La Paquita Dorca Gibert em feia arribar una fotografia del pont de la Valleta, al terme de Llançà, a la comarca de l’Empordà sobirà.
![]()
![]()
Quan a la descripció llegia que el pont està format per un sol ull o arc de mig punt, bastit amb maons disposats a sardinell.
El pont presenta la data 1912 gravada a la clau de la banda de ponent.
La barana, de perfil apuntat, és bastida en pedra sense treballar i està lligada amb abundant morter de calç, mentre que el paviment ha estat refet recentment.
L'origen del veïnat de Llançà es produeix vers el segle XVIII, quan l'increment de la població fa que s'abandoni el nucli medieval de Llançà que vivia protegit per les muralles. És en aquest context que es crea el conjunt de masos i cases de Valleta.
Quan al topònim estem davant d’una forma diminutiva de Vall, Valleta “ vall petita”.
A uns tres quilòmetres al nord-oest del nucli de la Valleta i a ponent del nucli urbà de la població de Llançà, vora el marge esquerre de la riera de Valleta, hi ha l'església de Sant Silvestre dels segles: X - // XII -
Quan a la descripció llegia que el pont està format per un sol ull o arc de mig punt, bastit amb maons disposats a sardinell.
El pont presenta la data 1912 gravada a la clau de la banda de ponent.
La barana, de perfil apuntat, és bastida en pedra sense treballar i està lligada amb abundant morter de calç, mentre que el paviment ha estat refet recentment.
L'origen del veïnat de Llançà es produeix vers el segle XVIII, quan l'increment de la població fa que s'abandoni el nucli medieval de Llançà que vivia protegit per les muralles. És en aquest context que es crea el conjunt de masos i cases de Valleta.
Quan al topònim estem davant d’una forma diminutiva de Vall, Valleta “ vall petita”.
A uns tres quilòmetres al nord-oest del nucli de la Valleta i a ponent del nucli urbà de la població de Llançà, vora el marge esquerre de la riera de Valleta, hi ha l'església de Sant Silvestre dels segles: X - // XII -