Ens portava fins a Sant Celoni al Joan Navazo Montero i a l’Antonio Mora Vergés, el fet d’haver de passar la ITV del vehicle desprès dels TRES llarguíssims mesos, d’arrest domiciliari a que ens havia sotmès el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.
Superat aquesta tràmit en arribàvem fins a la Rectoria de Sant Martí de Pertegàs, coneguda avui com la “rectoria vella” – els celonins, cauen aquí en el parany descriptiu clàssic, NO HI HA CAP ELEMENT PATRIMONIAL conegut com “rectoria nova” - llegia que va ser l'habitatge del rector i dels sacerdots de Sant Martí de Pertegàs des de la seva construcció al segle XV fins el 1850, moment en que el rector i la comunitat religiosa es van traslladar a la nova rectoria, adossada a l'església parroquial de Sant Martí.
![]()
Des d'aquell moment l'edifici quedà deshabitat i s'anà deteriorant, fins que mossèn Josep Bové va adquirir-lo i el va convertir en una colònia d'estiueig. A partir del 1911 moltes famílies de Barcelona hi venien a passar l'estiu.
L’edifici de la mal dita “Rectoria Vella” , és avui la seu de l'Àrea de Cultura de l'ajuntament de Sant Celoni.
A la planta baixa s'hi fan exposicions temporals i al primer pis hi ha el Centre de Documentació de Sant Celoni i el Parc Natural del Montnegre i el Corredor.
Patrimoni gencat ens diu; edifici al costat de l'església parroquial de Sant Martí de Pertegàs.
És un magnífic exemple de gòtic civil.
Té la planta rectangular, amb planta baixa, un pis i golfa, aquesta té una galeria amb finestres d'arc de mig punt.
La coberta és a quatre vessants amb un ràfec que corona les façanes. La façana principal té un arc de mig punt i a sobre hi ha una finestra de tipus gòtic amb ornaments de pedra.
A l'interior, a la planta baixa hi ha un pati central amb una galeria al primer pis.
A la galeria hi ha unes pintures murals representant un professor portant la verge de Montserrat realitzada per Jaume Valls entre els anys 1909 i 1936.
http://www.santceloni.cat/document.php?id=3253
l 1951 la Rectoria Vella passà a ser propietat dels germans de La Salle de la Bonanova, que la utilitzaren com a casa de colònies fins que el 1975 l'adquirí l'Ajuntament.
Joaquim de Ros i de Ramis (Sant Celoni, agost de 1911 - Barcelona, 2 de maig de 1988) dirigí la primera restauració de 1982, que afectà les façanes i coberta.
La resta de l'edifici es rehabilità mitjançant una escola taller entre 1988 i 1992, d'acord amb el projecte de l'arquitecte Agustí Portales Pons.
Quan al topònim Pertegàs, trobava una reflexió molt interessant; "Solum autem quodcunque coloniæ est assignatum, id universum Pertica appellatur" = el sòl delimitat de qualsevol colònia s'anomena Pertica, si teniu una millor expliació, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
El diccionari català valencià balear, acull una tesis quasi coincident; Pertegàs , derivat etimològicament del llatí medieval perticācĕu, ‘perxada’, nom d'una mesura longitudinal equivalent a dues passes. En provençal pertegàs també significava la perxa on tenien guardades les ballestes (Rom. Forsch. xxiii, 674).
![]()
L’escut municipal de Sant Celoni diu poc de la Vila, com molts altres, és el resultat d’aplicar una imaginació delirant a dades ‘històriques’ del tot allunyades de la realitat actual.
Feta la visita, retornàvem al Vallès Occidental on ens esperava per dinar a la Fonda Rius de Sant Llorenç Savall, el Pere Albert Carreño.
A primera hora de la tarda, rebria una visita més a la casa del carrer del Calvari,15.
La crisis de la Covid.19 ha despertat l’interès per poblacions com Sant Llorenç Savall, situades en un entorn natural, a les envistes de Sant Llorenç del Munt i del Montcau, i regat per les aigües del riu Ripoll que neix en aquest terme.
Estem més tips de les restriccions a la llibertat ambulatòria imposats pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.
Això, i l’ocultació de les dades noms, cognoms,.., de les víctimes de la Covid,19 , no el ho perdonaré mai.
