Teníem ocasió el Pere Albert Carreño, I l’Antonio Mora Vergés , i no en aquesta ocasió el Juan Navazo Montero, de visitar la capella que a darreries de l’ any 1930 s’encarregava a l’arquitecte Josep Alemany i Juvé 1890-1975), com a part de la construcció de l’edifici destinat a Escolania i convent a la part posterior del futur temple de la Mare de Déu del Pilar de la Residència Mare Ràfols de Vilafranca del Penedès, gestionada per la Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna; l’edifici és apreciat pel seu estil eclèctic que té certes connexions amb els edificis escolars construïts a principis de segle, sobretot a Barcelona, que es caracteritzen per tenir esquemes tipològics molt clars, utilitzant en la composició de les façanes diferents materials, principalment el maó vist.
El dia 17 de gener del 1936 l’edifici de l’escolania/convent ja està pràcticament finalitzat i en aquell mateix dia beneeix la capella interior el Hble. Lluís Urpí, i el dia 18 s’hi celebra la primera missa a càrrec del Dr. Badia
La sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, obrirà un llarg parèntesi; el dia 21 de juliol de 1936 uns quants milicians expropien els edificis a les Germanes, aleshores ja 10 religioses; cal dir que alguns dels milicians eren coneguts o ex-treballadors de les obres, pel qual no es van viure situacions de violència.
Les Germanes van preparar les maletes, i restaren resant a la capella fins a l’últim moment, l’emoció i tristesa dels fets era indescriptible.
Arribat el moment els demanaren les claus de l’edifici i la Masia-Molí i van quedar tancats.
Les Germanes foren traslladades a l’edifici de les Germanes Josefines de Vilafranca, alhora les comunitats de les Germanes Carmelites Vedrunes i les Monges del monestir del Carme també hi foren traslladades per tal d’estar ‘protegides’ pels successos dels pròxims anys.
Els edificis reobren les portes l’abril del 1937, quan una inspecció de Sanitat de Guerra visita l’edifici amb la intenció d’habilitar-lo com a Hospital de Sang; el diumenge 30 de maig van acabar les obres de condicionament amb un cost de 32.000 pessetes. Llavors la població ja va poder visitar les instal·lacions sanitàries, que es van inaugurar el 15 de juny de 1937 amb el nom de Clínica Militar núm. 10.
El Temple inacabat fou tapiat amb un mur de totxanes que va durar fins l’any 1988 i va servir com a magatzem i el cor de la capella interior del futur hospital el van habilitar com a farmàcia. https://residenciamarerafols.wordpress.com/historia/
La Casa d’espiritualitat “Mare Ràfols”, seguint la tradició de la Congregació de Germanes de la Caritat de santa Anna, acull amb tota hospitalitat, grups i organitzacions amb necessitat d’un espai de recés espiritual, en el silenci i recolliment interior.
https://residenciamarerafols.wordpress.com/casa-despiritualitat/
![]()
El nostre infinit agraïment a la Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna, per la seva acollida.
El dia 17 de gener del 1936 l’edifici de l’escolania/convent ja està pràcticament finalitzat i en aquell mateix dia beneeix la capella interior el Hble. Lluís Urpí, i el dia 18 s’hi celebra la primera missa a càrrec del Dr. Badia
La sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, obrirà un llarg parèntesi; el dia 21 de juliol de 1936 uns quants milicians expropien els edificis a les Germanes, aleshores ja 10 religioses; cal dir que alguns dels milicians eren coneguts o ex-treballadors de les obres, pel qual no es van viure situacions de violència.
Les Germanes van preparar les maletes, i restaren resant a la capella fins a l’últim moment, l’emoció i tristesa dels fets era indescriptible.
Arribat el moment els demanaren les claus de l’edifici i la Masia-Molí i van quedar tancats.
Les Germanes foren traslladades a l’edifici de les Germanes Josefines de Vilafranca, alhora les comunitats de les Germanes Carmelites Vedrunes i les Monges del monestir del Carme també hi foren traslladades per tal d’estar ‘protegides’ pels successos dels pròxims anys.
Els edificis reobren les portes l’abril del 1937, quan una inspecció de Sanitat de Guerra visita l’edifici amb la intenció d’habilitar-lo com a Hospital de Sang; el diumenge 30 de maig van acabar les obres de condicionament amb un cost de 32.000 pessetes. Llavors la població ja va poder visitar les instal·lacions sanitàries, que es van inaugurar el 15 de juny de 1937 amb el nom de Clínica Militar núm. 10.
El Temple inacabat fou tapiat amb un mur de totxanes que va durar fins l’any 1988 i va servir com a magatzem i el cor de la capella interior del futur hospital el van habilitar com a farmàcia. https://residenciamarerafols.wordpress.com/historia/
La Casa d’espiritualitat “Mare Ràfols”, seguint la tradició de la Congregació de Germanes de la Caritat de santa Anna, acull amb tota hospitalitat, grups i organitzacions amb necessitat d’un espai de recés espiritual, en el silenci i recolliment interior.
https://residenciamarerafols.wordpress.com/casa-despiritualitat/
El nostre infinit agraïment a la Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna, per la seva acollida.