Anàvem fins al Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, una vegada més calia donar gràcies pel dons rebuts.
![]()
![]()
Feta la feina ens arribàvem fins al Congost a la recerca del pont del Moli del Verdaguer, del que patrimoni Gencat en diu ; pont d'un sol arc, eixamplat tot de pedra, pla i sense baranes.
Datat de 1778 en una pedra a l'entrada del pont.
passa per sobre del riu Congost.
S’aixecava bàsicament per facilitar l’accés peatonal a l’Església parroquial, des de les finques situades a l’altre costat del riu Congost.
![]()
El retrata l’any 1983. Joan Tous i Casals (Barcelona, 24 de maig de 1912- 15 de març de 2003)
![]()
A nosaltres ens costava trobar-lo, actualment s’ha fet una passera de formigó al camí ral que mena fins a Tona, i aquesta infraestructura està literalment engolida per la vegetació.
![]()
L’abandó de bona part del patrimoni històric, ja per desídia dels propietaris, de les administracions municipals, comarcals, provincials, ..., és la constatació tristíssima de que més enllà de la xerrameca estèril, la república catalana ara per ara, és només un somni.
Li demanava a la Mare de Déu de l’Ajuda que fes arribar a l’Altíssim la meva pregaria, Senyor ; allibera el teu poble !!
Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Balenyà i Catalunya a la vostra agenda,
Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19
Déu els passarà comptes.
Feta la feina ens arribàvem fins al Congost a la recerca del pont del Moli del Verdaguer, del que patrimoni Gencat en diu ; pont d'un sol arc, eixamplat tot de pedra, pla i sense baranes.
Datat de 1778 en una pedra a l'entrada del pont.
passa per sobre del riu Congost.
S’aixecava bàsicament per facilitar l’accés peatonal a l’Església parroquial, des de les finques situades a l’altre costat del riu Congost.
El retrata l’any 1983. Joan Tous i Casals (Barcelona, 24 de maig de 1912- 15 de març de 2003)
A nosaltres ens costava trobar-lo, actualment s’ha fet una passera de formigó al camí ral que mena fins a Tona, i aquesta infraestructura està literalment engolida per la vegetació.
L’abandó de bona part del patrimoni històric, ja per desídia dels propietaris, de les administracions municipals, comarcals, provincials, ..., és la constatació tristíssima de que més enllà de la xerrameca estèril, la república catalana ara per ara, és només un somni.
Li demanava a la Mare de Déu de l’Ajuda que fes arribar a l’Altíssim la meva pregaria, Senyor ; allibera el teu poble !!
Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Balenyà i Catalunya a la vostra agenda,
Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19
Déu els passarà comptes.