El Raul Pastó Ceballos em feia arribar una fotografia de l’ermita de la Mare de Déu de Fàtima, a la Urbanització la Coma, al terme de Creixell, a la comarca del Tarragonès.
![]()
Patrimoni Gencat en fa una descripció quasi telegràfica ; construcció senzilla de petites proporcions, d'una sola nau, amb una capella al costat de l'Evangeli.
La construcció és de maçoneria amb carreus a les cantonades. La porta d'accés forma un arc apuntat quasi ogival coronat per una creu. A la façana hi ha un petit ull de bou i una espadanya d'un sol ull. La part de darrera té un absis de forma irregular guarnit amb un vitrall.
A la pàgina : http://antropologiaimes.blogspot.com/2018/04/ermites-tradicions-i-devocions-la.html
Expliquen el que rector de Creixell, Salvador Cabré , anà el 1951 de peregrí a Fàtima, a Portugal. El cardenal de Tarragona , Benjamín de Arriba y Castro (Santa Maria de Peñamayor, Galícia, 1886 - Barcelona, 1973) també hi era, i com pertocava, on hi ha Arquebisbe- i més en època franquista – no mana un rector de poble, li va demanar que fes la prèdica. En agraïment, el rector va rebre com a present una imatge de Fàtima.
La imatge el va fer pensar en construir una ermita a Creixell.
Els de cal Xacó van cedir la terra.
Amb l’ajuda de molta gent del poble es va fer realitat la construcció.
El paleta que dirigí l’obra fou Benvingut Llorens i el fuster, Zacaries Morros de Torredembarra.
La fusta la donaren uns empleats de la Renfe que eren socis d’Acció Catòlica.
La campana fou donada pels senyors del castell.
Les obres es van acabar a finals de 1953.
![]()
Ens agradarà ampliar algunes dades :
Cognom del rector i lloc i data de naixement i traspàs
Les dades complertes, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs dels de cal Xacó
També de Benvingut Llorens i el fuster, Zacaries Morros de Torredembarra
I per descomptat dels senyors del castell.
Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Des de la pàgina Creixell, em deixaven un comentari i una imatge del interior
![]()
Bon dia. Us adjuntem un imatge de interior de l'Ermita de Fàtima de Creixell. Correspon a la missa de l'Aplec del dilluns de pasqua de 2019. Missa oficiada per Mossèn Joan Brulles Cañellas.
La Covid.19, i la pèssima gestió que des del primer dia està fent el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, son noticia constant a tots els mitjans informatius.
Ahir 26.04.2020 , es permetia que la quitxalla surtis al carrer durant una hora, es passava doncs de l’arrest domiciliari , al regim “ general de presons” que permet estirar les cames al patí.
Algú presumeix de que això és possible perquè S’HAN FET BÉ LES COSES; els números ‘oficials’ però , confirmen que un dia mes el REINO DE ESPAÑA, manté el campionat d’Europa en quan a nombre de víctimes per milió d’habitants de la Covid.19, i el del món.
https://elpais.com/sociedad/2020/04/09/actualidad/1586437657_937910.html
Malgrat aquest èxit de la centralització política i administrativa, no ens sembla adequat recolzar la iniciativa del Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d’agost de 1960)
https://www.elconfidencialdigital.com/articulo/politica/pincha-campana-pretendia-recoger-75-mil-firmas-apoyo-gobierno/20200408173051142556.html
La xifra ‘oficial’ de 23.521 morts, més enllà dels esperits mesells, provoca poques adhesions a les accions dutes a termes pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA:
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/04/27/5ea6846efdddff115b8b460b.html
Que la Mare de Déu de Fàtima, intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres.
Patrimoni Gencat en fa una descripció quasi telegràfica ; construcció senzilla de petites proporcions, d'una sola nau, amb una capella al costat de l'Evangeli.
La construcció és de maçoneria amb carreus a les cantonades. La porta d'accés forma un arc apuntat quasi ogival coronat per una creu. A la façana hi ha un petit ull de bou i una espadanya d'un sol ull. La part de darrera té un absis de forma irregular guarnit amb un vitrall.
A la pàgina : http://antropologiaimes.blogspot.com/2018/04/ermites-tradicions-i-devocions-la.html
Expliquen el que rector de Creixell, Salvador Cabré , anà el 1951 de peregrí a Fàtima, a Portugal. El cardenal de Tarragona , Benjamín de Arriba y Castro (Santa Maria de Peñamayor, Galícia, 1886 - Barcelona, 1973) també hi era, i com pertocava, on hi ha Arquebisbe- i més en època franquista – no mana un rector de poble, li va demanar que fes la prèdica. En agraïment, el rector va rebre com a present una imatge de Fàtima.
La imatge el va fer pensar en construir una ermita a Creixell.
Els de cal Xacó van cedir la terra.
Amb l’ajuda de molta gent del poble es va fer realitat la construcció.
El paleta que dirigí l’obra fou Benvingut Llorens i el fuster, Zacaries Morros de Torredembarra.
La fusta la donaren uns empleats de la Renfe que eren socis d’Acció Catòlica.
La campana fou donada pels senyors del castell.
Les obres es van acabar a finals de 1953.
Ens agradarà ampliar algunes dades :
Cognom del rector i lloc i data de naixement i traspàs
Les dades complertes, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs dels de cal Xacó
També de Benvingut Llorens i el fuster, Zacaries Morros de Torredembarra
I per descomptat dels senyors del castell.
Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Des de la pàgina Creixell, em deixaven un comentari i una imatge del interior
Bon dia. Us adjuntem un imatge de interior de l'Ermita de Fàtima de Creixell. Correspon a la missa de l'Aplec del dilluns de pasqua de 2019. Missa oficiada per Mossèn Joan Brulles Cañellas.
La Covid.19, i la pèssima gestió que des del primer dia està fent el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, son noticia constant a tots els mitjans informatius.
Ahir 26.04.2020 , es permetia que la quitxalla surtis al carrer durant una hora, es passava doncs de l’arrest domiciliari , al regim “ general de presons” que permet estirar les cames al patí.
Algú presumeix de que això és possible perquè S’HAN FET BÉ LES COSES; els números ‘oficials’ però , confirmen que un dia mes el REINO DE ESPAÑA, manté el campionat d’Europa en quan a nombre de víctimes per milió d’habitants de la Covid.19, i el del món.
https://elpais.com/sociedad/2020/04/09/actualidad/1586437657_937910.html
Malgrat aquest èxit de la centralització política i administrativa, no ens sembla adequat recolzar la iniciativa del Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d’agost de 1960)
https://www.elconfidencialdigital.com/articulo/politica/pincha-campana-pretendia-recoger-75-mil-firmas-apoyo-gobierno/20200408173051142556.html
La xifra ‘oficial’ de 23.521 morts, més enllà dels esperits mesells, provoca poques adhesions a les accions dutes a termes pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA:
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/04/27/5ea6846efdddff115b8b460b.html
Que la Mare de Déu de Fàtima, intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres.