Ens arribàvem fins a Can Coll el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, la propietat esta situada a migdia del nucli de Ribes.
La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta en forma de "L" i cinc crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana no transitable. El frontis es composa simètricament segons cinc eixos, dels quals el central és de majors dimensions i sobresurt lleugerament. Aquest cos consta d'un portal d'arc carpanell de pedra, sobre el qual hi ha una tribuna suportada per mènsules, oberta amb tres pòrtics d'arc carpanell i de mig punt de pedra motllurada, que queden sostinguts per columnes amb capitells d'ordre jònic. El segon pis té cinc pòrtics de mig punt decorats amb motllures. El coronament del cos central arrenca d'una cornisa dentada, formant un capcer de quatre pilars enllaçats, dels quals els centrals són de major alçada i incorporen un òcul ovalat al centre. Als eixos laterals, les finestres de la planta baixa són d'arc pla arrebossat, mentre que les del primer pis són d'arc pla de pedra motllurada amb sortida a balcons de baranes forjades.
![]()
Una d'elles incorpora un vitrall amb iconografia religiosa, que correspon a l'espai que ocupava la capella, avui inexistent.
Els cossos laterals tenen quatre òculs motllurats al segon pis, sobre els quals hi ha una cornisa dentada, més baixa que el capcer central, des d'on arrenca una barana d'obra amb pilars enllaçats, a mode de merlets. El mateix tipus de cornisa ressegueix el coronament de la resta de façanes. La façana de migdia està definida per un cos amb dues galeries horitzontals de vint-i-tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat, que descansen sobre columnes. Les galeries es prolonguen amb un pòrtic a la façana principal i posterior. La resta de façanes presenta poques obertures, totes elles d'arc pla arrebossat. L'espai lliure de la façana posterior s'ha ocupat adossant un cos de planta baixa que s'utilitzava com a annex agrícola. A la sala d'entrada hi ha un interessant portal de forma sinuosa i fusteria decorada. L'acabat exterior és arrebossat. Entorn la masia hi ha diversos cossos, que constitueixen la masoveria i les dependències agrícoles.
![]()
Sembla que l’autor com en el cas de la casa del Josep Mestre Planas, al número 28 del carrer del Pi, o de l’església parroquial de Sant Pau i Sant Pere, i fins possiblement del edifici parroquial, va ser l’anomena’t Joanet ‘ paleta’ sembla que conegut com Joan Vidal, i qualificat en algun lloc com a ‘constructor’ , i nom com a mestre d’obres.
Fem una crida en primer lloc als ribetans, que estenem però, a totes les bones persones de Catalunya, i d’arreu del món, perquè ens ajudin en aquesta tasca de recuperar la nostra memòria històrica a l’email coneixercataunya@gmail.com
La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta en forma de "L" i cinc crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana no transitable. El frontis es composa simètricament segons cinc eixos, dels quals el central és de majors dimensions i sobresurt lleugerament. Aquest cos consta d'un portal d'arc carpanell de pedra, sobre el qual hi ha una tribuna suportada per mènsules, oberta amb tres pòrtics d'arc carpanell i de mig punt de pedra motllurada, que queden sostinguts per columnes amb capitells d'ordre jònic. El segon pis té cinc pòrtics de mig punt decorats amb motllures. El coronament del cos central arrenca d'una cornisa dentada, formant un capcer de quatre pilars enllaçats, dels quals els centrals són de major alçada i incorporen un òcul ovalat al centre. Als eixos laterals, les finestres de la planta baixa són d'arc pla arrebossat, mentre que les del primer pis són d'arc pla de pedra motllurada amb sortida a balcons de baranes forjades.
Una d'elles incorpora un vitrall amb iconografia religiosa, que correspon a l'espai que ocupava la capella, avui inexistent.
Els cossos laterals tenen quatre òculs motllurats al segon pis, sobre els quals hi ha una cornisa dentada, més baixa que el capcer central, des d'on arrenca una barana d'obra amb pilars enllaçats, a mode de merlets. El mateix tipus de cornisa ressegueix el coronament de la resta de façanes. La façana de migdia està definida per un cos amb dues galeries horitzontals de vint-i-tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat, que descansen sobre columnes. Les galeries es prolonguen amb un pòrtic a la façana principal i posterior. La resta de façanes presenta poques obertures, totes elles d'arc pla arrebossat. L'espai lliure de la façana posterior s'ha ocupat adossant un cos de planta baixa que s'utilitzava com a annex agrícola. A la sala d'entrada hi ha un interessant portal de forma sinuosa i fusteria decorada. L'acabat exterior és arrebossat. Entorn la masia hi ha diversos cossos, que constitueixen la masoveria i les dependències agrícoles.
Sembla que l’autor com en el cas de la casa del Josep Mestre Planas, al número 28 del carrer del Pi, o de l’església parroquial de Sant Pau i Sant Pere, i fins possiblement del edifici parroquial, va ser l’anomena’t Joanet ‘ paleta’ sembla que conegut com Joan Vidal, i qualificat en algun lloc com a ‘constructor’ , i nom com a mestre d’obres.
Fem una crida en primer lloc als ribetans, que estenem però, a totes les bones persones de Catalunya, i d’arreu del món, perquè ens ajudin en aquesta tasca de recuperar la nostra memòria històrica a l’email coneixercataunya@gmail.com