin origen no es coneix amb exactitud, si bé apareix documentada des del 1154 i se sap que el 1166 es convertí en parròquia.
Quan al topònim Alcover llegiu ;
https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Noms-de-lloc-i-de-persona-del-Camp-de-Tarragona-Estralla-1.pdf
La irregularitat d'aquesta construcció fa difícil una lectura d'estils i d'etapes. Hi ha diverses hipòtesis, però actualment sembla acceptada la que planteja l'existència inicial d'una església romànica, de 26,85m. de llargada per 11 m. d'amplada. En fer-se la muralla, l'església quedà fora del clos. En una moment determinat va esfondrar-se, i fou, vers el segle XV, reconstruïda en part amb sis arcs gòtics de suport, mentre l'altre part, sense sostre, es va utilitzar com a cementiri. Actualment ha quedat totalment integrada dins els fossar.
La irregularitat de la construcció fa que Cosme Vidal Rosich, més conegut com a Josep Aladern (Alcover, l'Alt Camp, 28 de desembre de 1869 - Barcelona, 16 d'octubre de 1918) afirmi que fou edificada entre les tàpies del que havia estat una fortalesa àrab.
L'església és d'una sola nau, de planta rectangular, absis pla, amb murs de tàpia i amb coberta a dues vessants sostinguda per arcs diafragma (un d'ells forma part del mur de tancament de la nau, situat als peus de l'església).
Té porta d'accés lateral d'arc de mig punt amb dovelles de pedra. A l'interior es poden veure cinc arcs apuntats i un sisè d'amagat en el mur de tancament. destaca l'absis construït damunt de tres esgraons que l'aixequen per damunt de la nau, un púlpit (possiblement construït posteriorment a la resta del conjunt). Des de l'interior de la nau encara es pot veure la teulada del temple realitzada amb canyes.
De la part de l'antiga església que va quedar com a cementiri, se'n conserven els murs i la primera porta, d'arc de mig punt. A la part superior d'aquesta es troba la imatge de l’Arcàngel Sant Miquel, val a dir que força irreconeixible.
Es tracta d'una escultura medieval de pedra i d'estil romànic de més d'un metre d'alçada. Aquesta, exposada durant molts anys sota les inclemències del temps, va ser enretirada i restaurada. També se'n va fer una rèplica. Actualment, la peça original es conserva a les dependències del Museu Municipal d'Alcover (MMAL) mentre que la rèplica està al cementiri.
Encara resta en peu la paret de la façana frontal, amb una obertura atrompetada. Aquesta part forma un petit recinte amb nínxols integrats als murs de l'església.
També cal destacar una creu de pedra, buida de dins i d'estil gòtic, probablement esculpida entre el segles XIII i XVI.
Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita d’Alcover , del Camp jussà de Tarragona, ...., de Catalunya, ara que encara és possible.
Eviteu-ho coincidir amb els Borbons, i feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !