L’Enciclopèdia catalana ens diu en relació a l’Església “vella” de Sant Andreu, al poble d’Arcavell, al terme de les Valls de Valira, a la comarca de l’Urgell sobirà; de l’antiga parròquia només queden els murs de l’absis llis, amb una petita part de la volta absidal. A l’arrencada d’aquesta volta hi ha un fris que recorre tot l’interior i passa per sobre l’única finestra de doble esqueixada. Les dovelles i els brancals treballats d’aquesta finestra són de pedra tosca.
![]()
Fotografía. Mn. Josep Maria Viñolas Esteva.
L’aparell no és gaire regular, tot i que es mantenen les filades, però les juntes tenen força gruix de morter. La terra i la vegetació amaguen totalment la forma de la planta. Caldria insinuar-hi els fonaments per tal d’esbrinar la forma de la nau. És lamentable el total abandó de l’església, completament a la mercè dels agents atmosfèrics. (MAB)
La vila d’Archavella o Arcavelle fou objecte de successives donacions per part dels comtes Sunifred II d’Urgell el 907 i d’Ermengol I el 997 a favor de l’església de Santa Maria de la Seu; procés que culminà l’any 1001, que l’esmentat lloc és ratificat a l’església urgellenca mitjançant una butlla del papa Silvestre II, atorgada a petició del bisbe Sal·la.
Al marge d’aquestes notícies sobre el lloc, hom troba una de les primeres mencions de l’església de Sant Andreu amb data molt antiga, concretament el 967, que aquest temple apareix citat entre les afrontacions territorials d’una peça de terra donada per Eizo, almoiner, a Santa Maria de la Seu. La parròquia d’Arcavell també figura consignada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
L’església parroquial de Sant Andreu formava part dels béns patrimonials que el bisbe Guillem Arnau llegà a Santa Maria de la Seu, segons el seu testament datat el 1093; a la donació consta que aquesta incloïa delmes, primícies, oblacions i defuncions. D’altra banda, l’acta testamentària d’un canonge dit Isarn, datada el 1098, notifica que el susdit clergue llegà al seu fill Pere diverses cases i béns que posseïa “in Archavel, subtus ecclesiam Sancti Andree”. Són escasses al llarg dels segles següents les referències que s’han pogut localitzar sobre el temple i lloc d’Arcavell; de fet hom sap per un document de l’any 1210 que l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles infeudà un honor que tenia en aquesta vila a Pere d’Arcavell i la seva esposa Ermengarda, i així mateix, que la comanda de Susterris hi tingué diverses propietats, consistents en terres i homes, segons es desprèn d’un capbreu portat a terme l’any 1378 pel dit establiment religiós.
Del final d’aquesta centúria sabem que el capellà d’Arcavello satisféu dues lliures i dotze diners per l’impost de la dècima recol·lectada en la diòcesi d’Urgell l’any 1391.
Desconeixem en quines circumstàncies s’abandonà aquesta església. L’actual parròquia d’Arcavell s’aixeca dins el poble, força lluny del primitiu emplaçament (MLIR)
Les restes de l’antiga parròquia de Sant Andreu són en un despoblat a 1 km del poble d’Arcavell, en direcció a migjorn, per accedir-hi cal cercar un trencall que surt de la Farga de les Moles, al quilòmetre 9 de la carretera C-145 de la Seu a Andorra, pel cantó de llevant.
Al cap de 4 km s’arriba al poble d’Arcavell, des d’on cal continuar 1 km més fins a trobar les restes de l’església, que són a uns 80 m de la Casa Babullà i a tocar de l’antiga casa dels Carabiners.
El enllaços a Patrimoni Gencat no funcionen en la seva majoria.
Esperem que sigui un “problema puntual” , i que es resolgui ràpidament.
Arribeu-vos a , a Arcavell, a l’Urgell sobirà, a Lleida – evitant ara, com ara, la comarca del Segrià - , volteu per Catalunya, ara que encara és possible.
Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !
L’aparell no és gaire regular, tot i que es mantenen les filades, però les juntes tenen força gruix de morter. La terra i la vegetació amaguen totalment la forma de la planta. Caldria insinuar-hi els fonaments per tal d’esbrinar la forma de la nau. És lamentable el total abandó de l’església, completament a la mercè dels agents atmosfèrics. (MAB)
La vila d’Archavella o Arcavelle fou objecte de successives donacions per part dels comtes Sunifred II d’Urgell el 907 i d’Ermengol I el 997 a favor de l’església de Santa Maria de la Seu; procés que culminà l’any 1001, que l’esmentat lloc és ratificat a l’església urgellenca mitjançant una butlla del papa Silvestre II, atorgada a petició del bisbe Sal·la.
Al marge d’aquestes notícies sobre el lloc, hom troba una de les primeres mencions de l’església de Sant Andreu amb data molt antiga, concretament el 967, que aquest temple apareix citat entre les afrontacions territorials d’una peça de terra donada per Eizo, almoiner, a Santa Maria de la Seu. La parròquia d’Arcavell també figura consignada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
L’església parroquial de Sant Andreu formava part dels béns patrimonials que el bisbe Guillem Arnau llegà a Santa Maria de la Seu, segons el seu testament datat el 1093; a la donació consta que aquesta incloïa delmes, primícies, oblacions i defuncions. D’altra banda, l’acta testamentària d’un canonge dit Isarn, datada el 1098, notifica que el susdit clergue llegà al seu fill Pere diverses cases i béns que posseïa “in Archavel, subtus ecclesiam Sancti Andree”. Són escasses al llarg dels segles següents les referències que s’han pogut localitzar sobre el temple i lloc d’Arcavell; de fet hom sap per un document de l’any 1210 que l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles infeudà un honor que tenia en aquesta vila a Pere d’Arcavell i la seva esposa Ermengarda, i així mateix, que la comanda de Susterris hi tingué diverses propietats, consistents en terres i homes, segons es desprèn d’un capbreu portat a terme l’any 1378 pel dit establiment religiós.
Del final d’aquesta centúria sabem que el capellà d’Arcavello satisféu dues lliures i dotze diners per l’impost de la dècima recol·lectada en la diòcesi d’Urgell l’any 1391.
Desconeixem en quines circumstàncies s’abandonà aquesta església. L’actual parròquia d’Arcavell s’aixeca dins el poble, força lluny del primitiu emplaçament (MLIR)
Les restes de l’antiga parròquia de Sant Andreu són en un despoblat a 1 km del poble d’Arcavell, en direcció a migjorn, per accedir-hi cal cercar un trencall que surt de la Farga de les Moles, al quilòmetre 9 de la carretera C-145 de la Seu a Andorra, pel cantó de llevant.
Al cap de 4 km s’arriba al poble d’Arcavell, des d’on cal continuar 1 km més fins a trobar les restes de l’església, que són a uns 80 m de la Casa Babullà i a tocar de l’antiga casa dels Carabiners.
El enllaços a Patrimoni Gencat no funcionen en la seva majoria.
Esperem que sigui un “problema puntual” , i que es resolgui ràpidament.
Arribeu-vos a , a Arcavell, a l’Urgell sobirà, a Lleida – evitant ara, com ara, la comarca del Segrià - , volteu per Catalunya, ara que encara és possible.
Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !