El Raul Pastó Ceballos, m’enviava una fotografia de la esglesiola del petit nucli de Viladellops, al terme d’Olèrdola, a la comarca del Penedès sobirà.
![]()
El lloc de Viladellops s’esmenta documentalment l'any 976, quan els esposos Àlbar i Bonadona llegaren a Sant Cugat del Vallès una sèrie de propietats que afrontaven a migdia amb la "villa de Lobos".
L'església de Viladellops es documenta poc després. L'any 992 Ènnyec Bonfill i Erovigi, marmessors de Teudiscle, jutge, donaren a l'esmentat cenobi i a Sant Pere de les Puelles l'alou o vila anomenada de Viladellops, amb tot els seus termes i adjacències, terres, vinyes, cases, corts i "cum ipsa ecclesia que infra est et altaria venerata". Aquesta darrera referència ha de relacionar-se necessàriament amb la capella de Sant Joan.
Segons una visita pastoral de l'any 1414, la capella tenia en aquella època un altar dedicat a santa Cecília. Depenia de la parròquia de Sant Miquel d'Olèrdola i mai no passà d'ésser una simple capella del terme.
L'edifici, en la seva forma actual, és el resultat dels processos de reconstrucció que s'efectuaren sobre l'edifici original, especialment al segle XVII, moment en què es construí la sagristia adossada al mur sud, se'n remodelà l'interior, i molt probablement es construí la forma actual de l'edifici, per al qual s'aprofità part del mur nord de l'església original.
Patrimoni Gencat en diu ; capella d'una nau rectangular restaurada el 1950 pels Marquesos d'Alfarràs. A la façana de ponent, porta de punt rodó i ull de bou de doble esqueixada. Campanar de cadireta. A la façana S hi ha afegida la sagristia, obra barroca temps en que es feren reformes d'enriquiment en el temple. L'ara primitiva d'altar, amb forats per les reliquies, l'han posada a fora amb un peu de pedra i hi celebren missa quan no s'hi cap a l'interior. De l'interior, cal esmentar: les restes d'unes pintures, possiblement romàniques a un arc lateral, la talla barroca de fusta de Sant Joan, un quadre de Sant Isidre i sobretot el frontal d'altar del segle XVII, fet de rajoles policromades signat per l'autor "Fancehs Funtanal" representant Sant Joan, la Mare de Déu i Sant Ramon de Penyafort.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=2716
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/02/sant-joan-de-viladellops-olerdola.html?fbclid=IwAR2xl2O70-wjMVgBKNbablZcqyvwHsnKnyiD0d1t-RKlOkHlO4lT1UQghgI
http://relatsencatala.cat/relat/sant-joan-de-viladellops-olerdola-penedes-sobira/1047731
https://www.amazon.es/GLORIOS-MARTIR-BAPTISTA-Ermita-Viladellops/dp/B00EMATSKM
La Covid.19 continua dissortadament fent ‘progressos’ , i al ensems el GOBEIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, persisteix en l’aplicació de les seus directius centralitzadores, que fins al dia d’avui aconseguien 24.275 víctimes – comptant NOMÉS les que traspassaven als hospitals -, les estimacions menys agosarades consideren que la xifra REAL duplica o triplica aquest número.
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/04/29/5ea925e4fc6c83ae3a8b464c.html
Les darreres mesures anunciades, que seran revisades – sense cap mena de dubte – expliciten que els vilafranquins NO podran anar a Calafell, però se’ls permetrà anar fins a Gisclareny si tenen una segona residencia.
Aquesta mena de ‘buotades’ ens fan témer que son una cortina de fum que amaga , o pretén amagar , la realitat.
Que Sant Joan Baptista intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres.
El lloc de Viladellops s’esmenta documentalment l'any 976, quan els esposos Àlbar i Bonadona llegaren a Sant Cugat del Vallès una sèrie de propietats que afrontaven a migdia amb la "villa de Lobos".
L'església de Viladellops es documenta poc després. L'any 992 Ènnyec Bonfill i Erovigi, marmessors de Teudiscle, jutge, donaren a l'esmentat cenobi i a Sant Pere de les Puelles l'alou o vila anomenada de Viladellops, amb tot els seus termes i adjacències, terres, vinyes, cases, corts i "cum ipsa ecclesia que infra est et altaria venerata". Aquesta darrera referència ha de relacionar-se necessàriament amb la capella de Sant Joan.
Segons una visita pastoral de l'any 1414, la capella tenia en aquella època un altar dedicat a santa Cecília. Depenia de la parròquia de Sant Miquel d'Olèrdola i mai no passà d'ésser una simple capella del terme.
L'edifici, en la seva forma actual, és el resultat dels processos de reconstrucció que s'efectuaren sobre l'edifici original, especialment al segle XVII, moment en què es construí la sagristia adossada al mur sud, se'n remodelà l'interior, i molt probablement es construí la forma actual de l'edifici, per al qual s'aprofità part del mur nord de l'església original.
Patrimoni Gencat en diu ; capella d'una nau rectangular restaurada el 1950 pels Marquesos d'Alfarràs. A la façana de ponent, porta de punt rodó i ull de bou de doble esqueixada. Campanar de cadireta. A la façana S hi ha afegida la sagristia, obra barroca temps en que es feren reformes d'enriquiment en el temple. L'ara primitiva d'altar, amb forats per les reliquies, l'han posada a fora amb un peu de pedra i hi celebren missa quan no s'hi cap a l'interior. De l'interior, cal esmentar: les restes d'unes pintures, possiblement romàniques a un arc lateral, la talla barroca de fusta de Sant Joan, un quadre de Sant Isidre i sobretot el frontal d'altar del segle XVII, fet de rajoles policromades signat per l'autor "Fancehs Funtanal" representant Sant Joan, la Mare de Déu i Sant Ramon de Penyafort.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=2716
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/02/sant-joan-de-viladellops-olerdola.html?fbclid=IwAR2xl2O70-wjMVgBKNbablZcqyvwHsnKnyiD0d1t-RKlOkHlO4lT1UQghgI
http://relatsencatala.cat/relat/sant-joan-de-viladellops-olerdola-penedes-sobira/1047731
https://www.amazon.es/GLORIOS-MARTIR-BAPTISTA-Ermita-Viladellops/dp/B00EMATSKM
La Covid.19 continua dissortadament fent ‘progressos’ , i al ensems el GOBEIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, persisteix en l’aplicació de les seus directius centralitzadores, que fins al dia d’avui aconseguien 24.275 víctimes – comptant NOMÉS les que traspassaven als hospitals -, les estimacions menys agosarades consideren que la xifra REAL duplica o triplica aquest número.
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/04/29/5ea925e4fc6c83ae3a8b464c.html
Les darreres mesures anunciades, que seran revisades – sense cap mena de dubte – expliciten que els vilafranquins NO podran anar a Calafell, però se’ls permetrà anar fins a Gisclareny si tenen una segona residencia.
Aquesta mena de ‘buotades’ ens fan témer que son una cortina de fum que amaga , o pretén amagar , la realitat.
Que Sant Joan Baptista intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres.