El Francesc Cardona Fonoll, em feia arribar fotografíes de l’esglesia de Sant Sebastià a la Coscollera, que es troba al camí de Santa Maria de Meià a la Font del Reguer, a 2 km al NO de Santa Maria.
Patrimoni Gencat ens diu que l'església de Sant Sebastià es trobava dins la quadra de la Coscollera, que fins al segle XIV havia existit com a municipi diferenciat de Santa Maria de Meià.
La notícia més antiga que es coneix d'aquesta església la dóna Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes, Vegueria de Girona, 1624 - Manresa, Vegueria de Manresa, 1691) el 1668 en el llibre on descriu el Priorat de Meià.
Diu que antigament era parròquia i que el 20 de gener de 1623 es va trencar la campana Dou i que la processó no va poder pujar des de santa Maria a causa del mal temps.
Tradicionalment, al menys des del Segle XVII, es pujava en aplec a l'ermita del 20 de gener, dia de Sant Sebastià.
Últimament l'aplec es fa el dilluns de Pasqua Granada, coincidint amb el Roser de Primavera de la vila de Santa Maria de Meià.
En els conflicte bèl·lic que s’iniciava amb la rebel·lió dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, l'església de Sant Sebastià va servir com polvorí de l'exèrcit republicà, i s’explica que hi va haver una explosió que va esfondrar la coberta.
Les diferents restauracions fa que sigui difícil de datar, però les finestres apuntades i els contraforts fan pensar que es tracta d'una construcció gòtica força rústega, segurament del segle XVI.
La finestra de mig punt dóna indicis que podria tractar-se d'un temple romànic ampliat.
Caldria fer prospeccions arqueològiques per datar l'edifici amb més precisió.
La descripció tècnica ens diu que es tracta d'una església de planta rectangular, d'una sola nau i absis semicircular encarat a llevant. La coberta és de volta de canó amb contratirants de ferro.
![]()
La porta és al mur de ponent i està precedida per un atri, al qual s'accedeix per la part de migdia.
![]()
A l'absis, reforçat amb sis pilastres que fan de contraforts, hi ha dues finestres d'arc apuntat i una altra de mig punt que està tapada.
No hi ha campanar ni espadanya.
![]()
L'interior està arrebossat amb morter de ciment i pintat, els murs exteriors també estan arrebossats amb argamassa de calç i arena. La volta, reconstruïda entre 1960 i 1962, es coberta per teula àrab.
Ens agradarà tenir noticia de l’autor del projecte de reconstrucció a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
L’any 2017, havíem publicat sobre aquesta església situada en un terreny en el que abundava el coscoll, garric; cast. Coscoja; arbust de fins a 2 metres, rarament arbre petit. Fulles persistents dentato-espinoses, glabres, concolores, coriàcies. Gla de fins a 3 centimetres, de maduració biennal o anual, endocarp tomentós; cúpula amb escames patents i punxents.
![]()
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/07/ermita-de-sant-sebastia-de-la.html
Que Sant Sebastià intercedeixi davant del bon Déu perquè malgrat la gestió maldestra dels ‘polítics professionals’ s’aconsegueixi superar la pandèmia del coronavirus.
Patrimoni Gencat ens diu que l'església de Sant Sebastià es trobava dins la quadra de la Coscollera, que fins al segle XIV havia existit com a municipi diferenciat de Santa Maria de Meià.
La notícia més antiga que es coneix d'aquesta església la dóna Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes, Vegueria de Girona, 1624 - Manresa, Vegueria de Manresa, 1691) el 1668 en el llibre on descriu el Priorat de Meià.
Diu que antigament era parròquia i que el 20 de gener de 1623 es va trencar la campana Dou i que la processó no va poder pujar des de santa Maria a causa del mal temps.
Tradicionalment, al menys des del Segle XVII, es pujava en aplec a l'ermita del 20 de gener, dia de Sant Sebastià.
Últimament l'aplec es fa el dilluns de Pasqua Granada, coincidint amb el Roser de Primavera de la vila de Santa Maria de Meià.
En els conflicte bèl·lic que s’iniciava amb la rebel·lió dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, l'església de Sant Sebastià va servir com polvorí de l'exèrcit republicà, i s’explica que hi va haver una explosió que va esfondrar la coberta.
Les diferents restauracions fa que sigui difícil de datar, però les finestres apuntades i els contraforts fan pensar que es tracta d'una construcció gòtica força rústega, segurament del segle XVI.
La finestra de mig punt dóna indicis que podria tractar-se d'un temple romànic ampliat.
Caldria fer prospeccions arqueològiques per datar l'edifici amb més precisió.
La descripció tècnica ens diu que es tracta d'una església de planta rectangular, d'una sola nau i absis semicircular encarat a llevant. La coberta és de volta de canó amb contratirants de ferro.
La porta és al mur de ponent i està precedida per un atri, al qual s'accedeix per la part de migdia.
A l'absis, reforçat amb sis pilastres que fan de contraforts, hi ha dues finestres d'arc apuntat i una altra de mig punt que està tapada.
No hi ha campanar ni espadanya.
L'interior està arrebossat amb morter de ciment i pintat, els murs exteriors també estan arrebossats amb argamassa de calç i arena. La volta, reconstruïda entre 1960 i 1962, es coberta per teula àrab.
Ens agradarà tenir noticia de l’autor del projecte de reconstrucció a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
L’any 2017, havíem publicat sobre aquesta església situada en un terreny en el que abundava el coscoll, garric; cast. Coscoja; arbust de fins a 2 metres, rarament arbre petit. Fulles persistents dentato-espinoses, glabres, concolores, coriàcies. Gla de fins a 3 centimetres, de maduració biennal o anual, endocarp tomentós; cúpula amb escames patents i punxents.
Que Sant Sebastià intercedeixi davant del bon Déu perquè malgrat la gestió maldestra dels ‘polítics professionals’ s’aconsegueixi superar la pandèmia del coronavirus.