El Tomàs Irigaray Lopez publica una magnifica fotografia de l’ermita – en algun lloc la qualifiquen de Capella - situada a la banda de migdia de la població i voltada per la riera de Rupit.
![]()
Està orientada de tramuntana a migdia, és de planta de nau única i un absis quadrangular on s'obre una finestra rectangular. A la banda de ponent hi ha tres grossos contraforts sobre els quals s'aguanta una teuladeta que resguarda uns bancs adossats a la paret. A migdia hi ha la façana, amb un gran portal adovellat i una finestra d'arc de mig punt; al costat del portal hi ha una finestra rectangular.
Al frontispici s'eleva un campanar d'escaleta que conserva les campanes.
L'interior és de pedra vista, coberta amb volta de canó i arcs torals.
![]()
Fotografia del Jordi Contijoch Boada
És construïda amb pedra unida amb morter i la part de la façana és arrebossada.
A ponent, on ara hi ha els contraforts, hi hagué un casal on residia l'ermità.
Patrimoni Gencat explica que l’ermita – en algun lloc la qualifiquen de capella - , dedicada a Santa Magdalena, sembla una edificació del segle XVII malgrat que estigui construïda d'una forma arcaica que a vegades la fa confondre amb una edificació romànica.
Les primeres notícies daten del 1660.
Se sap que al 1687 en tenia cura l'artesà Rafel Simó i Quatrecases.
S'hi feren algunes deixes testamentàries a les darreries del segle XVII i inicis del XVIII i per una notícia de la consueta del 1790 se sap que el 22 de juliol, mitja hora després de sortir el sol, es cantava missa a la capella, i a la tarda completes.
Segons Ramon Corbella Llobet ( Vallfogona de Riucorb, 29-10-1850 + Vic , 18-12-1924) secretari del bisbe de Vic, que va visitar la capella a principis del segle XX, a l'altaret hi havia dues imatges de marbre del segle XV; una de Santa Margarida i l'altra de la mare de Déu de Gràcia, que passaren al Museu Episcopal de Vic.
La denominació capella es dóna a una part d’una església principal, a una església petita situada en el nucli urbà, o a la que forma part d’un edifici principal.
La denominació ermita es dóna a un edifici religiós situat fora del nucli urbà, sempre que per les seves proporcions i/o importància no tingui altra denominació com per exemple Santuari
Està orientada de tramuntana a migdia, és de planta de nau única i un absis quadrangular on s'obre una finestra rectangular. A la banda de ponent hi ha tres grossos contraforts sobre els quals s'aguanta una teuladeta que resguarda uns bancs adossats a la paret. A migdia hi ha la façana, amb un gran portal adovellat i una finestra d'arc de mig punt; al costat del portal hi ha una finestra rectangular.
Al frontispici s'eleva un campanar d'escaleta que conserva les campanes.
L'interior és de pedra vista, coberta amb volta de canó i arcs torals.
És construïda amb pedra unida amb morter i la part de la façana és arrebossada.
A ponent, on ara hi ha els contraforts, hi hagué un casal on residia l'ermità.
Patrimoni Gencat explica que l’ermita – en algun lloc la qualifiquen de capella - , dedicada a Santa Magdalena, sembla una edificació del segle XVII malgrat que estigui construïda d'una forma arcaica que a vegades la fa confondre amb una edificació romànica.
Les primeres notícies daten del 1660.
Se sap que al 1687 en tenia cura l'artesà Rafel Simó i Quatrecases.
S'hi feren algunes deixes testamentàries a les darreries del segle XVII i inicis del XVIII i per una notícia de la consueta del 1790 se sap que el 22 de juliol, mitja hora després de sortir el sol, es cantava missa a la capella, i a la tarda completes.
Segons Ramon Corbella Llobet ( Vallfogona de Riucorb, 29-10-1850 + Vic , 18-12-1924) secretari del bisbe de Vic, que va visitar la capella a principis del segle XX, a l'altaret hi havia dues imatges de marbre del segle XV; una de Santa Margarida i l'altra de la mare de Déu de Gràcia, que passaren al Museu Episcopal de Vic.
La denominació capella es dóna a una part d’una església principal, a una església petita situada en el nucli urbà, o a la que forma part d’un edifici principal.
La denominació ermita es dóna a un edifici religiós situat fora del nucli urbà, sempre que per les seves proporcions i/o importància no tingui altra denominació com per exemple Santuari