Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988) conegut com a Ferdinandus Serra, és l’autorsde bona dels esgrafiats als edificis de Martorell, que han esdevingut veritables emblemes de la localitat.
El més antic es va fer el 1821, i el trobarem a la plaça de la Vila 35. Es l’únic fet en color blanc sobre gris ja que la resta dels que podem contemplar són en tons ocres i vermellosos.
La majoria dels que es conserven estan realitzats durant el segle XX, després de la Guerra Civil i encara perdura a hores d’ara, per això podrem trobar noves edificacions que integren aquesta tècnica decorativa a les seves façanes. Encara que la concentració mes gran d’esgrafiats la trobem a la zona de la vila, també trobarem més exemples si passegem pel carrer Montserrat.
Aquesta tècnica té dos artistes com a clars referents a Martorell: Ferran Serra i Jaume Amat. Es habitual que les façanes decorades per ells apareguin els seus noms al costat de la data d’acabament del esgrafiat.
Ferran Serra Sala (Barcelona 1905-1988) va treballar a Martorell durant la Guerra civil i seus son els esgrafiats de la Casa de la Vila(1937), de l’ edifici de la Caixa a la plaça Portal de l’Anoia (1950), la farmàcia Bujons (1954) i a prop del pont del Diable, C. Pere Puig 78 (1942-1945) i Plaça de la Creu 6 (1954).
![]()
Fotografia. Antoni Calvo Uribe.
Jaume Amat Bargués (Martorell, 1924 – 2003) va destacar com artista en diverses facetes, no només en l’esgrafiat si no que també es conegut per impulsar la creació del Centre d’Estudis Martorellenc. Va formar-se i treballar al costat de Ferran Serra en algunes obres com l’esgrafiat de la Casa Mestres. Seus són els esgrafiats de la Rectoria, la C. Pau Par 5 (1994), C. de la Rutlla 30 (1990) i els de la Capella de Sant Joan (1992).
https://turisme.martorell.cat/itineraris-culturals/itinerari-dels-esgrafiats/
El més antic es va fer el 1821, i el trobarem a la plaça de la Vila 35. Es l’únic fet en color blanc sobre gris ja que la resta dels que podem contemplar són en tons ocres i vermellosos.
La majoria dels que es conserven estan realitzats durant el segle XX, després de la Guerra Civil i encara perdura a hores d’ara, per això podrem trobar noves edificacions que integren aquesta tècnica decorativa a les seves façanes. Encara que la concentració mes gran d’esgrafiats la trobem a la zona de la vila, també trobarem més exemples si passegem pel carrer Montserrat.
Aquesta tècnica té dos artistes com a clars referents a Martorell: Ferran Serra i Jaume Amat. Es habitual que les façanes decorades per ells apareguin els seus noms al costat de la data d’acabament del esgrafiat.
Ferran Serra Sala (Barcelona 1905-1988) va treballar a Martorell durant la Guerra civil i seus son els esgrafiats de la Casa de la Vila(1937), de l’ edifici de la Caixa a la plaça Portal de l’Anoia (1950), la farmàcia Bujons (1954) i a prop del pont del Diable, C. Pere Puig 78 (1942-1945) i Plaça de la Creu 6 (1954).
Jaume Amat Bargués (Martorell, 1924 – 2003) va destacar com artista en diverses facetes, no només en l’esgrafiat si no que també es conegut per impulsar la creació del Centre d’Estudis Martorellenc. Va formar-se i treballar al costat de Ferran Serra en algunes obres com l’esgrafiat de la Casa Mestres. Seus són els esgrafiats de la Rectoria, la C. Pau Par 5 (1994), C. de la Rutlla 30 (1990) i els de la Capella de Sant Joan (1992).
https://turisme.martorell.cat/itineraris-culturals/itinerari-dels-esgrafiats/