Rebia de l’Enric Sànchez-Cid, la crònica d’una de les seves sortides, en aquesta ocasió seguint la petjada criminal de la mal dita ‘Santa Inquisició’, s’arribava fins a les runes de Santa Maria de Costoja; com és costum en ell, ho acompanya amb un plànol de situació i dues imatges.
Al deixar la carretera a la Seu d’Urgell, a nivell de Montferrer, per seguir a Castellbò (indicat) es troba la cruïlla a Aravell, que es deixa a la dreta, i cal seguir per la carretera de mà esquerra.
![]()
A poca distància, apareix un nou trencall que, travessant el riu Castellbò, mena a Vilamitjana, però cal prestar atenció a un petit cartell en plena corba que indica el camí a Costoja. Seguint-lo i a uns 300 m. es troben amb les ruïnes de l’església de Santa Maria.
El lloc apareix documentat per primer cop en l’any 1015.
L’església apareix en el testament de Guillem Isern de l’any 1064.
Més tard fou Priorat de Santa Maria, de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem. Aquí foren enterrades les despulles dels comtes Arnau i Arnaldeta.
Les seves restes foren profanades l’any 1269 per ordre de la Inquisició, ja que el Sant Ofici els condemnà per heretges (als Bons homes i dones, se’ls he anomenava així), en considerar provat que havien ajudat i protegit als càtars. Els botxins desenterraren els seus cossos, i a la plaça de Castellbò en cremaren les restes.
![]()
El que queda de l’església de Santa Maria - que mantingué l’activitat religiosa fins l’any 1860, malgrat que el Priorat, d’ena de 1752, no tenia cap mena de comunitat- , són només fragments de l’absis, a tramuntana, que amb dificultat pels esbarzers que l’envolten, es pot veure que tenia una base semicircular i, per la part de l’interior de la nau, estava tancat per un mur amb pas.
![]()
També s’hi aprecia una filada d’opus spicatum per fora del mur de ponent on quedava la portada d’arc de mig punt, tapiada. En el mur de llevant hi resta una finestra.
Al deixar la carretera a la Seu d’Urgell, a nivell de Montferrer, per seguir a Castellbò (indicat) es troba la cruïlla a Aravell, que es deixa a la dreta, i cal seguir per la carretera de mà esquerra.
A poca distància, apareix un nou trencall que, travessant el riu Castellbò, mena a Vilamitjana, però cal prestar atenció a un petit cartell en plena corba que indica el camí a Costoja. Seguint-lo i a uns 300 m. es troben amb les ruïnes de l’església de Santa Maria.
El lloc apareix documentat per primer cop en l’any 1015.
L’església apareix en el testament de Guillem Isern de l’any 1064.
Més tard fou Priorat de Santa Maria, de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem. Aquí foren enterrades les despulles dels comtes Arnau i Arnaldeta.
Les seves restes foren profanades l’any 1269 per ordre de la Inquisició, ja que el Sant Ofici els condemnà per heretges (als Bons homes i dones, se’ls he anomenava així), en considerar provat que havien ajudat i protegit als càtars. Els botxins desenterraren els seus cossos, i a la plaça de Castellbò en cremaren les restes.
El que queda de l’església de Santa Maria - que mantingué l’activitat religiosa fins l’any 1860, malgrat que el Priorat, d’ena de 1752, no tenia cap mena de comunitat- , són només fragments de l’absis, a tramuntana, que amb dificultat pels esbarzers que l’envolten, es pot veure que tenia una base semicircular i, per la part de l’interior de la nau, estava tancat per un mur amb pas.
També s’hi aprecia una filada d’opus spicatum per fora del mur de ponent on quedava la portada d’arc de mig punt, tapiada. En el mur de llevant hi resta una finestra.