El Raul Pastó Ceballos atenen molt amablement el prec que fèiem urbi et orbe des del coneixercatalunya; amics lectors/es , aquesta situació de confinament derivada del ESTADO DE SITIO/ALARMA/EXCEPCIÓN , ens està deixant SENSE material. Us demanem que dediqueu una estona a revisar les fotografies familiars, i si en trobeu alguna en la que apareix algun element patrimonial – església, castell, edifici singular, font, arbreda, muntanya, paisatge ..., en la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com
Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.
Em feia arribar una fotografia de l’ermita de la Mare de Déu de la Gràcia al terme de la Riba, a la comarca del Camp sobirà.
![]()
L’Anna Isabel Serra Masdeu, en la seva monografia “Ermita de Gracia. Ens explica que Francesc Blasi i Vallespinosa, la descriu així : "és senzilla i humil, de porta quadrangular. Amb un petit ull de bou a la façana i un cloqueret d’espadanya a I ‘aresta superior de la teulada de doble vessant. La nau interior amida 8,50 metres de llargària per 4,80 metres d'amplada, i s'avé a I ‘estil renaixement, amb volta de tres claus, Una pica beneitera molt gran; alguns bancs arrambats a les parets s'omplen de corcs, i una barana de fusta tanca el presbiteri, situat dalt d'un graó.
Actualment I ‘interior és buit i esta molt malmès. El retaule que posseïa degué desaparèixer durant els anys de la Guerra Civil. Valgui aquesta descripció pera fer-nos càrrec de la seva importancia:
"L'altar major i únic duu la data de 1687. És d'estil barroc, daurat, policromat i en perfecta conservació. Encimala el retaule I ‘estàtua del Salvador; dessota, hi ha la imatge de Sant Rafael amb Tobies; més avall, segueixen, en col·locació simètrica, les imatges de Sant Antoni, un Bisbe Sant, Sant Isidre, Santa Úrsula, Sant Joan, Sant Joaquim, Santa Eustaquia i Santa Anna, totes d'uns 30 centímetres d’alçada i bastant ben treballades sobre fusta.
"En un nínxol del centre hi ha la Verge de la Gracia, que rep I ‘anunciament de I ‘obra de I ‘Esperit Sant per mitja de la figura de I ‘Arcàngel, la qual esta penjada d'una columneta de I ‘altar. La imatge de la Mare de Déu esta asseguda i recolzada en el respatller de la seva esquerra ,damunt del qual hi ha un llibre obert. Amida uns 75 centimetres d’alçada, és de fusta policromada, ben esculturada i de faccions simpàtiques; Possiblement originaria de les darreries del segle XVII. Algunes presentalles penjades a les parets demostren la importància que altres temps tingué aquesta ermita."
Alguns autors com Francesc Gras i Elies (Reus, 1850 – Barcelona, 12 d'octubre de 1912 ) daten la seva construcció I ‘any 1704. (4): .'En el año 1764 don Rafael Vilanova. acaudalado propietario de Alcover, qué tenía sú casa solariega en la plaza Nueva de dicha villa, mandó edificar esta modesta capilla en tierras de su propiedad á fin de que los labradores que vivían con sus familias en aquellos riscos pudieran oir misa. El número de misas que habían de decirse en dicha capilla había de ser 37 todos los años. Por espacio de mucho tiempo cumplióse la voluntad del fundador, y habiendo venido á menos su familia y ausentada de la villa se cerró la capilla, quedando en ella la imagen de la Virgen poco menos que olvidada. , 198 t...) .
Blasi en justifica I ‘inici per una data esculpida a la llinda superior de la porta d'entrada a la capella ,on hi figuraria 1687.Actualment aquesta data no es distingeix.
(5) "( ...) tampoc no es fixaren en la data de construcció de 1'altar major;ni en una relació mig esborrada per la pluja escorredissa de I ‘ull de bou, escrita en la paret interior i damunt de la porta, que diu: "Als 14 de Abril del any 1687. Lo Ilm. Sr. Doctor Fray Juseph Sanchis, arquebisbe de Tarragona, primal de les Espanyes, a instancia de Agustí Figuerola i son fill beneí aquesta capella dedicada a la Verge de la Gracia, celebrant la primera missa, administrara lo Sant Sagrament de la confirmació, concedeix sa Iltrma. 50 dies de indulgencia als que visitaran aquesta capella i rezaran un Pare Nostre i una Ave María ".Demés, a sota mateix d'aquesta inscripció, un a cada banda de la porta. hi ha pintats a una tinta els escuts de I ‘esmentat Arquebisbe i de la casa Figuerola, senyoria principal de la vila d'Alcover, en possessió d'immenses extensions de terrenys. (...)
El temps ha estat sever i injust malmetent la seva vàlua, pero potser generós mantenint-la dempeus, recordant la dignitat del seu llegat
https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/10/goigs-la-mare-de-deu-de-la-gracia-la.html
https://core.ac.uk/download/pdf/39132462.pdf
https://en.todocoleccion.net/postcards-catalonia/postal-riba-ermita-mare-deu-gracia-ed-soberanas-num-4~x35459466
No forma part de la minsa relació de bens culturals d’interès local de la Riba.
