L’Antoni Calvo Uribe em deixava accedir als seus àlbums de fotografia, i escollia una imatge de les restes de l'aqüeducte situat dins la finca dels Arcs, on sorgeixen com per miracle al mig d'una ufanosa plana.
Llegia a Patrimoni Gencat; la finca dels Arcs era, en temps romans, el lloc on acabava l'aqüeducte, concretament a l'estany o bassa que tocava les parets de la vil·la romana (conegut avui dia com la Vinya de la Bassa).
Amb tota certesa en aquest lloc hi havia una gran mansió o vil·la romana de repòs i d'explotació agrícola alhora, propietat d'algun cònsol o personalitat preeminent de la imperial Tàrraco.
Els arcs són alineats i formen una línia lleugerament corbada i agafen, aproximadament, una llargada total d'uns 70 metres.
Actualment estan dividits en tres grups. Seguint el curs de l'aqüeducte trobem el primer grup format per tres arcs, amb una llargada total de 12,7 metres. En aquest grup l'amplada de cada arc és de 3 metres. Després de 33,5 metres de terra de conreu trobem el segon grup, format per un pilar d'un metre d'alçada i un arc solitari de 2,9 metres d'amplada. L'últim grup està format per dos arcs, amb una llargada total de 8,7 metres. La construcció dels arcs de mig punt és idèntica i es recolzen sobre uns pilars de secció rectangular.
![]()
L'obra està realitzada amb pedra del país de diferents mides i agafades amb una gran quantitat del clàssic morter romà.
Els arcs pròpiament dits són formats per lloses de cantell.
No es fa cap referència al punt on es captava l’aigua que mitjançant l’aqüeducte atenia les necessitats de la finca, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmauil.com , castellardiari@gmal.com
Les noticies, sempre negatives del Covid.19 , son la ‘matèria prima’ dels telenotícies.
Llegia a Patrimoni Gencat; la finca dels Arcs era, en temps romans, el lloc on acabava l'aqüeducte, concretament a l'estany o bassa que tocava les parets de la vil·la romana (conegut avui dia com la Vinya de la Bassa).
Amb tota certesa en aquest lloc hi havia una gran mansió o vil·la romana de repòs i d'explotació agrícola alhora, propietat d'algun cònsol o personalitat preeminent de la imperial Tàrraco.
Els arcs són alineats i formen una línia lleugerament corbada i agafen, aproximadament, una llargada total d'uns 70 metres.
Actualment estan dividits en tres grups. Seguint el curs de l'aqüeducte trobem el primer grup format per tres arcs, amb una llargada total de 12,7 metres. En aquest grup l'amplada de cada arc és de 3 metres. Després de 33,5 metres de terra de conreu trobem el segon grup, format per un pilar d'un metre d'alçada i un arc solitari de 2,9 metres d'amplada. L'últim grup està format per dos arcs, amb una llargada total de 8,7 metres. La construcció dels arcs de mig punt és idèntica i es recolzen sobre uns pilars de secció rectangular.
L'obra està realitzada amb pedra del país de diferents mides i agafades amb una gran quantitat del clàssic morter romà.
Els arcs pròpiament dits són formats per lloses de cantell.
No es fa cap referència al punt on es captava l’aigua que mitjançant l’aqüeducte atenia les necessitats de la finca, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmauil.com , castellardiari@gmal.com
Les noticies, sempre negatives del Covid.19 , son la ‘matèria prima’ dels telenotícies.