L’enciclopèdia catalana ens diu , Montgons ; partida rural del terme de Tarragona, al límit amb el de Constantí, al sector d’horta de la dreta del Francolí.
És documentat el lloc en un establiment de colonització ja el 1149, però sembla que no ultrapassà l’àmbit de vil·la rural.
Quan a l’església de Sant Julià, quines restes retratava en Raul Pastó Ceballos , llegia ; l’església de l’antic poble dels Montgons tingué la categoria de parròquia; malauradament, se n’han localitzat escasses notícies històriques documentals, tot i el seu origen antic. Així, es té notícia que a la darreria del segle XV era de col·lació de l’arquebisbe de Tarragona, senyor del poble dels Montgons, lloc que inicià el seu despoblament a mitjan segle XVI. Amb l’abandó progressiu de l’indret, sembla que l’església de Sant Julià va deixar de tenir les funcions parroquials a la darreria de la centúria abans esmentada. Hi ha referència que el rector dels Mogons en el quinqueni de 1570-74, encara satisféu per subsidi la quantitat de 7 lliures.
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
Quan al topònim com proposàvem a la publicació sobre Santa Margarida del Mojal o Mujal, podria derivar de la forma llatina MODIALE , de MODIUS “ muig, mesura de grans”. Està clar que si teniu una millor proposta ens encantarà rebre-la a l’email coneixercatalunya@gmail.com castellardiari@gmail.com
L’església de Sant Julià dels Montgons és un edifici d’una sola nau, lleugerament quadrada, i capçada a llevant per un absis de planta rectangular, obert a la nau per un arc presbiteral de perfil apuntat. La volta del temple és de canó i també de perfil lleugerament apuntat.
En època tardana es construí, al costat de l’absis, una capella de planta semicircular amb dos reclaus que formen arcs rebaixats i radials fins a la clau de volta, tocant la cara exterior del mur de l’absis. En l’accés a aquesta capella lateral es troba primer un arc rebaixat i després un arc apuntat per traspassar el gruix del mur de l’absis.
Entre el mur de la nau i l’absis hi ha un petit reclau visible a l’exterior. La porta d’entrada s’obre a la façana de migdia i actualment es troba mutilada a causa de l’espoli recent dels carreus que la conformaven; segons documentació fotogràfica anterior, era formada per dos arcs de mig punt en degradació.
Les dues finestres existents a l’absis no són les originàries, mentre que la que s’obre a un costat de la capella lateral semicircular és original i de doble esqueixada.
Interior de l’església, aprofitada durant algun temps com a habitatge, i porta d’entrada, malmesa, de la part de migdia.
La coberta és de dos vessants i bastida, tot al llarg de l’edifici, sobre el reompliment de morter i terra de la volta.
L’aparell dels murs exteriors és de petits carreus sense escairar, disposats formant filades més o menys regulars, units amb abundant morter de calç, fet que palesa les formes rurals de l’arquitectura de la fi del segle XII, o el principi del XIII. Les cantonades de l’edifici són fetes de pedres més grans i ben escairades, que donen solidesa al conjunt, iguals a les que havien format la porta d’accés. Els murs del temple són arrebossats a l’interior i tenen restes d’haver servit com a habitatge, amb un entrebigat a l’arrencada de la volta de l’absis que era la base d’un antic pis habitable.
https://infocamp.cat/arxiu-seccio-vida-municipal/item/25612-la-cup-de-tarragona-demana-que-es-recuperi-el-conjunt-patrimonial-dels-montgons
Els Montgons és un antic poblat medieval, però habitat des del temps dels íbers, ubicat prop del barri del Parc Riuclar, i integrada en els territoris que han de conformar l’anella verda de la ciutat. Els terrenys són propietat de l’Incasòl i les construccions tant íbers com medievals que encara es conserven de quan la zona estava poblada, pateixen un important dèficit de manteniment, que posa en perill un conjunt patrimonial que està catalogat per la pròpia Generalitat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
Cal tenir en compte que en els darrers anys, els Montgons han patit un procés de degradació que s’ha agreujat amb la desaparició del Mas de l’Orobio, el Mas de Castellarnau i la seva capella, l’abandonament del conjunt medieval dels Montgons, el jaciment íber dels Montgons, la desaparició de mines d’aigua o el Torrent de Riu Clar.
https://www.diaridetarragona.com/tarragona/Peligran-la-ermita-y-el-conjunto-de-Els-Mongons-de-epoca-medieval--20150116-0043.html
El patrimoni històric de Catalunya pateix un greu abandó que s’agreujava en el llarguíssim període de la dictadura franquista que es complia en la seva ruïna, l’adveniment de la “democraciola” i l’aparició de partits que es qualifiquen com democràtics i fins catalanistes, va fer pensar que aquesta situació podria ser reversible. El temps – que dona i treu raons – ha vingut a confirmar mes enllà dels adjectius, NO S’HA D’ESPERAR RES dels professionals de la política.
Si volem mantenir el patrimoni històric s’haurà de fer amb diners PRIVATS.
