Fèiem el passeig per la platja de Lloret, el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, havíem de retratar el castell dit d’en Plaja perquè en fou promotor Narcís Plaja i Martí ( xxx, 18xx - xxx, 19xx), un industrial gironí casat amb Maria Vilà i Ruyra de Blanes, neboda de l’insigne escriptor Joaquim Ruyra i Oms (Girona,1858 - Barcelona, 1939). Propietari de l’empresa “Galetes Plaja” de Girona.
![]()
Les obres, foren dirigides per l'arquitecte Isidre Bosch i Batalle ( Vilanna, 1875-1960 ) s'iniciaren l’any 1935 i finalitzaren el 1940, el fet mateix que comencessin sota un regim democràtic – la II República – i acabessin desprès d’un episodi de sedició militar, que va desfermar una guerra més que fratricida, genocida, recolzada i beneïda per l’Església Catòlica, que amb l’excepció del cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , signaven la denominada Pastoral de la Cruzada, se’ns fa difícil d’entendre, tot i la previsible identificació de l’empresari amb els postulats del franquisme.
S’explica que Walter Elias Disney (Chicago, 5 de desembre de 1901 - Los Angeles, 15 de desembre de 1966), s’inspirava en aquest edifici per dissenyar la seva ‘terra de les fantasies’.
Ens agradarà tenir noticia del lloc i data del naixement, i de traspàs del Narcís Plaja i Martí a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Ens donaven una bona recomanació per anar a dinar, i ens advertien alhora que la zona esdevé perillosa quan cau el sol.
![]()
L’any 1916 el Josep Salvany Blanch retratava aquest dessolat i feréstec paratge.
Les obres, foren dirigides per l'arquitecte Isidre Bosch i Batalle ( Vilanna, 1875-1960 ) s'iniciaren l’any 1935 i finalitzaren el 1940, el fet mateix que comencessin sota un regim democràtic – la II República – i acabessin desprès d’un episodi de sedició militar, que va desfermar una guerra més que fratricida, genocida, recolzada i beneïda per l’Església Catòlica, que amb l’excepció del cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , signaven la denominada Pastoral de la Cruzada, se’ns fa difícil d’entendre, tot i la previsible identificació de l’empresari amb els postulats del franquisme.
S’explica que Walter Elias Disney (Chicago, 5 de desembre de 1901 - Los Angeles, 15 de desembre de 1966), s’inspirava en aquest edifici per dissenyar la seva ‘terra de les fantasies’.
Ens agradarà tenir noticia del lloc i data del naixement, i de traspàs del Narcís Plaja i Martí a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Ens donaven una bona recomanació per anar a dinar, i ens advertien alhora que la zona esdevé perillosa quan cau el sol.
L’any 1916 el Josep Salvany Blanch retratava aquest dessolat i feréstec paratge.