El Juan Navazo Montero retratava al Pere Albert Carreño, un cop aquest havia retratat la façana de Santa Maria del Mas d'en Bosc, i es proposava fer el mateix amb l’esplèndid mas.
![]()
Els feia notar que la ubicació en aquell punt, a l’alçada quasi de les antigues torres de guaita i defensa, s’explica per una pràctica que malgrat la seva d’extraordinària gravetat, ha estat oblidada, i/o explicada de forma insuficient ; l’exercici de la pirateria a la mediterrània . A partir del s XV, el triomf turc damunt l'imperi Bizantí produí un auge de la pirateria: les zones més afectades foren les Balears (saqueigs de Maó, 1535, i de Ciutadella, 1558), fins al punt que Felip II havia arribat a decidir-ne l'evacuació. També foren freqüents les incursions a les costes del Principat i del País Valencià, fet que motivà l'abandonament virtual dels pobles de la platja i el trasllat del poblament més a l'interior. Felip II ordenà la reestructuració del sistema de defensa, amb la construcció de torres tot al llarg del litoral, fet que ha influït en la toponímia.
Després del s XVII cessaren pràcticament del tot els actes de pirateria, perduda l'hegemonia turca i àrab damunt la Mediterrània.
L'església antiga de Santa Maria de Vilafortuny fou saquejada i derruïda pels corsaris sarraïns al segle XV junt amb la de Barenys. La parròquia era formada per Vilafortuny, Barenys, el Mas de l'Abat, el Mas del Bisbe, les Comes d'Ulldemolins, les Franqueses d'Ulldemolins i Vilagrassa.
El 1575 l'arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta (Trujillo, ca. 1511 – Tarragona, 17 d’octubre de 1575) autoritzà els veïns de Barenys i Vilafortuny a construir una nova església, a condició d'enderrocar les ja existents i bastir-la lluny de la mar. Aleshores es construí Santa Maria del Mas d'en Bosc, prop del mas del mateix nom (anomenat també Mas d'Oliver, que probablement seguí les mateixes vicissituds senyorials que Vilafortuny) .
Santa Maria del Mas d'en Bosc és un dels temples més antics que es conserva a la població. És tracta d’un edifici senzill, de reduïdes dimensions, d’una sola nau amb arcs de pedra, coberta de fusta a dues vessants, i absis semi-circular amb contraforts. La façana és de pedra amb porta dovellada en arc de mig punt.
![]()
Durant anys albergava la imatge de la Mare de Déu del Mas d’en Bosc o de Vilafortuny, actualment exposada al Museu Diocesà de Tarragona.
![]()
Al costat de ponent, hi ha les restes de l’antic cementiri de Vilafortuny, Saquejada pels corsaris el 1582; recupera ben aviat l’activitat religiosa, que s’ha mantingut fins a la meitat del segle XX.
A la capella del Mas d'en Bosc se celebrava, a l'agost, un aplec fins el 1950
Del mas el Mapa de Recursos Culturals en diu poca cosa; gran masia de planta rectangular, amb jardí i pati tancats. Molt restaurada recentment, però amb adequació a l'estil original. Reixats antics. Balcons, portes, batents, portons, bastiments de les finestres, rellotge de sol, tot de l'època, portat de diferents llocs. Estil renaixentista popular
![]()
El Patrimoni històric i/o artístic, era, és i serà més en el futur el millor element diferencial per atreure un turisme que defuig la massificació, els excessos d’alcohol i drogues, i l’estultícia infinita .
Els feia notar que la ubicació en aquell punt, a l’alçada quasi de les antigues torres de guaita i defensa, s’explica per una pràctica que malgrat la seva d’extraordinària gravetat, ha estat oblidada, i/o explicada de forma insuficient ; l’exercici de la pirateria a la mediterrània . A partir del s XV, el triomf turc damunt l'imperi Bizantí produí un auge de la pirateria: les zones més afectades foren les Balears (saqueigs de Maó, 1535, i de Ciutadella, 1558), fins al punt que Felip II havia arribat a decidir-ne l'evacuació. També foren freqüents les incursions a les costes del Principat i del País Valencià, fet que motivà l'abandonament virtual dels pobles de la platja i el trasllat del poblament més a l'interior. Felip II ordenà la reestructuració del sistema de defensa, amb la construcció de torres tot al llarg del litoral, fet que ha influït en la toponímia.
Després del s XVII cessaren pràcticament del tot els actes de pirateria, perduda l'hegemonia turca i àrab damunt la Mediterrània.
L'església antiga de Santa Maria de Vilafortuny fou saquejada i derruïda pels corsaris sarraïns al segle XV junt amb la de Barenys. La parròquia era formada per Vilafortuny, Barenys, el Mas de l'Abat, el Mas del Bisbe, les Comes d'Ulldemolins, les Franqueses d'Ulldemolins i Vilagrassa.
El 1575 l'arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta (Trujillo, ca. 1511 – Tarragona, 17 d’octubre de 1575) autoritzà els veïns de Barenys i Vilafortuny a construir una nova església, a condició d'enderrocar les ja existents i bastir-la lluny de la mar. Aleshores es construí Santa Maria del Mas d'en Bosc, prop del mas del mateix nom (anomenat també Mas d'Oliver, que probablement seguí les mateixes vicissituds senyorials que Vilafortuny) .
Santa Maria del Mas d'en Bosc és un dels temples més antics que es conserva a la població. És tracta d’un edifici senzill, de reduïdes dimensions, d’una sola nau amb arcs de pedra, coberta de fusta a dues vessants, i absis semi-circular amb contraforts. La façana és de pedra amb porta dovellada en arc de mig punt.
Durant anys albergava la imatge de la Mare de Déu del Mas d’en Bosc o de Vilafortuny, actualment exposada al Museu Diocesà de Tarragona.
Al costat de ponent, hi ha les restes de l’antic cementiri de Vilafortuny, Saquejada pels corsaris el 1582; recupera ben aviat l’activitat religiosa, que s’ha mantingut fins a la meitat del segle XX.
A la capella del Mas d'en Bosc se celebrava, a l'agost, un aplec fins el 1950
Del mas el Mapa de Recursos Culturals en diu poca cosa; gran masia de planta rectangular, amb jardí i pati tancats. Molt restaurada recentment, però amb adequació a l'estil original. Reixats antics. Balcons, portes, batents, portons, bastiments de les finestres, rellotge de sol, tot de l'època, portat de diferents llocs. Estil renaixentista popular
El Patrimoni històric i/o artístic, era, és i serà més en el futur el millor element diferencial per atreure un turisme que defuig la massificació, els excessos d’alcohol i drogues, i l’estultícia infinita .