El temps de presó domiciliari no ens els retornaran, les dades de les víctimes de la Covid. 19 esperem que les publiquin més aviat que tard, amagar aquesta informació NO ÉS una de les competències que la Constitución de 1978 reconeix a l’Administració.
Superat aquesta tràmit en arribàvem fins a la Rectoria de Sant Martí de Pertegàs, coneguda avui com la “rectoria vella” – els celonins, cauen aquí en el parany descriptiu clàssic, NO HI HA CAP ELEMENT PATRIMONIAL conegut com “rectoria nova” - llegia que va ser l'habitatge del rector i dels sacerdots de Sant Martí de Pertegàs des de la seva construcció al segle XV fins el 1850, moment en que el rector i la comunitat religiosa es van traslladar a la nova rectoria, adossada a l'església parroquial de Sant Martí.
Des d'aquell moment l'edifici quedà deshabitat i s'anà deteriorant, fins que mossèn Josep Bové va adquirir-lo i el va convertir en una colònia d'estiueig. A partir del 1911 moltes famílies de Barcelona hi venien a passar l'estiu.
L’edifici de la mal dita “Rectoria Vella” , és avui la seu de l'Àrea de Cultura de l'ajuntament de Sant Celoni.
A la planta baixa s'hi fan exposicions temporals i al primer pis hi ha el Centre de Documentació de Sant Celoni i el Parc Natural del Montnegre i el Corredor.
Patrimoni gencat ens diu; edifici al costat de l'església parroquial de Sant Martí de Pertegàs.
És un magnífic exemple de gòtic civil.
Té la planta rectangular, amb planta baixa, un pis i golfa, aquesta té una galeria amb finestres d'arc de mig punt.
La coberta és a quatre vessants amb un ràfec que corona les façanes. La façana principal té un arc de mig punt i a sobre hi ha una finestra de tipus gòtic amb ornaments de pedra.
A l'interior, a la planta baixa hi ha un pati central amb una galeria al primer pis.
A la galeria hi ha unes pintures murals representant un professor portant la verge de Montserrat realitzada per Jaume Valls entre els anys 1909 i 1936.
http://www.santceloni.cat/document.php?id=3253
l 1951 la Rectoria Vella passà a ser propietat dels germans de La Salle de la Bonanova, que la utilitzaren com a casa de colònies fins que el 1975 l'adquirí l'Ajuntament.
Joaquim de Ros i de Ramis (Sant Celoni, agost de 1911 - Barcelona, 2 de maig de 1988) dirigí la primera restauració de 1982, que afectà les façanes i coberta.
La resta de l'edifici es rehabilità mitjançant una escola taller entre 1988 i 1992, d'acord amb el projecte de l'arquitecte Agustí Portales Pons.
Quan al topònim Pertegàs, trobava una reflexió molt interessant; "Solum autem quodcunque coloniæ est assignatum, id universum Pertica appellatur" = el sòl delimitat de qualsevol colònia s'anomena Pertica, si teniu una millor expliació, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
El diccionari català valencià balear, acull una tesis quasi coincident; Pertegàs , derivat etimològicament del llatí medieval perticācĕu, ‘perxada’, nom d'una mesura longitudinal equivalent a dues passes. En provençal pertegàs també significava la perxa on tenien guardades les ballestes (Rom. Forsch. xxiii, 674).
Feta la visita, retornàvem al Vallès Occidental on ens esperava per dinar a la Fonda Rius de Sant Llorenç Savall, el Pere Albert Carreño.
A primera hora de la tarda, rebria una visita més a la casa del carrer del Calvari,15.
La crisis de la Covid.19 ha despertat l’interès per poblacions com Sant Llorenç Savall, situades en un entorn natural, a les envistes de Sant Llorenç del Munt i del Montcau, i regat per les aigües del riu Ripoll que neix en aquest terme.
Estem més tips de les restriccions a la llibertat ambulatòria imposats pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.
Això, i l’ocultació de les dades noms, cognoms,.., de les víctimes de la Covid,19 , no el ho perdonaré mai.
El temps de presó domiciliari no ens els retornaran, les dades de les víctimes de la Covid. 19 esperem que les publiquin més aviat que tard, amagar aquesta informació NO ÉS una de les competències que la Constitución de 1978 reconeix a l’Administració.