SANT ESTEVE DE COMIÀ. BORREDÀ.

Visitàvem la M. Rosa Planell Grau, i el Miquel Pujol Mur, l’església de Sant Esteve de Comià, coneguda també com Sant Esteve de Roma, pel seu veïnatge amb l’antic mas de Roma, que té a prop el vell pont medieval de Roma, molt modificat i asfaltat, sobre la riera de Merlès.

L’església fou una antiga parròquia rural, l’única demarcació de Borredà que des dels seus inicis va pertànyer al bisbat de Vic i a la jurisdicció eclesiàstica del comtat d’Osona.

Els seus orígens es vinculen amb Ripoll. La primera notícia del lloc és de l’any 948,; Comià, sembla ser amb el nom de Cuminazi, s’esmenta com un dels límits de l’església de Sant Pere de Salselles, església donada a Ripoll pels marmessors d’Oliba.

Al segle XII figura documentada amb el nom de Guminas.

L’any 1607 l’església parroquial de Sant Esteve de Comià fou unida, com sufragània, a l’antiga església de Sant Vicenç de Maçanos, que més tard passà a ser sufragània de Matamala.

Les modificacions més importants devien tenir lloc l’any 1690, en que fou canviada de lloc la porta d’entrada.

Aquest edifici fou transformat interiorment el segle XVIII, moment en que fou enguixat i hom hi afegí uns contraforts a l’exterior per tal de mantenir en posició vertical els murs de l’edifici.

Actualment l’església de Sant Esteve de Comià és sufragània de Santa Maria de Borredà.


Església d'estructura romànica força modificada. Originàriament tenia una petita nau, coronada amb un absis a llevant; la primitiva volta fou modificada i l'absis el segle XVIII fou substituït per un presbiteri rectangular més petit que la nau. També s’afegiren a cadascun dels seus costats unes capelles laterals i fou re-col·locada la porta en la qual hi ha la següent inscripció:




Al mur de migjorn hi havia l'original porta d'entrada i una senzilla finestra. A ponent el massís campanar d'espadanya és de dues obertures, formada per dos arcs de mig punt adovellats.


Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.