Reprodueixo de : http://patrimoni.lloret.cat/ca/moll-museu-obert-de-lloret/esglesia-parroquial-de-sant-roma
Quan Lloret era un escampall de masos i bordes, durant el segle XI, la parròquia de la vila es trobava cap a l’interior. La funció de seu parroquial pertanyia a la que ara es coneix com a Ermita de les Alegries. Ben entrat el segle XVI, es va escollir un nou emplaçament per a la parròquia: l’esplanada prop del mar que es coneixia com a Sa Carbonera.
L’església fou bastida en l’estil gòtic català, va ser construïda entre els anys 1509 i 1522, estava dotada d’elements de fortificació (porta llevadissa, per exemple) i, originàriament, devia tenir una nau única. Després, durant la resta del segle XVI i al llarg del segle XVII, es devien construir altres dependències i sobretot capelles laterals, segons es pot deduir de les informacions que hi ha sobre diversos altars i retaules.
El retaule de l’altar major fou encarregat pels jurats de la Universitat de Lloret, l’any 1541, als pintors Pere Serafí, conegut com lo Grec, i Jaume Fontanet, i costà unes 1.300 lliures barcelonines que es van acabar de pagar el mes d’octubre de 1559. Aquest retaule fou identificat amb les peces trobades a les golfes del temple i, gràcies a aquest fet, es van salvar de la crema de l’any 1936 duta a terme com a reacció a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco conra el govern LEGÍTIM i DEMORÀTIC de la II República, recolzat per la Jerarquia de l’església catòlica , amb l’excepció del Cardenal Arquebisbe de Tarragona Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) quines despulles no retornarien a Catalunya fins a la mort el dictador.
A la capella del Baptisteri es conserva parcialment la part pictòrica del retaule de Sant Romà, dels artistes Pere Serafí "Lo Grec" (1505/1510 - Barcelona, 1567) i Jaume Fontanet (1559). En resten 9 taules de tota l'estructura original.
![]()
![]()
![]()
![]()
http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/lloret-de-mar-esgl%C3%A9sia-parroquial-de-sant-rom%C3%A0
L’interior de la nau és de fines proporcions i les estructures del presbiteri i de la volta són molt aptes per ser pintades i fer d’aquesta església una joia de l’art modern. Els constructors foren els Bartolomé Ruffi, pare i fill, i Pere Capvern, mestres d’obra i picapedrers de Girona. Les obres costaren 3.000 lliures catalanes.
Les dues capelles laterals, la del Baptisteri i la del Santíssim Sagrament, són d’estil modernista, obra de Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 1876 – 1946) de l’any 1916. D’art modern hi ha, entre d’altres, una imatge de pedra de la Verge de Loreto i una talla del Sant Crist, ambdues de l’escultor Enric Monjo i Garriga (Vilassar de Mar, 12 de febrer de 1895 – Barcelona, 2 d'octubre de 1976)
![]()
http://dbe.rah.es/biografias/50111/buenaventura-conill-montobbio
Poseu l’església parroquial de Lloret de mar, advocada a Sant Romà, Lloret de Mar, la Selva, Girona, Catalunya, a la vostra agenda per aquest any 2020
No ajorneu la visita, amb el estults i corruptes que s’ocupen avui dels afer públics, i l’evidencia del canvi climàtic, perilla que els plans fets a mig termini no es puguin dur a terme.
Quan Lloret era un escampall de masos i bordes, durant el segle XI, la parròquia de la vila es trobava cap a l’interior. La funció de seu parroquial pertanyia a la que ara es coneix com a Ermita de les Alegries. Ben entrat el segle XVI, es va escollir un nou emplaçament per a la parròquia: l’esplanada prop del mar que es coneixia com a Sa Carbonera.
L’església fou bastida en l’estil gòtic català, va ser construïda entre els anys 1509 i 1522, estava dotada d’elements de fortificació (porta llevadissa, per exemple) i, originàriament, devia tenir una nau única. Després, durant la resta del segle XVI i al llarg del segle XVII, es devien construir altres dependències i sobretot capelles laterals, segons es pot deduir de les informacions que hi ha sobre diversos altars i retaules.
El retaule de l’altar major fou encarregat pels jurats de la Universitat de Lloret, l’any 1541, als pintors Pere Serafí, conegut com lo Grec, i Jaume Fontanet, i costà unes 1.300 lliures barcelonines que es van acabar de pagar el mes d’octubre de 1559. Aquest retaule fou identificat amb les peces trobades a les golfes del temple i, gràcies a aquest fet, es van salvar de la crema de l’any 1936 duta a terme com a reacció a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco conra el govern LEGÍTIM i DEMORÀTIC de la II República, recolzat per la Jerarquia de l’església catòlica , amb l’excepció del Cardenal Arquebisbe de Tarragona Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) quines despulles no retornarien a Catalunya fins a la mort el dictador.
A la capella del Baptisteri es conserva parcialment la part pictòrica del retaule de Sant Romà, dels artistes Pere Serafí "Lo Grec" (1505/1510 - Barcelona, 1567) i Jaume Fontanet (1559). En resten 9 taules de tota l'estructura original.
http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/lloret-de-mar-esgl%C3%A9sia-parroquial-de-sant-rom%C3%A0
L’interior de la nau és de fines proporcions i les estructures del presbiteri i de la volta són molt aptes per ser pintades i fer d’aquesta església una joia de l’art modern. Els constructors foren els Bartolomé Ruffi, pare i fill, i Pere Capvern, mestres d’obra i picapedrers de Girona. Les obres costaren 3.000 lliures catalanes.
Les dues capelles laterals, la del Baptisteri i la del Santíssim Sagrament, són d’estil modernista, obra de Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 1876 – 1946) de l’any 1916. D’art modern hi ha, entre d’altres, una imatge de pedra de la Verge de Loreto i una talla del Sant Crist, ambdues de l’escultor Enric Monjo i Garriga (Vilassar de Mar, 12 de febrer de 1895 – Barcelona, 2 d'octubre de 1976)
Poseu l’església parroquial de Lloret de mar, advocada a Sant Romà, Lloret de Mar, la Selva, Girona, Catalunya, a la vostra agenda per aquest any 2020
No ajorneu la visita, amb el estults i corruptes que s’ocupen avui dels afer públics, i l’evidencia del canvi climàtic, perilla que els plans fets a mig termini no es puguin dur a terme.