Retratava al Pere Albert Carreño i al Juan Navazo Montero, davant l’esglesiola de Sant Quintí, situada al bell mig de la plana de la vall d'en Bas, prop del veïnat de Can Trona, en el camí que mana als Hostalets de Balenyà.
![]()
Patrimoni Gencat ens diu que l’edifici de l’església és d'una nau rectangular i absis carrat, cobert amb volta de canó, orientat a llevant.
![]()
La part original romànica de l'absis presenta dues obertures de doble esqueixada i un parament fet amb carreus perfectament tallats.
La nau va ser allargada pel costat de ponent i molt alterada en la reforma del segle XVIII i és coberta amb voltes de llunetes.
![]()
Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada
![]()
Fotografia del interior de Juan Navazo Montero
L'any 1980 es va fer l'última restauració que va permetre la recuperació de la part antiga romànica, fins aleshores destinada a sagristia.
Cal destacar el petit campanar d'espadanya d'un sol ull que s'alça sobre la portalada d'arc de mig punt coberta per una desafortunada teuladeta moderna.
La primera notícia és datada l'any 998 en una butlla expedida pel Papa Gregori V on es nomena com a depenent del monestir de Sant Genís de Besalú. Vora l'any 1000, Bernat Tallaferro, comte de Besalú, feia donació al monestir de Santa Maria de Besalú de l'alou i l'església de Sant quintí, que fou església parroquial i consta que tenia cementiri i fonts baptismals.
Durant els segles XVI, XVII i XVIII consta documentalment que la feligresia era formada tan sols pel Mercadal.
El 1766 el bisbe Tomàs de Lorenzana-Butrón i Irauregui (Lleó, 2 d'abril de 1727 – Girona, 12 de febrer de 1796), va suprimir la parròquia, Sant Quinti va passar a ser sufragània de Sant Esteve d’en Bas; l’aplec de Sant Quintí es celebra el quart diumenge de setembre, coincidint amb la Festa Major d’aquesta població.
El dilluns 3.02.2020 veiem força gent amb màniga curta, i per descomptat ens sobraven anoracs i jerseis, els arbres aquí i allà en ensenyaven les seves flors. Està clar que els mal dits ‘sapiens’ hem destarotat l’equilibri de la natura, tant clar, almenys per a mi, com que no sabem que fer per arranjar-ho, si encara és pot fer. Amb tota justícia és pot dir que tots plegats en , armat la de sant Quintí, oi?.
Esperem que Sant Quintí, faci veure a tants i tants eixelebrats que la humanitat camina cap a l’abisme.
Li demanava també que portes a la Altíssim la meva sempiterna pregaria, Senyor, Allibera el teu Poble!.
Patrimoni Gencat ens diu que l’edifici de l’església és d'una nau rectangular i absis carrat, cobert amb volta de canó, orientat a llevant.
La part original romànica de l'absis presenta dues obertures de doble esqueixada i un parament fet amb carreus perfectament tallats.
La nau va ser allargada pel costat de ponent i molt alterada en la reforma del segle XVIII i és coberta amb voltes de llunetes.
L'any 1980 es va fer l'última restauració que va permetre la recuperació de la part antiga romànica, fins aleshores destinada a sagristia.
Cal destacar el petit campanar d'espadanya d'un sol ull que s'alça sobre la portalada d'arc de mig punt coberta per una desafortunada teuladeta moderna.
La primera notícia és datada l'any 998 en una butlla expedida pel Papa Gregori V on es nomena com a depenent del monestir de Sant Genís de Besalú. Vora l'any 1000, Bernat Tallaferro, comte de Besalú, feia donació al monestir de Santa Maria de Besalú de l'alou i l'església de Sant quintí, que fou església parroquial i consta que tenia cementiri i fonts baptismals.
Durant els segles XVI, XVII i XVIII consta documentalment que la feligresia era formada tan sols pel Mercadal.
El 1766 el bisbe Tomàs de Lorenzana-Butrón i Irauregui (Lleó, 2 d'abril de 1727 – Girona, 12 de febrer de 1796), va suprimir la parròquia, Sant Quinti va passar a ser sufragània de Sant Esteve d’en Bas; l’aplec de Sant Quintí es celebra el quart diumenge de setembre, coincidint amb la Festa Major d’aquesta població.
El dilluns 3.02.2020 veiem força gent amb màniga curta, i per descomptat ens sobraven anoracs i jerseis, els arbres aquí i allà en ensenyaven les seves flors. Està clar que els mal dits ‘sapiens’ hem destarotat l’equilibri de la natura, tant clar, almenys per a mi, com que no sabem que fer per arranjar-ho, si encara és pot fer. Amb tota justícia és pot dir que tots plegats en , armat la de sant Quintí, oi?.
Esperem que Sant Quintí, faci veure a tants i tants eixelebrats que la humanitat camina cap a l’abisme.
Li demanava també que portes a la Altíssim la meva sempiterna pregaria, Senyor, Allibera el teu Poble!.