El Pere Julià Subirana em feia arribar una fotografia de la masia de Puigventós , situada al municipi d'Olesa de Montserrat, al nord del terme, a la falda del cim de Puigventós, a la comarca del Llobregat jussà.
![]()
H han evidencies històriques i àdhuc físiques de l’existència d’aquesta casa, que l’any 1386 s'anomenava 'Coll d'Oriol (la masia es troba molt propera al coll d'Oriol.
L'any 1550 la família Puigventós va comprar la propietat.
La construcció estava feta de pedra i disposava de dues plantes: el magatzem i l'estable se situaven al baixos, mentre que la residència s'establia al primer pis. L'estructura de la masia anava variant i s'anaven afegint noves dependències.
Al segle XVIII es va realitzar una important remodelació de la casa, s'hi afegiren els corrals i es reconstruí una nova masia sobre les restes de l'anterior. Per tal de protegir-se contra els atacs dels bandolers, la masia estava tancada amb una paret que l'envoltava, anomenada “barri”.
L'aïllament que suportaven les masies olesanes propicià la seva autosuficiència.
El pa, el vi i l'oli eren alguns del productes que s'obtenien sense sortir de la finca.
Conreaven tant cultius de secà com de regadiu, es feia el carbó i es molia el blat en un molí de tracció animal del qual encara es poden observar les restes de les parets.
S’explica que l’amo de la fàbrica tèxtil de Can Sedó, que està situada prop del riu Llobregat, enviava cada dia un dels seus obrers a buscar aigua del pou de la masia de Puigventós, excavat en roques permeables (gresos i calcàries) i que arriba fins a la capa impermeable (sòcol pissarrenc), a no gaire profunditat.
A finals del segle XIX i començament del XX el mas va ser venut a Bonaventura Valls, ja que la família Puigventós no va poder fer front als deutes acumulats.
La propietat va passar a ser explotada per masovers.
L'any 1950 la masia de Puigventós s'abandonà i finalment s'ensorrà a mitjans dels anys setanta.
El 14 de juliol de 2005 es va aprovar l'ordre amb la que la finca de Puigventós es declarava com a refugi de fauna salvatge, amb la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics existents.
https://dogc.vlex.es/vid/refugi-fauna-salvatge-puigventos-vacarisses-17857396
La finca Puigventós està ubicada dins el PEIN Montserrat.
En els darrers 100 anys hem destruït bona part del patrimoni històric que ens deixaven les generacions que ens precedien, està clar a la vista de l’actual pandèmia del coronavirus que no som ni la meitat d’espavilats del que ens pensàvem, oi?
Si malgrat la gestió maldestra de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA superem la pandèmia , poseu Catalunya i tots els seus pobles, viles i ciutats a la vostra agenda per aquest 2020 i els anys que us calguin.
A pesar de la nostra infinita estultícia, tenim – encara – un país de primera.
H han evidencies històriques i àdhuc físiques de l’existència d’aquesta casa, que l’any 1386 s'anomenava 'Coll d'Oriol (la masia es troba molt propera al coll d'Oriol.
L'any 1550 la família Puigventós va comprar la propietat.
La construcció estava feta de pedra i disposava de dues plantes: el magatzem i l'estable se situaven al baixos, mentre que la residència s'establia al primer pis. L'estructura de la masia anava variant i s'anaven afegint noves dependències.
Al segle XVIII es va realitzar una important remodelació de la casa, s'hi afegiren els corrals i es reconstruí una nova masia sobre les restes de l'anterior. Per tal de protegir-se contra els atacs dels bandolers, la masia estava tancada amb una paret que l'envoltava, anomenada “barri”.
L'aïllament que suportaven les masies olesanes propicià la seva autosuficiència.
El pa, el vi i l'oli eren alguns del productes que s'obtenien sense sortir de la finca.
Conreaven tant cultius de secà com de regadiu, es feia el carbó i es molia el blat en un molí de tracció animal del qual encara es poden observar les restes de les parets.
S’explica que l’amo de la fàbrica tèxtil de Can Sedó, que està situada prop del riu Llobregat, enviava cada dia un dels seus obrers a buscar aigua del pou de la masia de Puigventós, excavat en roques permeables (gresos i calcàries) i que arriba fins a la capa impermeable (sòcol pissarrenc), a no gaire profunditat.
A finals del segle XIX i començament del XX el mas va ser venut a Bonaventura Valls, ja que la família Puigventós no va poder fer front als deutes acumulats.
La propietat va passar a ser explotada per masovers.
L'any 1950 la masia de Puigventós s'abandonà i finalment s'ensorrà a mitjans dels anys setanta.
El 14 de juliol de 2005 es va aprovar l'ordre amb la que la finca de Puigventós es declarava com a refugi de fauna salvatge, amb la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics existents.
https://dogc.vlex.es/vid/refugi-fauna-salvatge-puigventos-vacarisses-17857396
La finca Puigventós està ubicada dins el PEIN Montserrat.
En els darrers 100 anys hem destruït bona part del patrimoni històric que ens deixaven les generacions que ens precedien, està clar a la vista de l’actual pandèmia del coronavirus que no som ni la meitat d’espavilats del que ens pensàvem, oi?
Si malgrat la gestió maldestra de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA superem la pandèmia , poseu Catalunya i tots els seus pobles, viles i ciutats a la vostra agenda per aquest 2020 i els anys que us calguin.
A pesar de la nostra infinita estultícia, tenim – encara – un país de primera.