Retratava el 5.04.2018 al Josep Olivé Escarré davant l'església de Santa Llúcia de Tragó’, al terme de Peramola, a l’Urgell sobirà. Les referències històriques són mínimes. A la relació de la dècima del bisbat d'Urgell de 1279, dins del deganat d'Urgell, hi figura l'església de Drago.
![]()
Aquesta església ha estat sota diferents advocacions al llarg del temps. Inicialment havia estat dedicada a Santa Maria del Pla de Tragó, a inicis del segle XX n'era titular Nostra Senyora del Roser.
Havia estat església parroquial i tenia com a annexes Sant Nicolau de Nuncarga i Sant Climent de la Sala de Nuncarga. Actualment és sufragània de l'església parroquial de Peramola.
Fou restaurada durant els anys 80 del segle XX.
Santa Llúcia de Tragó es troba a mig quilòmetre del nucli urbà, al costat del cementiri.
La construcció és d'una sola nau amb capçalera trilobulada, amb un absis central i dues absidioles. L'absis principal sobre a la nau per un arc presbiteral, mentre que els laterals s'hi obren directament. Tots ells presenten volta de quart d'esfera. La nau és coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals que arrenquen de pilastres adossades als murs.
![]()
Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada
![]()
A l'exterior, la capçalera presenta decoració d'arcuacions llombardes entre lesenes. Les parets de la nau estan sobrealçades i es conserven lloses del ràfec de la primitiva coberta que sobresurten de la paret. A ponent hi ha un espai que sembla un cor o tribuna elevada que és un element singular en l'arquitectura d'aquesta època. Al centre de cada absis hi ha una finestra de doble esqueixada. A la façana de ponent hi ha una altra finestra de les mateixes característiques. La porta s'obre a la façana sud, amb un arc adovellat. El campanar d'espadanya, d'un sol ull, és situat a la façana de ponent i sembla d'època posterior a la construcció de l'església.
Quan al topònim Tragó, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa que deriva etimològicament del llatí tracōne,‘engolidor’ .
Tragó de Segre és un dels tres Tragó de Catalunya (recordem que són Tragó de Segre, l'únic que encara es manté dempeus; Tragó d'Ares, actualment en ruïnes, possiblement l'origen de Tragó de Segre; i Tragó de Noguera, avui sota les aigües del pantà de Santa Anna, del qual només se'n conserva el municipi).
Aquesta església ha estat sota diferents advocacions al llarg del temps. Inicialment havia estat dedicada a Santa Maria del Pla de Tragó, a inicis del segle XX n'era titular Nostra Senyora del Roser.
Havia estat església parroquial i tenia com a annexes Sant Nicolau de Nuncarga i Sant Climent de la Sala de Nuncarga. Actualment és sufragània de l'església parroquial de Peramola.
Fou restaurada durant els anys 80 del segle XX.
Santa Llúcia de Tragó es troba a mig quilòmetre del nucli urbà, al costat del cementiri.
La construcció és d'una sola nau amb capçalera trilobulada, amb un absis central i dues absidioles. L'absis principal sobre a la nau per un arc presbiteral, mentre que els laterals s'hi obren directament. Tots ells presenten volta de quart d'esfera. La nau és coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals que arrenquen de pilastres adossades als murs.
A l'exterior, la capçalera presenta decoració d'arcuacions llombardes entre lesenes. Les parets de la nau estan sobrealçades i es conserven lloses del ràfec de la primitiva coberta que sobresurten de la paret. A ponent hi ha un espai que sembla un cor o tribuna elevada que és un element singular en l'arquitectura d'aquesta època. Al centre de cada absis hi ha una finestra de doble esqueixada. A la façana de ponent hi ha una altra finestra de les mateixes característiques. La porta s'obre a la façana sud, amb un arc adovellat. El campanar d'espadanya, d'un sol ull, és situat a la façana de ponent i sembla d'època posterior a la construcció de l'església.
Quan al topònim Tragó, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa que deriva etimològicament del llatí tracōne,‘engolidor’ .
Tragó de Segre és un dels tres Tragó de Catalunya (recordem que són Tragó de Segre, l'únic que encara es manté dempeus; Tragó d'Ares, actualment en ruïnes, possiblement l'origen de Tragó de Segre; i Tragó de Noguera, avui sota les aigües del pantà de Santa Anna, del qual només se'n conserva el municipi).