El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de la capella del Sant Crist del fossar municipal dels Pallaresos, coneguda també com la capella Bofarull, ja que fou sufragada per les germanes Dolors i Josepa Bofarull i Pallarès.
![]()
![]()
Patrimoni Gencat ens diu ; capella d'estil gòtic flamíger, on podem observar tota la pompa d'aquest estil.
La seva forma és rectangular i els costats de la capella estan ornamentats amb pinacles estilitzats de gran decorativisme.
La façana principal té un acabament irregular i acabat amb forma de triangle.
Podem dir que la capella del Sant Crist respon totalment a l'esquema dels panteons funeraris de l'estil historicista.
Llegia que la construcció del panteó familiar va esser autoritzada a canvi de permetre les misses publiques a la capella.
La sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, que assoliria la victòria en bona part gràcies a la col·laboració CRIMINAL de la jerarquia catòlica, amb algunes nobilíssimes excepcions com la de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), fa que, amb la perspectiva dels anys, això de “autoritzada a canvi de permetre les misses publiques a la capella” sigui incomprensible per a moltes persones.
Com escrivia molt encertadament, Sebastià Codina Padrós,“Déu existeix malgrat els seus funcionaris”.
Que el Sant Crist, tingui PIETAT de tots nosaltres.
L’escultor Fèlix Ribas Ferrer l’any 1902 es va fer càrrec de la direcció d’obres, i malgrat no tenir-ne constància documental , atès que Fèlix Ribas i Ferrer, sempre va ser l’escultor preferit de l’arquitecte , Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926) del qual sempre tingué suport i ajut, defensem que l’autor del projecte fos el genial i prolífic arquitecte tarragoní
![]()
http://www.ahat.cat/wp-content/uploads/sites/21/2018/10/InventariRamonSalasRicoma.pdf
Anem tard per reivindicar com pertoca, la figura i l’obra de Ramon Salas i Ricomà.
Patrimoni Gencat ens diu ; capella d'estil gòtic flamíger, on podem observar tota la pompa d'aquest estil.
La seva forma és rectangular i els costats de la capella estan ornamentats amb pinacles estilitzats de gran decorativisme.
La façana principal té un acabament irregular i acabat amb forma de triangle.
Podem dir que la capella del Sant Crist respon totalment a l'esquema dels panteons funeraris de l'estil historicista.
Llegia que la construcció del panteó familiar va esser autoritzada a canvi de permetre les misses publiques a la capella.
La sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, que assoliria la victòria en bona part gràcies a la col·laboració CRIMINAL de la jerarquia catòlica, amb algunes nobilíssimes excepcions com la de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), fa que, amb la perspectiva dels anys, això de “autoritzada a canvi de permetre les misses publiques a la capella” sigui incomprensible per a moltes persones.
Com escrivia molt encertadament, Sebastià Codina Padrós,“Déu existeix malgrat els seus funcionaris”.
Que el Sant Crist, tingui PIETAT de tots nosaltres.
L’escultor Fèlix Ribas Ferrer l’any 1902 es va fer càrrec de la direcció d’obres, i malgrat no tenir-ne constància documental , atès que Fèlix Ribas i Ferrer, sempre va ser l’escultor preferit de l’arquitecte , Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926) del qual sempre tingué suport i ajut, defensem que l’autor del projecte fos el genial i prolífic arquitecte tarragoní
Anem tard per reivindicar com pertoca, la figura i l’obra de Ramon Salas i Ricomà.