Anàvem fins a Sant Quirze del Vallès el Joan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, volíem retratar la masia de Can Ponsic, abans de la seva desaparició.
![]()
![]()
![]()
Can Ponsic. Era una extensa finca situada a l'oest de Sant Quirze. Havia estat durant moltes generacions, propietat de la família Ponsich, els quals tenien la casa pairal a Sarrià. La troben anomenada per primera vegada al fogatge de 1637.
A causa de la configuració del terreny, en els anys de pluja es formaven tolls d'aigua que feien bonics paratges en una terra que normalment es força seca. Durant l'incendi forestal de l'any 1994, es va cremar tot el bosc que gaire bé ocupava la totalitat de la finca.
Quan l'últim dels Ponsic, José María de de Ponsich y de Sarriera (1892 – 1982) va morir sense descendència directa, va deixar la finca als frares caputxins de Sarrià, els quals van construir la residència geriàtrica.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1978/08/19/pagina-28/32942880/pdf.html?search=jose%20maria%20ponsich
Don José María de de Ponsich y de Sarriera , Abogado; Caballero de –la Orden de Malta; de la Orden TercIaria de San Francisco y fundador (de la «Unión (de Amigos de los Enfermos —, entregó su alma al Señor el dia 13 de marzo de 1982 «El Patronato Ponsich pro Enfermos y Ancianos, y sus miembros don Francisco de Riba, don Antonio de Moragas y don Javier Arañó, ruegan su asistencia a la misa que se celebrara, para su eterno descanso, en la parroquia de San Vicente de Sarriá, a las 20 horas 15, y su posterior entierro en el cementerio de San Gervasio.
![]()
https://www.patronatoponsich.org/historiaes
En alguna ocasió em parlaven de de la ‘comtessa de Ponsic’ , com en altres ocasions el títol al que es feia referencia ‘comtessa’ no tenia relació amb la finca; María del Pilar Ponsich y Sarriera, VII marquesa de Moyá de la Torre ( 1868 + 1952) , era neta de Joaquín de Sarriera y Larrard (1834-1909), VIII conde de Solterra.
En els anys 1999-2000 els frares caputxins van signar un conveni amb l'Ajuntament, de manera que avui, els terrenys son propietat municipal i amb ús previst d'equipaments esportius.
Actualment, les fotografies son del dissabte 1 de febrer de 20202, el seu estat es molt precari.
En relació amb l’inventari fet l’any 1999 complementari al PGOU de 2000, n’han quedat excloses les masies que s’han integrat a l’espai urbà, i que són les que segueixen:
1. Can Barra.
2. Can Feliu.
3. Can Duran (El Mas).
4. Can Ponsich.
5. Can Llobet.
6. Can Pallàs.
http://poum.santquirzevalles.cat/wp-content/uploads/2019/03/i_POUM_SQdV_INI_Masies_Sign.pdf
http://www.favsq.org/historia/masies.html
http://territori.scot.cat/cat/notices/pla_urbanIstic_de_l_aiguamoll_de_can_ponsic_sant_quirze_del_vallEs_2006_1050.php
http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=374&consulta=MSUxK2NhbiBjb3J0YWRhJTIrLTEl&codi=13142
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2019/04/in-memoriam-de-can-ponsich-sant.html
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/2680/rec/3
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5407/rec/5
En matèria de destrucció del patrimoni històric , dissortadament el REINO DE ESPAÑA excel·leix en la seva pràctica.
Que ho fa que això NOMÉS succeeix en activitats negatives?.
Can Ponsic. Era una extensa finca situada a l'oest de Sant Quirze. Havia estat durant moltes generacions, propietat de la família Ponsich, els quals tenien la casa pairal a Sarrià. La troben anomenada per primera vegada al fogatge de 1637.
A causa de la configuració del terreny, en els anys de pluja es formaven tolls d'aigua que feien bonics paratges en una terra que normalment es força seca. Durant l'incendi forestal de l'any 1994, es va cremar tot el bosc que gaire bé ocupava la totalitat de la finca.
Quan l'últim dels Ponsic, José María de de Ponsich y de Sarriera (1892 – 1982) va morir sense descendència directa, va deixar la finca als frares caputxins de Sarrià, els quals van construir la residència geriàtrica.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1978/08/19/pagina-28/32942880/pdf.html?search=jose%20maria%20ponsich
Don José María de de Ponsich y de Sarriera , Abogado; Caballero de –la Orden de Malta; de la Orden TercIaria de San Francisco y fundador (de la «Unión (de Amigos de los Enfermos —, entregó su alma al Señor el dia 13 de marzo de 1982 «El Patronato Ponsich pro Enfermos y Ancianos, y sus miembros don Francisco de Riba, don Antonio de Moragas y don Javier Arañó, ruegan su asistencia a la misa que se celebrara, para su eterno descanso, en la parroquia de San Vicente de Sarriá, a las 20 horas 15, y su posterior entierro en el cementerio de San Gervasio.
En alguna ocasió em parlaven de de la ‘comtessa de Ponsic’ , com en altres ocasions el títol al que es feia referencia ‘comtessa’ no tenia relació amb la finca; María del Pilar Ponsich y Sarriera, VII marquesa de Moyá de la Torre ( 1868 + 1952) , era neta de Joaquín de Sarriera y Larrard (1834-1909), VIII conde de Solterra.
En els anys 1999-2000 els frares caputxins van signar un conveni amb l'Ajuntament, de manera que avui, els terrenys son propietat municipal i amb ús previst d'equipaments esportius.
Actualment, les fotografies son del dissabte 1 de febrer de 20202, el seu estat es molt precari.
En relació amb l’inventari fet l’any 1999 complementari al PGOU de 2000, n’han quedat excloses les masies que s’han integrat a l’espai urbà, i que són les que segueixen:
1. Can Barra.
2. Can Feliu.
3. Can Duran (El Mas).
4. Can Ponsich.
5. Can Llobet.
6. Can Pallàs.
http://poum.santquirzevalles.cat/wp-content/uploads/2019/03/i_POUM_SQdV_INI_Masies_Sign.pdf
http://www.favsq.org/historia/masies.html
http://territori.scot.cat/cat/notices/pla_urbanIstic_de_l_aiguamoll_de_can_ponsic_sant_quirze_del_vallEs_2006_1050.php
http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=374&consulta=MSUxK2NhbiBjb3J0YWRhJTIrLTEl&codi=13142
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2019/04/in-memoriam-de-can-ponsich-sant.html
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/2680/rec/3
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5407/rec/5
En matèria de destrucció del patrimoni històric , dissortadament el REINO DE ESPAÑA excel·leix en la seva pràctica.
Que ho fa que això NOMÉS succeeix en activitats negatives?.