I, lluny del que pensaven alguns haurem de continuar pagant paries als nostres conqueridors.
És documentat el lloc en un establiment de colonització ja el 1149, però sembla que no ultrapassà l’àmbit de vil·la rural.
Quan a l’església de Sant Julià, quines restes retratava en Raul Pastó Ceballos , llegia ; l’església de l’antic poble dels Montgons tingué la categoria de parròquia; malauradament, se n’han localitzat escasses notícies històriques documentals, tot i el seu origen antic. Així, es té notícia que a la darreria del segle XV era de col·lació de l’arquebisbe de Tarragona, senyor del poble dels Montgons, lloc que inicià el seu despoblament a mitjan segle XVI. Amb l’abandó progressiu de l’indret, sembla que l’església de Sant Julià va deixar de tenir les funcions parroquials a la darreria de la centúria abans esmentada. Hi ha referència que el rector dels Mogons en el quinqueni de 1570-74, encara satisféu per subsidi la quantitat de 7 lliures.
Quan al topònim com proposàvem a la publicació sobre Santa Margarida del Mojal o Mujal, podria derivar de la forma llatina MODIALE , de MODIUS “ muig, mesura de grans”. Està clar que si teniu una millor proposta ens encantarà rebre-la a l’email coneixercatalunya@gmail.com castellardiari@gmail.com
L’església de Sant Julià dels Montgons és un edifici d’una sola nau, lleugerament quadrada, i capçada a llevant per un absis de planta rectangular, obert a la nau per un arc presbiteral de perfil apuntat. La volta del temple és de canó i també de perfil lleugerament apuntat.
En època tardana es construí, al costat de l’absis, una capella de planta semicircular amb dos reclaus que formen arcs rebaixats i radials fins a la clau de volta, tocant la cara exterior del mur de l’absis. En l’accés a aquesta capella lateral es troba primer un arc rebaixat i després un arc apuntat per traspassar el gruix del mur de l’absis.
Entre el mur de la nau i l’absis hi ha un petit reclau visible a l’exterior. La porta d’entrada s’obre a la façana de migdia i actualment es troba mutilada a causa de l’espoli recent dels carreus que la conformaven; segons documentació fotogràfica anterior, era formada per dos arcs de mig punt en degradació.
Les dues finestres existents a l’absis no són les originàries, mentre que la que s’obre a un costat de la capella lateral semicircular és original i de doble esqueixada.
Interior de l’església, aprofitada durant algun temps com a habitatge, i porta d’entrada, malmesa, de la part de migdia.
La coberta és de dos vessants i bastida, tot al llarg de l’edifici, sobre el reompliment de morter i terra de la volta.
L’aparell dels murs exteriors és de petits carreus sense escairar, disposats formant filades més o menys regulars, units amb abundant morter de calç, fet que palesa les formes rurals de l’arquitectura de la fi del segle XII, o el principi del XIII. Les cantonades de l’edifici són fetes de pedres més grans i ben escairades, que donen solidesa al conjunt, iguals a les que havien format la porta d’accés. Els murs del temple són arrebossats a l’interior i tenen restes d’haver servit com a habitatge, amb un entrebigat a l’arrencada de la volta de l’absis que era la base d’un antic pis habitable.
https://infocamp.cat/arxiu-seccio-vida-municipal/item/25612-la-cup-de-tarragona-demana-que-es-recuperi-el-conjunt-patrimonial-dels-montgons
Els Montgons és un antic poblat medieval, però habitat des del temps dels íbers, ubicat prop del barri del Parc Riuclar, i integrada en els territoris que han de conformar l’anella verda de la ciutat. Els terrenys són propietat de l’Incasòl i les construccions tant íbers com medievals que encara es conserven de quan la zona estava poblada, pateixen un important dèficit de manteniment, que posa en perill un conjunt patrimonial que està catalogat per la pròpia Generalitat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
Cal tenir en compte que en els darrers anys, els Montgons han patit un procés de degradació que s’ha agreujat amb la desaparició del Mas de l’Orobio, el Mas de Castellarnau i la seva capella, l’abandonament del conjunt medieval dels Montgons, el jaciment íber dels Montgons, la desaparició de mines d’aigua o el Torrent de Riu Clar.
https://www.diaridetarragona.com/tarragona/Peligran-la-ermita-y-el-conjunto-de-Els-Mongons-de-epoca-medieval--20150116-0043.html
El patrimoni històric de Catalunya pateix un greu abandó que s’agreujava en el llarguíssim període de la dictadura franquista que es complia en la seva ruïna, l’adveniment de la “democraciola” i l’aparició de partits que es qualifiquen com democràtics i fins catalanistes, va fer pensar que aquesta situació podria ser reversible. El temps – que dona i treu raons – ha vingut a confirmar mes enllà dels adjectius, NO S’HA D’ESPERAR RES dels professionals de la política.
Si volem mantenir el patrimoni històric s’haurà de fer amb diners PRIVATS.
I, lluny del que pensaven alguns haurem de continuar pagant paries als nostres conqueridors.