Anàvem fins al Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, una vegada més calia donar gràcies pel dons rebuts.
![]()
![]()
Feta la feina ens arribàvem fins al Congost a la recerca del Pou de glaç del moli del Verdaguer, quina identificació em costava una reacció al·lèrgica pel contacte amb plantes urticants, Patrimoni Gencat explica que el pou és una estructura cilíndrica i totalment subterrània. El seu diàmetre és de 6 metres, i la seva alçada és de 5,6 metres.
![]()
Fins a l'entrega de la cúpula mes 2 metres fins la clau d'aquesta. Hi ha 3 obertures situades a l'est, a l'oest i al nord. Una de les quals (de 1,3 per 1,3 metres i reconstruida amb totxos i ciment i amb una porta de ferro) servia per a accedir-hi, i les altres dues per entrar i treure els blocs de glaç mitjançant un torn o una corriola. (de 1,2 per 70 aproximadament). A l'interior hi ha una renglera de forats destinats a les bastides.
![]()
Actualment està totalment plena de terra i vegetació i a 1,5 metres aproximadament per sota d'on arrenca la cúpula hi ha una plataforma que ocupa una tercera part de la circumferència, on hi ha quatre dipòsits petits d'aigua, de 70 per 1,20 centímetres.
Els pous del gel, es construïren i obtingueren la seva major rendibilitat en el decurs dels segles XVII, XVIII i part del XIX quan la fabricació o comercialització del gel representava una bona font d'ingressos. No obstant, durant la primer meitat del segle XX alguns pous continuaren funcionant, malgrat que l'aparició del gel artificial amb l'arribada de l'electricitat i els transports moderns fessin desaparèixer aquest tipus d'indústria. Els últims pous en funcionament ja no comercialitzaven amb els hospitals, mercat, ... de Barcelona, sinó que eren d'ús propi.
Les condicions necessàries per a la construcció d'un pou de glaç, són la proximitat a les vies d comunicació, amb llocs de consum no gaire allunyats i la seva instal·lació en llocs de fortes glaçades i bones aigües. El gel es recollia a l'hivern a les basses o rieres properes al pou. Es tallava en blocs i s'emmagatzemava per capes recobertes de palla, vegetació i gel trossejat dins les poues fins que a l'estiu, segons la demanda, s'anava extraient i transportant dins de sàrries també cobertes de palla i boll.
L’abandó de bona part del patrimoni històric, ja per desídia dels propietaris, de les administracions municipals, comarcals, provincials, ..., és la constatació tristíssima de que més enllà de la xerrameca estèril, la república catalana ara per ara, és només un somni.
Li demanava a la Mare de Déu de l’Ajuda que fes arribar a l’Altíssim la meva pregaria, Senyor ; allibera el teu poble !!
Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Balenyà i Catalunya a la vostra agenda,
Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19
Déu els passarà comptes.
Feta la feina ens arribàvem fins al Congost a la recerca del Pou de glaç del moli del Verdaguer, quina identificació em costava una reacció al·lèrgica pel contacte amb plantes urticants, Patrimoni Gencat explica que el pou és una estructura cilíndrica i totalment subterrània. El seu diàmetre és de 6 metres, i la seva alçada és de 5,6 metres.
Fins a l'entrega de la cúpula mes 2 metres fins la clau d'aquesta. Hi ha 3 obertures situades a l'est, a l'oest i al nord. Una de les quals (de 1,3 per 1,3 metres i reconstruida amb totxos i ciment i amb una porta de ferro) servia per a accedir-hi, i les altres dues per entrar i treure els blocs de glaç mitjançant un torn o una corriola. (de 1,2 per 70 aproximadament). A l'interior hi ha una renglera de forats destinats a les bastides.
Actualment està totalment plena de terra i vegetació i a 1,5 metres aproximadament per sota d'on arrenca la cúpula hi ha una plataforma que ocupa una tercera part de la circumferència, on hi ha quatre dipòsits petits d'aigua, de 70 per 1,20 centímetres.
Els pous del gel, es construïren i obtingueren la seva major rendibilitat en el decurs dels segles XVII, XVIII i part del XIX quan la fabricació o comercialització del gel representava una bona font d'ingressos. No obstant, durant la primer meitat del segle XX alguns pous continuaren funcionant, malgrat que l'aparició del gel artificial amb l'arribada de l'electricitat i els transports moderns fessin desaparèixer aquest tipus d'indústria. Els últims pous en funcionament ja no comercialitzaven amb els hospitals, mercat, ... de Barcelona, sinó que eren d'ús propi.
Les condicions necessàries per a la construcció d'un pou de glaç, són la proximitat a les vies d comunicació, amb llocs de consum no gaire allunyats i la seva instal·lació en llocs de fortes glaçades i bones aigües. El gel es recollia a l'hivern a les basses o rieres properes al pou. Es tallava en blocs i s'emmagatzemava per capes recobertes de palla, vegetació i gel trossejat dins les poues fins que a l'estiu, segons la demanda, s'anava extraient i transportant dins de sàrries també cobertes de palla i boll.
L’abandó de bona part del patrimoni històric, ja per desídia dels propietaris, de les administracions municipals, comarcals, provincials, ..., és la constatació tristíssima de que més enllà de la xerrameca estèril, la república catalana ara per ara, és només un somni.
Li demanava a la Mare de Déu de l’Ajuda que fes arribar a l’Altíssim la meva pregaria, Senyor ; allibera el teu poble !!
Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Balenyà i Catalunya a la vostra agenda,
Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19
Déu els passarà comptes.