Retratava la façana de casa Garriga, a la tornada de la visita que fèiem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i ‘Antonio Mora Vergés, a l’església parroquial de Sant Romà; Lloret de Mar ha patit un creixement exponencial que ha ‘ tabula rasa’ amb bona part del seu patrimoni històric.
![]()
Llegia que a partir del segle XVIII, a partir sobretot de l'ordenança de Carles III de lliure comerç amb Amèrica (1778) – decisió que prenia en constatar l’espoli que practicaven de forma sistemàtica els ports del sud - , prengueren especial importància les drassanes i les relacions comercials marítimes amb Amèrica, cosa que va propiciar el sorgiment de grans fortunes, fet que va influir en l'arquitectura local.
Durant el segle XIX el comerç transoceànic feu emigrar varis "americanos". Els ports catalans es van obrir al tràfic amb les terres americanes, sobretot amb les Antilles i Amèrica del Sud.
Lloret de Mar va passar de ser una població de la costa que sortia d'una depressió econòmica a un poble amb una rellevant activitat de construcció de vaixells i les platges es van convertir en drassanes. Els pescadors es van transformar en mariners, les famílies benestants van esdevenir armadors i molts lloretencs van emigrar a Amèrica. Els que tornaven d'Amèrica havent fet negoci i rics, solien reformar les antigues cases pairals i es construïen cases senyorials d'estil neoclàssic, eclèctic o modernista, feien obres de beneficència i encarregaven grans i cars mausoleus funeraris. Els que aconseguien fortuna a Amèrica, vivien de renda i es feien construir prestigiosos "palauets". La construcció de Can Garriga s'ha d'inserir en aquest context d'auge econòmic elitista (1880-1920), una època en què la fesomia urbana de Lloret va experimentar un canvi radical.
El passeig Jacint Verdaguer de Lloret està flanquejat per dos cases majestuoses, l'Ajuntament i la casa Garriga. Aquesta darrera fou construïda entre 1886 i 1887.
El permís d'obres de la casa és de 1886 i la finalització de les obres, de 1887.
L'obra, encàrrec d'Enric Garriga, es pot atribuir als germans Feix i Josep Torras i Mataró, mestres d’obra.
La casa mira al passeig i no pas al mar, cosa que la caracteritza com a una excepció de les típiques cases amb pati frontal i no lateral. Pel que fa a l'altra casa, fou construïda després del 1887 per un altre indiano, Joaquim Terrats i Monter, i fou comprada per la família Garriga el 1915. Un altres dels valors que continua tenint la casa i el seu entorn és que es conserva la parcel·lació original del passeig amb el jardí i els carrers.
L’any 1982 l'Ajuntament de Lloret de Mar va comprar aquests edificis per 90 milions de pessetes (subvencions estatals incloses) donat el seu caràcter de testimoni únic del passat colonial de Lloret.
Va encarregar la rehabilitació al grup d'arquitectes Bohigas, Martorell i Mackay de Barcelona i al dissenyador de Lloret Lluís Pau.
El projecte va respectar l'estructura externa de l'edifici senyorial de finals del XIX.
S'ha mantingut la distribució original en algunes parts i s'han recuperat peces de mobiliari luxós de l'època.
Durant uns anys fou la Casa de Cultura de Lloret de Mar i actualment és el museu "Can Garriga", on hi ha mostres de maquetisme naval, imatges antigues de Lloret del fotògraf Emili Martínez i Passapera (1876-1964), , dibuixos i pintures de Joan Llaverias Labró (Vilanova i la Geltrú, 1865 - Lloret de Mar, 1938) i la col·lecció de pintures de Josep Carretero Gomis (1905-1996) . També hi ha una maqueta de l'important poblat iber del Puig Castellet, situat al terme de Lloret de Mar. Actualment està en obres d'adequació, rehabilitació i reforma dels interiors de l'anomenat Museu del Mar, participades per l'Ajuntament i la Diputació.
La casa Garriga fou propietat d'un "indiano", Enric Garriga i Mataró, que morí el 1889. Va marxar de jove a Cienfuegos (Cuba), on fundà amb el seu germà Joan Baptista una empresa de fusteria i rajols que s'anomenava "Hermanos i Muro". Enric Garriga es va fer construir aquesta casa amb diners guanyats a Amèrica. Després de morir, la seva vídua, Mercè Garriga i Bitlloch, va comprar la casa del costat, per 12.500 pessetes, fins a conformar l'actual finca (1915). El seu fill, Salvador Garriga i Garriga (1881-1955), hi visqué fins la seva mort.
La distribució interna de la casa era la següent: A la planta baixa hi havia la cuina, les sales i el menjador. Al primer pis hi havia les cambres i el bany. El segon pis era destinat a les persones del servei domèstic.
Poseu la Vila de Lloret de Mar, la comarca de la Selva, Girona, Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020
Tenim gent MOLT ineficaç i corrupta l davant de bona part de les Institucions Públiques mundials, alguns fins neguen l’evidència del canvi climàtic, no feu projectes a llarg termini, llevat de canvis radicals, el desastre és imminent.
