L'existència documental del mas Saragossa es remunta a l’any 1317, data del primer capbreu que es conserva a l'arxiu capitular de Girona. Seguim tenint notícia del mas en diversos capbreus del segle XIV. Les primeres obres documentades del mas són de l'any 1556. Segueix apareixent als capbreus durant els segles següents, fins al segle XVIII s’esmenta com una propietat petita i senzilla, entre 1631 i 1872 però, les fonts documentals demostren que els diferents hereus Saragossa van fer obres a la casa per condicionar-la a les noves exigències de la família que havia millorat de nivell de vida.
Narcís Saragossa Ametller, de professió metge cirurgià, que va heretar la propietat el 1885, va emprendre les obres més importants de remodelació, que es durien a terme entre 1874 i 1902, sota direcció tècnica del mestre d’obres Joan Lluhí Rissech, nascut a Lloret de Mar.
Ens cridava l’atenció al Josep Olivé Escarré i a l’Antonio Mora Vergés, el magnífic exemplar d’ eucaliptus que presideix els antics jardins que envoltaven la casa. No el trobava a la relació d’arbres monumentals i/o singulars de Catalunya, no descartem però que estigui aquí des del segle XIX.
![]()
![]()
També a l'extrem dret de la façana, enquestada en el bell mig de la cantonada, veiem emplaçada una estàtua, que pels trets iconogràfics que presenta, com ara la identitat de bisbe, dotat de la mitra, el bastó i el llibre, i la casa en que està, tot fa pensar que es tracta de la imatge de Sant Romà, patró de Lloret.
![]()
La imatge descansa sobre un basament, el qual està suportat per un drac de cos sencer alat i està coberta per un petit tabernacle, cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals i profusament decorada amb una ornamentació d'inspiració vegetal i floral. El personatge, de cos sencer, està bastant ben resolt des del punt de vista estètic com així ho acrediten diversos elements, des del drapejat amb aquestes voluptuoses i espesses arrugues que imiten a la perfecció les túniques dels bisbes; passant per la corporeïtat verídica del personatge i fins arribar a l'expressió colpidora tant dels ulls i de la cara com la gestualitat tant enèrgica i amb tanta convicció amb la que agafa el bastó amb la mà dreta i el llibre amb l'esquerra, empenyent-lo amb força cap a ell.
Lloret ho té senzill si vol – realment – trencar el clixé de lloc per un turisme de sol, alcohol, drogues i sexe.
Narcís Saragossa Ametller, de professió metge cirurgià, que va heretar la propietat el 1885, va emprendre les obres més importants de remodelació, que es durien a terme entre 1874 i 1902, sota direcció tècnica del mestre d’obres Joan Lluhí Rissech, nascut a Lloret de Mar.
Ens cridava l’atenció al Josep Olivé Escarré i a l’Antonio Mora Vergés, el magnífic exemplar d’ eucaliptus que presideix els antics jardins que envoltaven la casa. No el trobava a la relació d’arbres monumentals i/o singulars de Catalunya, no descartem però que estigui aquí des del segle XIX.
També a l'extrem dret de la façana, enquestada en el bell mig de la cantonada, veiem emplaçada una estàtua, que pels trets iconogràfics que presenta, com ara la identitat de bisbe, dotat de la mitra, el bastó i el llibre, i la casa en que està, tot fa pensar que es tracta de la imatge de Sant Romà, patró de Lloret.
La imatge descansa sobre un basament, el qual està suportat per un drac de cos sencer alat i està coberta per un petit tabernacle, cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals i profusament decorada amb una ornamentació d'inspiració vegetal i floral. El personatge, de cos sencer, està bastant ben resolt des del punt de vista estètic com així ho acrediten diversos elements, des del drapejat amb aquestes voluptuoses i espesses arrugues que imiten a la perfecció les túniques dels bisbes; passant per la corporeïtat verídica del personatge i fins arribar a l'expressió colpidora tant dels ulls i de la cara com la gestualitat tant enèrgica i amb tanta convicció amb la que agafa el bastó amb la mà dreta i el llibre amb l'esquerra, empenyent-lo amb força cap a ell.
Lloret ho té senzill si vol – realment – trencar el clixé de lloc per un turisme de sol, alcohol, drogues i sexe.