Havia visitar Alforja en anteriors ocasions, en una d’elles ho feia en companya del rector, mossèn Evarist Gómez Ruiz, i per manca de temps – els dies SEMPRE tenen 24 hores – no accedia al Santuari de la Mare de Déu de Puigcerver.
El Raul Pasto Ceballos, m’enviava fotografies del santuari que espero tenir ocasió de visitar aviat, i en la recerca de dades trobava a Patrimoni Genat; la construcció va finalitzar l’any 1243. L'ermita actual és obra dels segles XVI al XVIII.
![]()
![]()
![]()
![]()
Les edificacions actuals del santuari són una incongruent juxtaposició de diferents construccions. El santuari pròpiament dit és una nau llarga i estreta, de set trams i capçalera, amb el cambril, restaurat. Al pati interior hi ha un curiós pou cobert, amb el sostre amb un capitell decorat amb ceràmica, i la roda per a treure normalment el poal, és el més interessant del conjunt.
![]()
S’alça al punt on, segons la llegenda, els habitants d’Alforja van veure unes resplendors que baixaven del cel. En anar-hi a veure-ho van descobrir una imatge de la Mare de Déu molt antiga amagada a la soca d’una servera, (Puigcerver, muntanya i servera) i en aquest lloc es construí l’ermita.
Hom suposa que era una imatge de l’antiga església de Cortiella amagada al bosc.
https://www.alforjastark.com/la-verge-de-puigcerver-alguns-misteris-sense-resoldre/
El topònim – com quasi tots – té altres interpretacions, així al diccionari català valència balear, trobem; Puigcerver, derivat etimològicament del llatí, vegeu. pŏdĭu cervarĭu, ‘muntanya de cérvols’.
Malgrat que no es pot excloure l’existència de serveres en aquest indret, ens decantem per la hipòtesis del diccionari català valència balear.
L’edifici es va engrandir durant el segle XVII però va patir els estralls de diverses guerres.
L’entrada al recinte es compon d’un arc de mig punt que esdevé un porxo.
L’església té una sola nau, amb cor i un cambril al presbiteri.
El Santuari va patir desperfectes en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, acte criminal que comptava amb la “benedicció” de la jerarquia catòlica amb l’excepció nobilíssima del Venerable, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) arquebisbe de Tarragona i cardenal.
![]()
![]()
El santuari es refeia desprès de la victòria i l’any 1940 es va beneir la talla actual de la Mare de Déu
![]()
![]()
El cambril de la Mare de Déu fou restaurat el 1953.
Actualment hi ha un servei de bar que obre els caps de setmana i festius.
L’ermita també funciona com allotjament.
Es pot accedir en cotxe seguint la carretera de Cornudella. També s’hi pot arribar caminant des d’Alforja pel camí de les peregrinacions, des d’Alforja a l’ermita hi ha una hora i mitja.
Entorn de l’origen de la devoció a la Mare de Déu de Puigcerver, com en gairebé totes les «Verges trobades», s’ha format una bella i piadosa llegenda, tramesa a través de generacions. Llegenda que té, com la majoria d’elles, una arrel històrica i a la que podia haver-hi donat peu el nom mateix de l’advocació de la Verge. Aquesta tradició de la troballa de la Verge, tot i que històricament no pot demostrar-se, és venerable, estimada i fins ara tinguda com a certa per a molts devots alforgencs.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/09/esglesia-parroquial-de-sant-miquel.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_Puigcerver
http://ermitadepuigcerver.com/
http://www.alforja.cat/ermites/
http://santuariscat.blogspot.com/2019/02/santuari-puigcerver.html
Que la Mare de Déu de Puigcerver intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres, Senyor; tingues pietat !
El Raul Pasto Ceballos, m’enviava fotografies del santuari que espero tenir ocasió de visitar aviat, i en la recerca de dades trobava a Patrimoni Genat; la construcció va finalitzar l’any 1243. L'ermita actual és obra dels segles XVI al XVIII.
Les edificacions actuals del santuari són una incongruent juxtaposició de diferents construccions. El santuari pròpiament dit és una nau llarga i estreta, de set trams i capçalera, amb el cambril, restaurat. Al pati interior hi ha un curiós pou cobert, amb el sostre amb un capitell decorat amb ceràmica, i la roda per a treure normalment el poal, és el més interessant del conjunt.
S’alça al punt on, segons la llegenda, els habitants d’Alforja van veure unes resplendors que baixaven del cel. En anar-hi a veure-ho van descobrir una imatge de la Mare de Déu molt antiga amagada a la soca d’una servera, (Puigcerver, muntanya i servera) i en aquest lloc es construí l’ermita.
Hom suposa que era una imatge de l’antiga església de Cortiella amagada al bosc.
https://www.alforjastark.com/la-verge-de-puigcerver-alguns-misteris-sense-resoldre/
El topònim – com quasi tots – té altres interpretacions, així al diccionari català valència balear, trobem; Puigcerver, derivat etimològicament del llatí, vegeu. pŏdĭu cervarĭu, ‘muntanya de cérvols’.
Malgrat que no es pot excloure l’existència de serveres en aquest indret, ens decantem per la hipòtesis del diccionari català valència balear.
L’edifici es va engrandir durant el segle XVII però va patir els estralls de diverses guerres.
L’entrada al recinte es compon d’un arc de mig punt que esdevé un porxo.
L’església té una sola nau, amb cor i un cambril al presbiteri.
El Santuari va patir desperfectes en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, acte criminal que comptava amb la “benedicció” de la jerarquia catòlica amb l’excepció nobilíssima del Venerable, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) arquebisbe de Tarragona i cardenal.
El santuari es refeia desprès de la victòria i l’any 1940 es va beneir la talla actual de la Mare de Déu
El cambril de la Mare de Déu fou restaurat el 1953.
Actualment hi ha un servei de bar que obre els caps de setmana i festius.
L’ermita també funciona com allotjament.
Es pot accedir en cotxe seguint la carretera de Cornudella. També s’hi pot arribar caminant des d’Alforja pel camí de les peregrinacions, des d’Alforja a l’ermita hi ha una hora i mitja.
Entorn de l’origen de la devoció a la Mare de Déu de Puigcerver, com en gairebé totes les «Verges trobades», s’ha format una bella i piadosa llegenda, tramesa a través de generacions. Llegenda que té, com la majoria d’elles, una arrel històrica i a la que podia haver-hi donat peu el nom mateix de l’advocació de la Verge. Aquesta tradició de la troballa de la Verge, tot i que històricament no pot demostrar-se, és venerable, estimada i fins ara tinguda com a certa per a molts devots alforgencs.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/09/esglesia-parroquial-de-sant-miquel.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_Puigcerver
http://ermitadepuigcerver.com/
http://www.alforja.cat/ermites/
http://santuariscat.blogspot.com/2019/02/santuari-puigcerver.html
Que la Mare de Déu de Puigcerver intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres, Senyor; tingues pietat !