Feien un tomb l’Antonio Palau Gubern, i l’Antonio Mora Vergés, al xalet Miramar, conegut també com el xalet de Joan Ferrer Nin, que fou construït l’any 1913 per l’arquitecte Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1859 - 1922) , el projecte cercava aconseguir el lligam de l’arquitectura popular catalana – fem referència a les tradicionals cases pairals del nostre país – amb els corrents de moda a l’època, afegia aqui alguns elements més cultes, com I'atri d'arcades de mig punt, amb regust del renaixement italià, però defugia alhora tota altra mena d’ornamentacions no motivades.
![]()
Em comentava l’Antonio Palau Gubern, que s’assolia aquest propòsit en aquesta obra de dimensions considerables, en la que composició de volums i els materials emprats s'integren perfectament, i sense estridències, a I’entorn.
Retratava lateralment la façana de Capella advocada a Sant Gervasi, de tipus barroc , que es troba situada dins el recinte de Miramar, llegia que fou adquirida per Joan Ferrer Nin, que la va fer restaurat i la va reobrir al culte.
![]()
En els dies foscos que generava la sedició del feixisme contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, amb aquiescència expressa de la jerarquia catòlica amb l’excepció nobilíssima de Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) arquebisbe de Tarragona i cardenal, l’interior va ser cremat.
l'any 1945 es va fer una restauració, i novament l’any 2009.
Llegia que s'hi veneren sant Gervasi i sant Protasi.
Em comentava l’Antonio Palau Gubern, que s’assolia aquest propòsit en aquesta obra de dimensions considerables, en la que composició de volums i els materials emprats s'integren perfectament, i sense estridències, a I’entorn.
Retratava lateralment la façana de Capella advocada a Sant Gervasi, de tipus barroc , que es troba situada dins el recinte de Miramar, llegia que fou adquirida per Joan Ferrer Nin, que la va fer restaurat i la va reobrir al culte.
En els dies foscos que generava la sedició del feixisme contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, amb aquiescència expressa de la jerarquia catòlica amb l’excepció nobilíssima de Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) arquebisbe de Tarragona i cardenal, l’interior va ser cremat.
l'any 1945 es va fer una restauració, i novament l’any 2009.
Llegia que s'hi veneren sant Gervasi i sant Protasi.