Llegia que a partir del segle XVIII, a partir sobretot de l'ordenança de Carles III de lliure comerç amb Amèrica (1778) – decisió que prenia en constatar l’espoli que practicaven de forma sistemàtica els ports del sud - , prengueren especial importància les drassanes i les relacions comercials marítimes amb Amèrica, cosa que va propiciar el sorgiment de grans fortunes, fet que va influir en l'arquitectura local.
Durant el segle XIX el comerç transoceànic feu emigrar varis "americanos". Els ports catalans es van obrir al tràfic amb les terres americanes, sobretot amb les Antilles i Amèrica del Sud.
Lloret de Mar va passar de ser una població de la costa que sortia d'una depressió econòmica a un poble amb una rellevant activitat de construcció de vaixells i les platges es van convertir en drassanes. Els pescadors es van transformar en mariners, les famílies benestants van esdevenir armadors i molts lloretencs van emigrar a Amèrica. Els que tornaven d'Amèrica havent fet negoci i rics, solien reformar les antigues cases pairals i es construïen cases senyorials d'estil neoclàssic, eclèctic o modernista, feien obres de beneficència i encarregaven grans i cars mausoleus funeraris. Els que aconseguien fortuna a Amèrica, vivien de renda i es feien construir prestigiosos "palauets". La construcció de Can Garriga s'ha d'inserir en aquest context d'auge econòmic elitista (1880-1920), una època en què la fesomia urbana de Lloret va experimentar un canvi radical.
El passeig Jacint Verdaguer de Lloret està flanquejat per dos cases majestuoses, l'Ajuntament i la casa Garriga. Aquesta darrera fou construïda entre 1886 i 1887.
El permís d'obres de la casa és de 1886 i la finalització de les obres, de 1887.
L'obra, encàrrec d'Enric Garriga, es pot atribuir als germans Feix i Josep Torras i Mataró, mestres d’obra.
La casa mira al passeig i no pas al mar, cosa que la caracteritza com a una excepció de les típiques cases amb pati frontal i no lateral. Pel que fa a l'altra casa, fou construïda després del 1887 per un altre indiano, Joaquim Terrats i Monter, i fou comprada per la família Garriga el 1915. Un altres dels valors que continua tenint la casa i el seu entorn és que es conserva la parcel·lació original del passeig amb el jardí i els carrers.
L’any 1982 l'Ajuntament de Lloret de Mar va comprar aquests edificis per 90 milions de pessetes (subvencions estatals incloses) donat el seu caràcter de testimoni únic del passat colonial de Lloret.
Va encarregar la rehabilitació al grup d'arquitectes Bohigas, Martorell i Mackay de Barcelona i al dissenyador de Lloret Lluís Pau.
El projecte va respectar l'estructura externa de l'edifici senyorial de finals del XIX.
S'ha mantingut la distribució original en algunes parts i s'han recuperat peces de mobiliari luxós de l'època.
Durant uns anys fou la Casa de Cultura de Lloret de Mar i actualment és el museu "Can Garriga", on hi ha mostres de maquetisme naval, imatges antigues de Lloret del fotògraf Emili Martínez i Passapera (1876-1964), , dibuixos i pintures de Joan Llaverias Labró (Vilanova i la Geltrú, 1865 - Lloret de Mar, 1938) i la col·lecció de pintures de Josep Carretero Gomis (1905-1996) . També hi ha una maqueta de l'important poblat iber del Puig Castellet, situat al terme de Lloret de Mar. Actualment està en obres d'adequació, rehabilitació i reforma dels interiors de l'anomenat Museu del Mar, participades per l'Ajuntament i la Diputació.
La casa Garriga fou propietat d'un "indiano", Enric Garriga i Mataró, que morí el 1889. Va marxar de jove a Cienfuegos (Cuba), on fundà amb el seu germà Joan Baptista una empresa de fusteria i rajols que s'anomenava "Hermanos i Muro". Enric Garriga es va fer construir aquesta casa amb diners guanyats a Amèrica. Després de morir, la seva vídua, Mercè Garriga i Bitlloch, va comprar la casa del costat, per 12.500 pessetes, fins a conformar l'actual finca (1915). El seu fill, Salvador Garriga i Garriga (1881-1955), hi visqué fins la seva mort.
La distribució interna de la casa era la següent: A la planta baixa hi havia la cuina, les sales i el menjador. Al primer pis hi havia les cambres i el bany. El segon pis era destinat a les persones del servei domèstic.
Poseu la Vila de Lloret de Mar, la comarca de la Selva, Girona, Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020
Tenim gent MOLT ineficaç i corrupta l davant de bona part de les Institucions Públiques mundials, alguns fins neguen l’evidència del canvi climàtic, no feu projectes a llarg termini, llevat de canvis radicals, el desastre és imminent.