El Raul Pastó Ceballos retratava un singular edifici , al Carrer Mossèn Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 - Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902. Enterrat al cementiri de Montjuïc, a Barcelona ) de l’Arboç, a la comarca del Penedès jussà.
Patrimoni Gencat ens diu ; Torre unifamiliar de planta quadrada i una sola planta d'alçada aixecada per una planta soterrani. Les façanes, de composició simètrica, estan decorades amb una combinació de franges horitzontals amb colors verdosos, per una banda, i una reproducció d'un aparell de maons, per altra banda. Entre totes les obertures, tancades amb persianes de llibret, cal destacar la tribuna semicircular de la façana principal i els dos porxos laterals, tots tres suportats amb columnes de secció quadrada i coronades per capitells amb motius vegetals -una mena d'ordre compost. El volum es remata amb una coberta a quatre aigües que arrenca sobre un ràfec coronat per motius vegetals de pedra, entre els que destaca el medalló circular central de la façana principal on es pot llegir el nom de la casa: Villa Teresa. A la part central de la coberta hi ha un terrat pla, tancat per una barana de ferro forjat i unes xemeneies amb barret piramidal, sobre el qual s'eleva un penell amb un interessant peu de formes arquejades de ferro forjat.
Destaca el jardí amb una filera de plàtans que porten cap al volum de l'antiga cotxera, una interessant construcció de planta baixa; la tanca de la façana principal -amb pilastres quadrades coronades per florons de pedra i amb barana de ferro forjat de línies molt fines.
L’autor sembla que fou el cèlebre ‘desconegut’ que aixecava bona part dels edificis de Catalunya, cal posar a la balança però, que a l’Arboç i va treballar i va tenir-hi casa l’arquitecte Joan Baptista Pons i Trabal, o Traval, (Barcelona, 1855 - Barcelona, 1928), pare del també arquitecte Antoni PONS I DOMÍNGUEZ, ( 1/1/1884-1/11/1978) amb obres entre altres llocs a amb obres a Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i l'Arboç.
Amagar dades era una pràctica – mala pràctica– fomentada per la dictadura franquista, es tractava – i es tracta– de desinformar tant com sigui possible en el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, com recollia un encertat titular de la República“El govern espanyol sempre té apagada la cultura catalana”. Esperem tenir noticia del promotor i de l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Si malgrat la gestió maldestra de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA superem la pandèmia , poseu Catalunya i tots els seus pobles, viles i ciutats a la vostra agenda per aquest 2020 i els anys que us calguin.
A pesar de la nostra infinita estultícia, tenim – encara – un país de primera.
Patrimoni Gencat ens diu ; Torre unifamiliar de planta quadrada i una sola planta d'alçada aixecada per una planta soterrani. Les façanes, de composició simètrica, estan decorades amb una combinació de franges horitzontals amb colors verdosos, per una banda, i una reproducció d'un aparell de maons, per altra banda. Entre totes les obertures, tancades amb persianes de llibret, cal destacar la tribuna semicircular de la façana principal i els dos porxos laterals, tots tres suportats amb columnes de secció quadrada i coronades per capitells amb motius vegetals -una mena d'ordre compost. El volum es remata amb una coberta a quatre aigües que arrenca sobre un ràfec coronat per motius vegetals de pedra, entre els que destaca el medalló circular central de la façana principal on es pot llegir el nom de la casa: Villa Teresa. A la part central de la coberta hi ha un terrat pla, tancat per una barana de ferro forjat i unes xemeneies amb barret piramidal, sobre el qual s'eleva un penell amb un interessant peu de formes arquejades de ferro forjat.
Destaca el jardí amb una filera de plàtans que porten cap al volum de l'antiga cotxera, una interessant construcció de planta baixa; la tanca de la façana principal -amb pilastres quadrades coronades per florons de pedra i amb barana de ferro forjat de línies molt fines.
L’autor sembla que fou el cèlebre ‘desconegut’ que aixecava bona part dels edificis de Catalunya, cal posar a la balança però, que a l’Arboç i va treballar i va tenir-hi casa l’arquitecte Joan Baptista Pons i Trabal, o Traval, (Barcelona, 1855 - Barcelona, 1928), pare del també arquitecte Antoni PONS I DOMÍNGUEZ, ( 1/1/1884-1/11/1978) amb obres entre altres llocs a amb obres a Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i l'Arboç.
Amagar dades era una pràctica – mala pràctica– fomentada per la dictadura franquista, es tractava – i es tracta– de desinformar tant com sigui possible en el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, com recollia un encertat titular de la República“El govern espanyol sempre té apagada la cultura catalana”. Esperem tenir noticia del promotor i de l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Si malgrat la gestió maldestra de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA superem la pandèmia , poseu Catalunya i tots els seus pobles, viles i ciutats a la vostra agenda per aquest 2020 i els anys que us calguin.
A pesar de la nostra infinita estultícia, tenim – encara – un país de primera.