Si sobreviviu a la pandèmia, poseu la Riba, el Camp sobirà de Tarragona, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.
Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.
Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”
Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina
Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.
Em feia arribar una fotografia de l’ermita de la Mare de Déu de la Gràcia al terme de la Riba, a la comarca del Camp sobirà.
L’Anna Isabel Serra Masdeu, en la seva monografia “Ermita de Gracia. Ens explica que Francesc Blasi i Vallespinosa, la descriu així : "és senzilla i humil, de porta quadrangular. Amb un petit ull de bou a la façana i un cloqueret d’espadanya a I ‘aresta superior de la teulada de doble vessant. La nau interior amida 8,50 metres de llargària per 4,80 metres d'amplada, i s'avé a I ‘estil renaixement, amb volta de tres claus, Una pica beneitera molt gran; alguns bancs arrambats a les parets s'omplen de corcs, i una barana de fusta tanca el presbiteri, situat dalt d'un graó.
Actualment I ‘interior és buit i esta molt malmès. El retaule que posseïa degué desaparèixer durant els anys de la Guerra Civil. Valgui aquesta descripció pera fer-nos càrrec de la seva importancia:
"L'altar major i únic duu la data de 1687. És d'estil barroc, daurat, policromat i en perfecta conservació. Encimala el retaule I ‘estàtua del Salvador; dessota, hi ha la imatge de Sant Rafael amb Tobies; més avall, segueixen, en col·locació simètrica, les imatges de Sant Antoni, un Bisbe Sant, Sant Isidre, Santa Úrsula, Sant Joan, Sant Joaquim, Santa Eustaquia i Santa Anna, totes d'uns 30 centímetres d’alçada i bastant ben treballades sobre fusta.
"En un nínxol del centre hi ha la Verge de la Gracia, que rep I ‘anunciament de I ‘obra de I ‘Esperit Sant per mitja de la figura de I ‘Arcàngel, la qual esta penjada d'una columneta de I ‘altar. La imatge de la Mare de Déu esta asseguda i recolzada en el respatller de la seva esquerra ,damunt del qual hi ha un llibre obert. Amida uns 75 centimetres d’alçada, és de fusta policromada, ben esculturada i de faccions simpàtiques; Possiblement originaria de les darreries del segle XVII. Algunes presentalles penjades a les parets demostren la importància que altres temps tingué aquesta ermita."
Alguns autors com Francesc Gras i Elies (Reus, 1850 – Barcelona, 12 d'octubre de 1912 ) daten la seva construcció I ‘any 1704. (4): .'En el año 1764 don Rafael Vilanova. acaudalado propietario de Alcover, qué tenía sú casa solariega en la plaza Nueva de dicha villa, mandó edificar esta modesta capilla en tierras de su propiedad á fin de que los labradores que vivían con sus familias en aquellos riscos pudieran oir misa. El número de misas que habían de decirse en dicha capilla había de ser 37 todos los años. Por espacio de mucho tiempo cumplióse la voluntad del fundador, y habiendo venido á menos su familia y ausentada de la villa se cerró la capilla, quedando en ella la imagen de la Virgen poco menos que olvidada. , 198 t...) .
Blasi en justifica I ‘inici per una data esculpida a la llinda superior de la porta d'entrada a la capella ,on hi figuraria 1687.Actualment aquesta data no es distingeix.
(5) "( ...) tampoc no es fixaren en la data de construcció de 1'altar major;ni en una relació mig esborrada per la pluja escorredissa de I ‘ull de bou, escrita en la paret interior i damunt de la porta, que diu: "Als 14 de Abril del any 1687. Lo Ilm. Sr. Doctor Fray Juseph Sanchis, arquebisbe de Tarragona, primal de les Espanyes, a instancia de Agustí Figuerola i son fill beneí aquesta capella dedicada a la Verge de la Gracia, celebrant la primera missa, administrara lo Sant Sagrament de la confirmació, concedeix sa Iltrma. 50 dies de indulgencia als que visitaran aquesta capella i rezaran un Pare Nostre i una Ave María ".Demés, a sota mateix d'aquesta inscripció, un a cada banda de la porta. hi ha pintats a una tinta els escuts de I ‘esmentat Arquebisbe i de la casa Figuerola, senyoria principal de la vila d'Alcover, en possessió d'immenses extensions de terrenys. (...)
El temps ha estat sever i injust malmetent la seva vàlua, pero potser generós mantenint-la dempeus, recordant la dignitat del seu llegat
https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/10/goigs-la-mare-de-deu-de-la-gracia-la.html
https://core.ac.uk/download/pdf/39132462.pdf
https://en.todocoleccion.net/postcards-catalonia/postal-riba-ermita-mare-deu-gracia-ed-soberanas-num-4~x35459466
No forma part de la minsa relació de bens culturals d’interès local de la Riba.
Si sobreviviu a la pandèmia, poseu la Riba, el Camp sobirà de Tarragona, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.
Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.
Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”
Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina