El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies del runam esfereïdor de Sant Feliu de la Guàrdia , que fou la primitiva església parroquial de la Guàrdia de Tremp. Estava emplaçada en el lloc on hi hagué el poble primitiu, a mig aire de la serra on hi ha el Castell de Guàrdia
![]()
![]()
![]()
El runam em recorda en molts aspectes l’església vella de Sant Joan d’Oló, a la comarca del Moianès, i és dissortadament. el que resta de l'antiga església parroquial de l'enderrocat castell de la Guàrdia.
Patrimoni Gencat ens explica que es un edifici d'una sola nau, que actualment es troba parcialment en ruïnes, la coberta, un dels murs laterals i part del mur sud estan derruïts.
La coberta era amb volta de canó de perfil semicircular i reforçada per dos arcs torals. Les façanes són llises amb un fris d'arcuacions llombardes, l'absis tenia arcuacions i una finestra. La porta a migjorn és senzilla.
Per les seves característiques constructives aquesta església es pot incloure dins l'arquitectura llombarda del segle XI.
En boca d’alguns l’afirmació SOM UNA NACIÓ, atès l’abandó extrem en que es troba el patrimoni històric sona a blasfèmia.
El runam em recorda en molts aspectes l’església vella de Sant Joan d’Oló, a la comarca del Moianès, i és dissortadament. el que resta de l'antiga església parroquial de l'enderrocat castell de la Guàrdia.
Patrimoni Gencat ens explica que es un edifici d'una sola nau, que actualment es troba parcialment en ruïnes, la coberta, un dels murs laterals i part del mur sud estan derruïts.
La coberta era amb volta de canó de perfil semicircular i reforçada per dos arcs torals. Les façanes són llises amb un fris d'arcuacions llombardes, l'absis tenia arcuacions i una finestra. La porta a migjorn és senzilla.
Per les seves característiques constructives aquesta església es pot incloure dins l'arquitectura llombarda del segle XI.
En boca d’alguns l’afirmació SOM UNA NACIÓ, atès l’abandó extrem en que es troba el patrimoni històric sona a blasfèmia.