El Pere Albert Carreño, retratava la casa que fa xamfrà amb els carrers Anselm Clavé, 29 – i Marià Maspons, de Granollers.
Patrimoni Gencat ens la descriu com ; edifici amb una mitgera, dues façanes alineades al carrer i una tercera al jardí. Consta de planta baixa i pis. Façanes de composició simètrica, molt ornamentada. L'element formal més significatiu és una tribuna a l'angle, de planta circular, limitada per vidrieres en forma poligonal i coberta piramidal.
![]()
Les façanes queden limitades per una cornisa amb permòdols i una balustrada.
![]()
Els elements formals i decoratius són representants de l'eclecticisme. Els forjats dels balcons, d'un decorativisme exuberant, són obra de Joan Bellavista "Guidons".
L’arquitecte – del que no trobava cap imatge, sou pregats de fer-nos-en arribar una a l’email coneirxercatalunya@gmail.com - va ser Francesc Mariné i Martorell (Barcelona, 8 de setembre de 1845 — Barcelona, 5 de juliol de 1902)
La casa rep el nom del seu primer propietari, el farmacèutic Tomàs Torrabadella i Fortuny (Granollers, 1848 - Barcelona, 1912), autor de les primeres fotografies conegudes sobre Granollers.
![]()
https://revistadelvalles.es/2019/12/07/les-fotografies-mes-antigues-de-granollers-de-tomas-torrabadella-sesposen-a-lajuntament/
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II Republicà , el comitè local va ocupar la casa, i s’hi va instal·lar l'emissora de ràdio.
Durant les primeres setmanes de la guerra, la casa va servir també com a dipòsit d'obres d'art procedents d'esglésies i cases particulars.
L’any 1934 la casa es adquirida per Vicente Ramoneda – ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixemebt i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com - , fet pel qual també es coneix pel cognom d’aquest últim qui a les seves últimes voluntats va deixar en herència l’edifici, que forma part del patrimoni arquitectònic local, al municipi.
Amb una mínima divulgació del patrimoni històric i/o artístic que encara es conserva, Granollers, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental,.., esdevindrien destinacions de turisme cultural.
Queda escrit
Patrimoni Gencat ens la descriu com ; edifici amb una mitgera, dues façanes alineades al carrer i una tercera al jardí. Consta de planta baixa i pis. Façanes de composició simètrica, molt ornamentada. L'element formal més significatiu és una tribuna a l'angle, de planta circular, limitada per vidrieres en forma poligonal i coberta piramidal.
Les façanes queden limitades per una cornisa amb permòdols i una balustrada.
Els elements formals i decoratius són representants de l'eclecticisme. Els forjats dels balcons, d'un decorativisme exuberant, són obra de Joan Bellavista "Guidons".
L’arquitecte – del que no trobava cap imatge, sou pregats de fer-nos-en arribar una a l’email coneirxercatalunya@gmail.com - va ser Francesc Mariné i Martorell (Barcelona, 8 de setembre de 1845 — Barcelona, 5 de juliol de 1902)
La casa rep el nom del seu primer propietari, el farmacèutic Tomàs Torrabadella i Fortuny (Granollers, 1848 - Barcelona, 1912), autor de les primeres fotografies conegudes sobre Granollers.
https://revistadelvalles.es/2019/12/07/les-fotografies-mes-antigues-de-granollers-de-tomas-torrabadella-sesposen-a-lajuntament/
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II Republicà , el comitè local va ocupar la casa, i s’hi va instal·lar l'emissora de ràdio.
Durant les primeres setmanes de la guerra, la casa va servir també com a dipòsit d'obres d'art procedents d'esglésies i cases particulars.
L’any 1934 la casa es adquirida per Vicente Ramoneda – ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixemebt i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com - , fet pel qual també es coneix pel cognom d’aquest últim qui a les seves últimes voluntats va deixar en herència l’edifici, que forma part del patrimoni arquitectònic local, al municipi.
Amb una mínima divulgació del patrimoni històric i/o artístic que encara es conserva, Granollers, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental,.., esdevindrien destinacions de turisme cultural.
Queda escrit