Visitàvem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, els xalets modernistes que resten dempeus de la Urbanització.
L’any 1910 Anna Raventós de Saurí , presidenta de l’Empara de Santa Llúcia, institució benèfica per a cecs, va decidir construir una Ciutat Jardí a Vilanova i la Geltrú en terrenys cedits per la seva propietària Marcel•lina Jacas Salom, Vidua de Pedro Puig Carsi , a tocar de la torre de Ribes Roges.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/01/el-modernisme-vilanova-i-la-geltru.html
L’arquitecte municipal Bonaventura Pollés va realitzar la urbanització de la zona, compresa entre el passeig de Ribes Roges i els carrers de Marcel•lina Jacas, Isaac Peral, Lluís Requesens i Pere III.
Arquitectes de renom edificaren onze torres o xalets, el diners de la venda dels quals aniria a parar a l’Empara de Santa Llúcia.
La majoria de les torres s’edificaren seguiint el corrent modernista austríac, el de la Secessió.
D’aquest conjunt alguns xalets encara resten dempeus, d’altres però, han estat derruïts o modificats.
La relació és la següent:
Xalet 1.- Villa Isabel. Ramon Freixe i Mallofré
Xalet 2.- Villa Dolores. Josep Domènech i Mansana. Derruït.
Xalet 3.- Villa del Bisbe Laguarda. Bonaventura Pollés i Vivó.
Xalet 4.- Villa Sant rafael. Josep Font i Gumà
Xalet 5.- Villa Anita. Ramon Freixe i Mallofré. Derruït.
Xalet 6.- Villa Argentina. Josep Domènech i Mansana
Xalet 7-8. Torre Doctor Ribot. Bonaventura Pollés i Vivó.
Xalet 9.- Villa Assumpció. Modest Tauler i Benítez.
Xalet 10.- Villa Teresa. Modest Tauler i Benítez.
Xalet 11.- Villa Montserrat. Josep Domènech i Mansana.
Retratava la façana de Villa Teresa de la que crida l’atenció la cobertura de a terrassa frontal.
![]()
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del promotor/a, i de l’arquitecte Modest Tauler i Benítez, en el primer cas nom i cognoms, i en ambdós lloc i data de naixement i traspàs, i si les coneixes tantes dades biogràfiques com sigui possible.
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/
Dèiem a http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/01/el-modernisme-vilanova-i-la-geltru.html
Trobem inexplicable l’absència d’un Catàleg de Patrimoni en línia, en una Ciutat que tancava l’any 2019 amb un cens de 67.086 habitants, i és alhora la Capital de la Comarca.
Segur que té una explicació – malgrat a nosaltres se’ns fa difícil imaginar-la - i ens agradarà rebre-la a l’email coneixercatalunya@gmail.com
En el període de la dictadura es va fer una excel·lent taca de destrucció del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, val a dir que la ‘democraciola’ no s’ha distingit pelsseus esforçps recuperadors.
Malgrat això, poseu Vilanova i la Geltrú, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.
No feu previsions a llarg termini, entre el canvi climàtic, l’estultícia i corrupció de les elits polítiques, el coronavirus i altres ‘fineses’ que ens tenen preparades , la frase ‘ el demà NO existeix’ ha esdevingut més que profètica, oi?.
Us penarà tota l’eternitat si no seguiu el nostre consell
L’any 1910 Anna Raventós de Saurí , presidenta de l’Empara de Santa Llúcia, institució benèfica per a cecs, va decidir construir una Ciutat Jardí a Vilanova i la Geltrú en terrenys cedits per la seva propietària Marcel•lina Jacas Salom, Vidua de Pedro Puig Carsi , a tocar de la torre de Ribes Roges.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/01/el-modernisme-vilanova-i-la-geltru.html
L’arquitecte municipal Bonaventura Pollés va realitzar la urbanització de la zona, compresa entre el passeig de Ribes Roges i els carrers de Marcel•lina Jacas, Isaac Peral, Lluís Requesens i Pere III.
Arquitectes de renom edificaren onze torres o xalets, el diners de la venda dels quals aniria a parar a l’Empara de Santa Llúcia.
La majoria de les torres s’edificaren seguiint el corrent modernista austríac, el de la Secessió.
D’aquest conjunt alguns xalets encara resten dempeus, d’altres però, han estat derruïts o modificats.
La relació és la següent:
Xalet 1.- Villa Isabel. Ramon Freixe i Mallofré
Xalet 2.- Villa Dolores. Josep Domènech i Mansana. Derruït.
Xalet 3.- Villa del Bisbe Laguarda. Bonaventura Pollés i Vivó.
Xalet 4.- Villa Sant rafael. Josep Font i Gumà
Xalet 5.- Villa Anita. Ramon Freixe i Mallofré. Derruït.
Xalet 6.- Villa Argentina. Josep Domènech i Mansana
Xalet 7-8. Torre Doctor Ribot. Bonaventura Pollés i Vivó.
Xalet 9.- Villa Assumpció. Modest Tauler i Benítez.
Xalet 10.- Villa Teresa. Modest Tauler i Benítez.
Xalet 11.- Villa Montserrat. Josep Domènech i Mansana.
Retratava la façana de Villa Teresa de la que crida l’atenció la cobertura de a terrassa frontal.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del promotor/a, i de l’arquitecte Modest Tauler i Benítez, en el primer cas nom i cognoms, i en ambdós lloc i data de naixement i traspàs, i si les coneixes tantes dades biogràfiques com sigui possible.
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/
Dèiem a http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/01/el-modernisme-vilanova-i-la-geltru.html
Trobem inexplicable l’absència d’un Catàleg de Patrimoni en línia, en una Ciutat que tancava l’any 2019 amb un cens de 67.086 habitants, i és alhora la Capital de la Comarca.
Segur que té una explicació – malgrat a nosaltres se’ns fa difícil imaginar-la - i ens agradarà rebre-la a l’email coneixercatalunya@gmail.com
En el període de la dictadura es va fer una excel·lent taca de destrucció del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, val a dir que la ‘democraciola’ no s’ha distingit pelsseus esforçps recuperadors.
Malgrat això, poseu Vilanova i la Geltrú, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.
No feu previsions a llarg termini, entre el canvi climàtic, l’estultícia i corrupció de les elits polítiques, el coronavirus i altres ‘fineses’ que ens tenen preparades , la frase ‘ el demà NO existeix’ ha esdevingut més que profètica, oi?.
Us penarà tota l’eternitat si no seguiu el nostre consell