Havíem dinat a la Déu, i abans de visitar el fossar i pujar fins al Montsacopa, el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, ens aturàvem a visitar la petita església dedicada a la Mare de Déu de la Salut, situada en el paratge de la Font Moixina.
Llegia que fou ‘ la Santa Compasió’ de mossèn Joan Delgar, rector de la parròquia de Sant Esteve d'Olot, la que aconseguiria que es construís , s’explica "que vegent que molts dels habitants del vehinat de las Deus, després del treball y fatiga de tot lo dia, se donaven la pena de fer mitja hora de camí al acabar el jornal per anar á la parròquia per a fer les devocions"; el rector va acordar de construir-hi una esglesiola i les obres començaren el 27 de setembre de 1883: Narcís Conill va fer donació dels terrenys i els veïns contribuïren amb les almoines i amb el treball.
El 15 d'octubre de 1884 l’obra va quedar enllestida. Els documents diuen que "fou cap feyner y empresari Josep Carré de Ridaura".
Va ser restaurada l'any 1942 degut a les destrosses que s'hi efectuaren en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República amb el recolzament de la Jerarquia de l’Església catòlica. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor de la restauració
L'any 1984 va caldre fer una nova restauració. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor de la restauració, promoguda per la parròquia de Les Fonts, que aprofitant la vinculació que la capella té dins la creativitat artística dels pintors olotins, va demanar a tots aquells artistes que poguessin, fer una donació d'una obra, per tal de fer una exposició i reunir diners per l'arranjament dels teulats i pintats de la capella.
El dia de la nostra visita 3.02.2020 s’estaven talant alguns arbres, i es procedia a cremar les branques al costat de l’edifici.
![]()
Els Vallesans tenim com a patrona - també - a la Mare de Déu de la Salut.
![]()
Poseu Olot, la Garrotxa. Girona, Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020
Amb l’estultícia acreditada dels que remenen les cireres arreu del món, és MOLT aconsellable no fer plans a mig o a llarg termini, oi?
Llegia que fou ‘ la Santa Compasió’ de mossèn Joan Delgar, rector de la parròquia de Sant Esteve d'Olot, la que aconseguiria que es construís , s’explica "que vegent que molts dels habitants del vehinat de las Deus, després del treball y fatiga de tot lo dia, se donaven la pena de fer mitja hora de camí al acabar el jornal per anar á la parròquia per a fer les devocions"; el rector va acordar de construir-hi una esglesiola i les obres començaren el 27 de setembre de 1883: Narcís Conill va fer donació dels terrenys i els veïns contribuïren amb les almoines i amb el treball.
El 15 d'octubre de 1884 l’obra va quedar enllestida. Els documents diuen que "fou cap feyner y empresari Josep Carré de Ridaura".
Va ser restaurada l'any 1942 degut a les destrosses que s'hi efectuaren en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República amb el recolzament de la Jerarquia de l’Església catòlica. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor de la restauració
L'any 1984 va caldre fer una nova restauració. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor de la restauració, promoguda per la parròquia de Les Fonts, que aprofitant la vinculació que la capella té dins la creativitat artística dels pintors olotins, va demanar a tots aquells artistes que poguessin, fer una donació d'una obra, per tal de fer una exposició i reunir diners per l'arranjament dels teulats i pintats de la capella.
El dia de la nostra visita 3.02.2020 s’estaven talant alguns arbres, i es procedia a cremar les branques al costat de l’edifici.
Els Vallesans tenim com a patrona - també - a la Mare de Déu de la Salut.
Poseu Olot, la Garrotxa. Girona, Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020
Amb l’estultícia acreditada dels que remenen les cireres arreu del món, és MOLT aconsellable no fer plans a mig o a llarg termini, oi?